DÍGITS I ANDRÒMINES
Misc 19/10/2018

L’aparador dels objectes connectats

En la nova edició del congrés IoT Solutions, que exposa a Barcelona les aplicacions industrials i comercials de l’internet de les coses, han destacat les innovacions en matèria de transport i sanitat

i
Albert Cuesta
4 min
L’aparador dels objectes connectats

Dimecres vaig comprovar que els objectes connectats ja no són només cosa de quatre torrats com un servidor. Abans d’enlairar-nos des l’aeroport londinenc de Gatwick, per la megafonia de l’avió de Vueling que em tornava a Barcelona després de la presentació del nou smartphone de Huawei, l’hostessa ens va convidar com és habitual a desconnectar els dispositius electrònics. Però hi va afegir una cua que jo encara no havia sentit mai en cap vol fins ara: “Les maletes intel·ligents han de mantenir-se en mode avió en tot moment”. Això vol dir que ja circula prou equipatge proveït de geolocalitzador per poder recuperar-lo en cas de pèrdua per merèixer l’atenció de les companyies aèries.

Tan aviat com vaig aterrar al Prat, esclar, me’n vaig anar directament al recinte de Fira de Barcelona a la Gran Via, on des del dia abans tenia lloc una nova edició de l’Internet of Things Solutions World Congress (IoTSWC), la nostra festa major dels dispositius connectats i les seves aplicacions. Allà, naturalment, s’hi exposaven maletes connectades, al costat de panys per a portes d’habitacions d’hotel equipades amb targeta SIM, i d’un camió d’emergències vingut des d’Escòcia, amb tot el material etiquetat digitalment perquè els bombers no trobin a faltar ni un metre de mànega quan arribin al lloc de l’incendi. Els dipòsits del vehicle també estan sensoritzats per mesurar el consum d’aigua en cada intervenció, i el vehicle registra si les sirenes i els llums estan encesos quan travessa cada cruïlla, per tal de defensar-se contra possibles denúncies en cas d’accident.

Transport connectat

Els objectes amb rodes sempre tenen una presència destacada a l’IoTSWC i altres trobades del sector. En una de les ponències sobre transport connectat, l’empresa de xarxes Cloudera destacava que el seu client Navistar ja té connectats més de 475.000 camions i autobusos escolars als EUA per resoldre el problema habitual de saber perfectament quina peça fallarà, però no quan ho farà. Els més de 70 canals de dades que proporciona cada vehicle permeten rebaixar a la cinquena part el cost de manteniment i reduir al mínim els períodes d’inactivitat, que poden costar al transportista més de 1.000 euros per hora.

Un altre tipus de material rodant connectat són els tramvies de l’àrea metropolitana de Barcelona. En aquest cas, la sensorització de prova que el Centre d’Excel·lència Big Data d’Eurecat ha fet en un dels combois del Tram serveix per detectar en quines estacions pugen i baixen els viatgers, i identificar així quins són els trajectes amb més demanda en cada moment de la setmana, per tal de planificar les inversions en el servei. El sistema, que funciona amb antenes wifi embarcades, detecta els identificadors anònims dels smartphones dels passatgers, fent bo aquell principi que el nostre mòbil ja ens representa. Està previst ampliar-lo a cinc tramvies més dels 41 que hi ha actualment en circulació.

La quantitat de dades que genera un vehicle en funcionament és aclaparadora. El cotxe elèctric Zoe de Renault té una opció de diagnòstic a distància que cada mitja hora envia al fabricant el número de sèrie, la ubicació GPS i la temperatura de la bateria. Alguns models de BMW mesuren quant temps està engranada cada marxa del canvi, per determinar el perfil de cada conductor; igualment, vigilant la freqüència amb què s’ajusta la posició del seient poden deduir quants conductors diferents fan servir el cotxe. Però no són només les dades pròpies del cotxe: a mesura que ens connectem a internet mentre circulem, els cotxes moderns poden acabar acumulant des de les nostres credencials bancàries fins a la nostra llista de contactes, fins al punt que l’investigador Alexander Soley, del MIT, ja ha desenvolupat un mètode per calcular quin valor tenen les dades dels cotxes per als seus propietaris, per a les empreses... i per als delinqüents.

Salut monitoritzada

Un altre sector interessat en la sensorització és el sanitari. Els hospitals de Sanitas ja han proporcionat a centenars dels seus pacients dispositius electrònics per monitoritzar a distància les seves constants vitals; curiosament, però, han hagut de recórrer a braçalets, polsímetres i tensiòmetres de marca blanca, perquè les plataformes de salut dels grans fabricants d’electrònica de consum no permeten l’accés de tercers. Parlant d’electrònica per portar a sobre, l’empresa madrilenya GeeksMe, que fa uns anys va treure un rellotge que mesurava l’activitat sexual, proposa ara una família de sensors universals de baix cost que els fabricants d’altres productes poden incorporar: des d’una raqueta de pàdel fins a les cadires d’una oficina, asseguren que el seu algoritme pot detectar el grau de lideratge d’un empleat segons el seu costum d’asseure’s a la capçalera de la sala de reunions, identificant-lo pel patró de moviment captat quan s’asseu al seu lloc de treball habitual.

Fins i tot empreses tradicionals comencen a explorar els avantatges de la connectivitat extrema. La firma vigatana Girbau, que té més de 100.000 màquines de rentar, assecar i planxar roba instal·lades en hotels i bugaderies de tot el món, ha creat un servei al núvol perquè els propietaris d’aquestes instal·lacions les puguin gestionar a distància: si observen que una de les màquines té més ús que les altres -potser perquè és més a prop de la finestra-, la poden aturar perquè els clients facin servir les altres i compensar així el desgast per tal que el manteniment es pugui fer a totes alhora. Igualment, si detecten que les vendes del servei o d’un programa determinat de rentat baixen a certes hores, poden aplicar descomptes promocionals.

L’adopció de tot plegat depèn en gran mesura de la infraestructura disponible per captar i processar aquestes dades. Per això a l’IoTSWC tenen presència destacada els proveïdors de serveis al núvol, com Amazon, Microsoft i Google, i les operadores de telecomunicacions, que experimenten noves modalitats de tarifes: en lloc de contractes mensuals com els de telèfon, Orange ja ofereix el mòdul de connectivitat amb un trànsit de 10 gigabytes de dades durant un període de 10 anys. Telefónica proposa la seva targeta SIM com a element que garanteix la fiabilitat de totes les connexions i Vodafone destaca la cobertura internacional de la seva xarxa NB-IoT per connectar objectes, que a Espanya ja arriba a totes les poblacions de més de 25.000 habitants.

stats