01/12/2013

Cinc inventors poc recordats

3 min
Un fragment de velcro vist al microscopi

CardedeuEl que es veu a la fotografia que encapçala aquest article és un fragment de velcro, l'enginyós sistema de fixació que ha aconseguit que els nens d'ara aprenguin a cordar-se les sabates molt més tard que els de la meva generació. Trobar-la al Twitter de @vistoconmicro en va fer preguntar-me qui l'havia inventat, i d'aquí ha sortit aquesta llista, el meu modest homenatge a uns quants inventors que mereixen més reconeixement públic del que sembla que han rebut.

1. Georges de Mestral (1907-1990)

Aquest enginyer elèctric suís va crear el sistema velcro de fixació tèxtil en veure com determinades llavors li quedaven enganxades a la roba i al pèl del seu gos quan sortia a passejar pel camp. Un cop patentat l'invent l'any 1955, va aconseguir que fos adoptat en aplicacions professionals, com l'astronàutica i el submarinisme, però quan es va popularitzar en la indústria tèxtil de gran consum, que l'hauria pogut fer ric, la seva patent ja havia caducat.

2. Dietrich Nikolaus Winkel (1777-1826)

Els estudiants de música, especialment els que intentem aprendre a tocar la bateria, confiem la nostra precisió a una creació seva, el metrònom. Winkel va comprovar l'any 1814 que un pèndol amb la combinació adient de contrapesos als dos extrems podia oscil·lar a un ritme tan lent com els tempos de la música clàssica. Malauradament, no va patentar l'artefacte i un parell d'anys més tard l'alemany Johann Mälzel en va inscriure al registre una versió millorada amb una escala indicadora, i ha passat a la història com l'inventor del metrònom modern.

3. Percy LeBaron Spencer (1894-1970)

Els cuiners mandrosos devem a l'americà Spencer la creació del forn de microones. Això sí, va ser per accident, com els Post-It de 3M. Aquest enginyer de la firma Raytheon va observar que una xocolatina que portava a la butxaca s'havia fos en passar per davant del magnetró d'un equip de radar. Diu la llegenda que a continuació ho va provar amb un grapat de blat de moro i les crispetes resultants es van escampar per tot el laboratori. (Potser us interessarà aquest article anterior sobre 10 invents militars que ens faciliten la vida).

4. Noah i Joseph McVicker

Sospito que en Quim Monzó no considera un progrés de la humanitat la creació de la plastilina, vist el seu efecte en una generació determinada −per cert, la mateixa de les sabates amb velcro en lloc de cordons−, però m'ha semblat que calia ressenyar que aquesta pasta dúctil, feta de farina, aigua, sal, àcid bòric −els sona l'Ángel Acebes d'en Bruno Oro al 'Polònia' de TV3?− i oli mineral, va néixer com a producte per netejar del paper de les parets el sutge de les calefaccions domèstiques de carbó. Però quan les calefaccions van ser substituides per les de gas, els McVicker van reorientar les vendes cap a les escoles de Cincinatti amb la marca Play-Doh.

5. Philo Farnsworth (1906-1971)

El primer sistema electromecànic per transmetre imatges a distància −és a dir, de televisió− va ser creat l'any 1884 per l'alemany Paul Nipkow. L'escocès John Logie Baird el va adoptar l'any 1925 per transmetre imatges en moviment. Però no va ser fins al 1927 que l'americà Philo Farnsworth va construir el primer sistema que feia servir mitjans electrònics tant per captar les imatges originals com per mostrar-les al receptor. Ara, esclar, els vàlvules de buit de Farnsworth han estat substituides pels xips de silici tant en les càmeres com en els televisors.

Si teniu interès a conèixer els creadors d'altres tecnologies d'us quotidià, podeu consultar les tecnonecrològiques que vaig publicar a l'ARA al final dels anys 2011 i 2012, o aquesta especulació sobre les de l'any 2062.

stats