I aquí, què diu que hi passa?

Fa un parell de setmanes ressenyava en aquest espai diversos serveis per trobar mòbils, tauletes i ordinadors perduts, mitjançant les funcions de geolocalització i connexió permanent dels aparells. Aquesta combinació ofereix moltes altres possibilitats, com la de posar-nos en situació sobre el que està passant en un lloc determinat i el que hi podem fer. Hi ha les aplicacions creades específicament per a això: la funció Latitude de Google Maps per a mòbils notifica en temps real la nostra posició a les persones que hàgim autoritzat. L'aplicació mòbil Endomondo, que registra l'activitat esportiva de l'usuari, també pot transmetre la seva ubicació en directe, de manera que l'entrenador veu sobre un ordinador a quin lloc de la pista és l'atleta o els familiars poden comprovar des de casa que la nostra excursió segueix el seu curs normal.

També hi ha serveis per deixar constància dels llocs on hem estat, de manera que quan algú hi arriba per primer cop pot seguir les nostres recomanacions i optar a recompenses més o menys virtuals dels establiments comercials. Aquesta és la categoria en què fins i tot Facebook va fracassar en l'intent de trencar el domini de Foursquare. Una variant especialitzada és Foodspotting, la xarxa social on els aficionats a menjar bé pengen fotografies dels plats abans d'atacar-los, que queden disponibles amb les coordenades geogràfiques del restaurant. Així, quan entrem en un local que no coneixem, podem veure què hi han menjat els comensals anteriors i decidir la nostra comanda a partir de les seves opinions. En els dos casos, són els usuaris els que opten explícitament per deixar un rastre que altres podran aprofitar en acostar-se al mateix lloc.

Posició i velocitat

Una altra possibilitat és el rastre implícit i continuat, que fa possibles serveis com Waze, un navegador GPS social que aprofita les dades de posició i velocitat dels seus milions d'usuaris per actualitzar automàticament i en temps gairebé real la informació sobre congestió de trànsit a les carreteres, en molts casos amb més precisió que els organismes oficials. Els usuaris també poden notificar explícitament incidències, com unes obres o la presència de policia. Waze també funciona com un navegador convencional, proporcionant instruccions verbals per arribar al punt de destinació. Disposa d'aplicacions per a la majoria dels sistemes operatius mòbils i està traduït al català.

En aglomeracions puntuals de molta gent -concerts, esdeveniments esportius, fires i congressos-, es pot mantenir el contacte amb els amics o fer-ne de nous gràcies a Spotbros, una mena de WhatsApp amb una característica que el fa únic: els grups geolocalitzats, és a dir, la capacitat de comunicar-nos exclusivament amb les persones del nostre cercle que estan a prop nostre. I si hi hem anat sols, podem demanar comunicació amb altres usuaris propers i pot ser l'inici d'una gran amistat.

Les funcions de geolocalització també fan possible visualitzar de manera diferent l'enorme volum d'informació que circula per la xarxa. Per exemple, menys d'un 1% dels tuits públics inclouen dades geogràfiques, però n'hi ha prou per presentar sobre un mapa les etiquetes o hashtags més populars en cada lloc del món, com fa TrendsMap, i saber què podem esperar si hi anem. Altres visualitzacions d'activitat tuitaire són el mapa de calor d'A World of Tweets i l'animat Pure Waterfall, on van apareixent sense parar els característics marcadors de posició de Google Maps, cadascun dels quals correspon a una piulada recent feta en aquell lloc.

Fins i tot Instagram pot ser un indicador visual, en temps gairebé real, de l'activitat en un lloc determinat. El servei experimental This is Now presenta un mosaic canviant amb les imatges geolocalitzades que es van publicant al popular servei fotogràfic mòbil des de cinc ciutats del món: Nova York, Londres, Sydney, Sao Paulo i Tòquio. El primer cop que el visites et sents una mica voyeur , fins que recordes que els autors de les fotos les han posat voluntàriament a l'abast de tothom que vulgui mirar-les.