Els mòbils (encara) són per parlar
N’hi ha que consideren que anomenar telèfon l’ordinador connectat que portem a la butxaca ja és un anacronisme: cada vegada el fem servir més estona al cap del dia per xatejar, jugar, navegar per la web i moltes altres operacions que no tenen res a veure a parlar a distància, que és el que vol dir la paraula telèfon. A més, les trucades de veu van perdent pes en la facturació de les operadores: a Espanya fa cinc anys eren més del 80% dels ingressos totals, mentre que l’any passat ja van representar menys del 60%, segons dades de GSMA Intelligence.
Tanmateix, això no vol dir que parlem menys. Tot el contrari: la mateixa font indica que el consum de veu mitjà de les línies de telefonia mòbil a l’Estat el trimestre passat va ser de gairebé 200 minuts, un 18% més que fa cinc anys. Més enllà de la qualitat de la pantalla tàctil, la potència del processador, la rapidesa de la connexió a internet i la varietat d’aplicacions disponibles, l’experiència de les trucades de veu continua sent fonamental en la telefonia mòbil.
Afortunadament, sembla que les companyies de telefonia s’ho han agafat seriosament i aquest any han desplegat en les seves xarxes de l’estat espanyol la tecnologia de veu d’alta definició -Veu HD-, que proporciona una qualitat de so en les trucades molt superior a les convencionals. La banda de freqüències de les comunicacions de veu estava restringida des dels temps de la telefonia fixa analògica, quan no tenia sentit injectar a la línia uns sons que en cap cas arribarien a l’altre extrem per culpa de l’atenuació fruit de la distància. En la pràctica, només es transmetien els sons entre els 300 i els 3.400 Hz, suficients per entendre l’interlocutor però sovint no prou per saber qui era.
Amb la digitalització de la telefonia -la fixa als començaments dels anys 80 i la mòbil l’any 1991 amb el GSM-, la necessitat de filtrar les freqüències extremes va desaparèixer, però les operadores van mantenir la restricció fins a l’any 2009, quan Ericsson va implantar a la xarxa de mòbil 3G d’Orange a Moldàvia la tecnologia AMR-WB (les sigles d’Adaptive Multi-Rate Wide Band, per si els interessa). Aquest codificador d’àudio deixa passar les freqüències entre 50 i 6.400 Hz abans de transmetre-les, més del doble que les xarxes tradicionals. El resultat són unes converses molt més intel·ligibles: sentim l’interlocutor amb més claredat i menys soroll de fons. Exagerant, podríem parlar de telefonia mòbil d’alta fidelitat, i està comprovat que les trucades duren més estona perquè són mes agradables.
Per disposar de Veu HD cal que tota la cadena de comunicació sigui compatible amb AMR-WB: els telèfons mòbils dels dos interlocutors, les antenes a les quals es connecten i tota la xarxa que les comunica. Actualment tant Movistar com Vodafone i Orange -que fa quatre anys va fer a Barcelona les seves proves de VeuHD a Espanya- tenen activat el sistema en les seves xarxes respectives, de manera que dos clients de la mateixa operadora que disposin de telèfons compatibles poden parlar entre ells amb la màxima qualitat. En canvi, a causa del tipus actual d’interconnexió entre xarxes, clients d’operadores diferents no poden parlar entre ells amb Veu HD encara que els seus telèfons disposin d’aquesta possibilitat. Perquè això sigui possible caldrà esperar que es generalitzi l’anomenada Veu 4G o VoLTE, que transporta la veu sobre el protocol IP d’internet, com els altres tipus de dades. Tampoc acostumen a disposar de Veu HD els clients de les operadores virtuals.
Respecte als telèfons, són compatibles amb Veu HD la majoria dels models 3G/4G actuals de gamma mitjana/alta. Consulteu a les especificacions del vostre si inclouen el codificador AMR-WB. Alguns aparells venuts per les operadores abans de desplegar la Veu HD ja eren compatibles en origen, però sortien fins ara amb la funció desactivada i haureu de demanar que us l’activin. Amb els nous ja no acostuma a passar.
Trucades enriquides de Vodafone
Si sou clients de Vodafone i teniu un terminal compatible amb 4G, a més de Veu HD podeu disposar de serveis addicionals durant les trucades. L’operadora, especialment activa en el desplegament de serveis avançats de xarxa, ha presentat aquest estiu el que anomena Call+, que permet compartir imatges, contactes, mapes i vídeos en temps real amb el vostre interlocutor, que també ha de ser client de Vodafone. Si als dos extrems de la trucada hi ha telèfons compatibles amb Call+ -els Sony Xperia Z3 i Z3 Compact de Vodafone porten inclosa l’aplicació, i altres mòbils Android i els iPhone poden descarregar-la del servei Vodafone Updates-, abans de cursar la trucada es pot escriure un missatge que avisi del motiu, o bé adjuntar la ubicació del lloc on som o una imatge. El destinatari veurà aquesta informació a la pantalla abans de despenjar (“Sóc jo, sóc aquí, veig això i és urgent”), cosa que incrementa la possibilitat que ens atengui. No cal donar-se d’alta explícitament: l’aplicació detecta si la persona a qui volem trucar també disposa de Call+ i en aquest cas mostra els botons de les opcions addicionals.
Durant les trucades amb Call+ es poden enviar arxius, fotografies, vídeos i, en alguns models, fer amb el dit anotacions que l’interlocutor veurà en la seva pantalla en temps real. Òbviament, la manera més còmoda de fer servir Call+ és parlar per uns auriculars de mans lliures, i per tant els principals candidats a utilitzar el servei són els que ja prefereixen no acostar-se gaire el mòbil al cervell.
