17/06/2015

El programari mòbil públic, també millor lliure

2 min

Un dels punts del programa que ha portat Ada Colau a l’alcaldia de Barcelona declara la intenció d’implantar “una xarxa d’empreses locals que apostin pel programari lliure i la sobirania tecnològica”. A Madrid, la candidatura encapçalada per Manuela Carmena també s’ha compromès a revisar els contractes municipals per tal d’acabar amb el “malbaratament absurd” que representa la contractació de serveis informàtics a empreses externes, i una de les receptes del regidor Pablo Soto -el dels tuits ofensius contra Ruiz-Gallardón-és precisament l’adopció de programari lliure. Així doncs, la nova manera de fer política pot incloure una revifalla de l’ús del programari obert en l’administració pública, que en els últims temps havia perdut gas -entre altres factors- per la millora de la competitivitat de les opcions privatives gràcies a l’ús del núvol i a l’aplicació de modalitats de pagament per ús.

El que estaria bé és reconsiderar l’abast de la categoria de “programari lliure”, fent que inclogui també els serveis i les aplicacions mòbils pels quals tant entusiasme demostren últimament les administracions públiques en general i els municipis en particular. Al meu poble no ens ho podem permetre, però si jo fos ciutadà de Barcelona o una altra gran capital estaria molt emprenyat si el meu ajuntament es gastés els meus diners a crear aplicacions privatives -concretament, per a Android i iOS- per prestar serveis que podria donar-me perfectament mitjançant una web adaptada a dispositius mòbils. Sobretot si aquestes aplicacions privatives, que he de descarregar dels catàlegs d’empreses californianes, es converteixen en l’única via per gaudir del servei en qüestió. Ni l’ApparkB per pagar a les zones verdes i blaves de Barcelona ni cinc de les sis aplis que l’Àrea Metropolitana està promocionant per mobilitzar l’estiu ofereixen cap funció que no es pugui fer amb una web mòbil no sotmesa a la sobirania tecnològica ianqui.

stats