La importància de la lletra petita
Deunidó la temporada que portem. En plena Setmana Santa, una operació de còpia de seguretat mal configurada tomba uns servidors d'Amazon i escombra mitja web 2.0. Sony reconeix que, durant els mateixos dies, uns ciberintrusos van aconseguir els números de targeta de crèdit de 77 milions de clients de la seva xarxa PSN. Apple i Google confessen, amb la boca petita, que els seus smartphones registren els llocs per on passen els usuaris. I no oblidem que les operadores de telefonia també ens poden localitzar per triangulació. Aquests incidents, i la reacció dels ciutadans, tornen a posar d'actualitat dos debats: un d'etern sobre si és lícit o no fer tot el que la tecnologia permet; i un altre, més recent, sobre el grau de dependència tecnològica de la nostra societat. El primer està vinculat amb l'educació i amb reconèixer que molts avenços tenen un costat fosc. I el segon, amb tenir clar en mans de qui posem la nostra informació i què estem en condicions d'exigir com a consumidors. Ja sabem que ningú llegeix la lletra petita en donar-se d'alta en una web, però hi ha algú que ho faci amb el contracte de subministrament d'aigua o llum?
