Si ens hem de guiar per Twitter, el tema estrella del Mobile World Congress que ha tingut lloc aquesta setmana a Barcelona ha estat l’anomenat internet de les coses, seguit de l’electrònica per portar, els cotxes connectats, la futura cinquena generació de mòbils i la privacitat. Són dades d’un recull de tuits fet per l’agència Hotwire / 33 Digital, que també ens diu que les marques més citades a la xarxa social han estat, per aquest ordre, Samsung, Nokia, Sony, HTC i Facebook.

De tots aquests temes us n’hem anat parlant aquests dies a l’ARA, però l’abast del MWC és tan gran que ens han quedat per explicar moltes més novetats i tendències. Aquí en teniu unes quantes més.

Telèfons barats. Amb els components que els fabricants tenen a l’abast, fer un smartphone de 500 o 600 euros té un mèrit relatiu. El que costa és fer-ne un que costi menys de 100 que ofereixi un rendiment raonable, es pugui connectar a xarxes diverses, tingui geolocalització i admeti aplicacions. En aquest segment caldrà seguir de prop els models amb el sistema Firefox OS que impulsen Mozilla i un grup d’operadores, fabricats per marques com Alcatel i ZTE.

Amb Android. O no del tot. L’altre smartphone assequible que ens ha interessat és el Nokia X (89 €), que fa servir una variant d’Android desvinculada de Google i disfressada de Windows Phone, amb un resultat que en alguns aspectes supera els dos sistemes citats. Al MWC hem vist altres plataformes mòbils basades en Linux, com el mòbil sostenible Fairphone i el Sailfish dels finesos de Jolla. En tots els casos, la clau és poder-hi fer servir aplicacions Android, una cosa que també permeten les BlackBerry més recents.

Àfrica. Molts d’aquests mòbils econòmics aniran a parar al continent africà. Si Virginia Rometty, la consellera delegada d’IBM, va centrar en l’Àfrica la seva intervenció de dimecres al MWC no és per casualitat. A diferència de la resta del món, allà la connectivitat és gairebé tota mòbil, i els sistemes de pagament amb el telèfon, encara que sigui 2G, estan molt més avançats i estesos que en alguns països occidentals.

LTE Broadcast. Les xarxes mòbils LTE de quarta generació poden afavorir la resurrecció dels serveis de TV directa al mòbil, que van ser l’estrella dels primers MWC celebrats a Barcelona per desaparèixer poc després. Amb la 4G és possible difondre un mateix contingut, fins i tot audiovisual, de manera simultània a una gran quantitat de terminals. Així, en un estadi de futbol on normalment cada usuari té dificultats per tuitejar, milers d’espectadors podrien veure perfectament vídeos del partit amb altres vistes de càmera. A Corea ja ho fan.

5G. I mentre la 4G busca el seu lloc, a Barcelona ja s’ha parlat de la cinquena. De moment encara no tenim ni idea del que farà, però Europa s’ha proposat ser la líder de la tecnologia. En la fase actual hi ha cops de colze entre fabricants asiàtics (Samsung i Huawei) i europeus (Ericsson) per aconseguir que siguin els seus productes els que estableixin el futur estàndard, mentre els dels EUA (Qualcomm) volen estirar la vigència de la seva 4G.

Xarxes virtuals. Tècnicament, una xarxa de telecomunicacions no és diferent d’altres xarxes digitals. Són molt més àmplies i diverses, i a l’extrem no hi ha ordinadors sinó telèfons i tauletes, però admeten els mateixos processos d’optimització i eficiència que les xarxes corporatives d’una gran empresa. I un dels més populars és la virtualització, que consolida els equipaments informàtics en grans centres de dades al núvol en què els recursos són compartits i es poden distribuir de manera flexible. Totes les operadores estan virtualitzant les seves infraestructures tecnològiques, entre altres coses perquè els facilitarà comprar altres operadores.

L’‘smartphone’ post-Snowden. La seguretat de les comunicacions i la privacitat de les dades personals, que no són el mateix tot i que estan relacionades, han donat lloc a un pròsper segment de negoci que va des de les fundes de mòbil amb lector d’empremta dactilar fins al BlackPhone, un mòbil de 428 euros que inclou dos anys dels serveis de Silent Circle, que estan valorats en 650 euros més. Silent Circle és l’empresa de Phil Zimmermann, guru del xifrat del correu electrònic, que ha passat per Barcelona i també ha tunejat el sistema Android del telèfon per blindar-lo.

Internet mòbil sostenible. Cada vegada consumim més bytes al mòbil, i el saldo mensual que tenim contractat dura menys que abans. Una manera d’estirar-lo en els smartphones Android és canviar de navegador web: Opera Max comprimeix fins al 50% les dades que descarreguem, o, dit d’una altra manera, permet veure el doble de material amb el mateix contracte. O sigui, el mateix que les BlackBerry d’abans. En qualsevol cas, a les operadores els deu encantar perquè poden tenir contents més clients amb la mateixa capacitat de xarxa.