DÍGITS I ANDRÒMINES

A prova: tres auriculars de botó sense fil

Tres de les principals marques del mercat -Apple, Samsung i Sony- ofereixen models sense fil pensats per ser utilitzats amb ‘smartphones’. La qualitat del so o l’autonomia de funcionament poden determinar la decisió de compra de l’usuari.
ALBERT CUESTA
ALBERT CUESTA Analista tecnològic

Prescindir dels cables per escoltar música resulta molt còmode; així ho demostra l’èxit dels altaveus connectats per wifi i els auriculars de diadema amb Bluetooth. En canvi, els auriculars de botó havien quedat fins ara al marge d’aquesta tendència perquè la seva autonomia de funcionament era molt escassa: com que contenen l’amplificador d’àudio i els circuits de ràdio que els connecten per Bluetooth a la font de so, han d’incloure una bateria per alimentar-los; i amb el poc espai disponible ha de ser molt petita, i per tant, de poca durada.

Fins que algú va trobar la solució: acompanyar els auriculars amb un estoig per guardar-los que també contingui una bateria més gran que serveixi per carregar-los mentre no els fem servir. Amb la càrrega interna inicial en tenim prou per anar, posem per cas, de casa a la feina; quan hi arribem els guardem a l’estoig de càrrega; i quan sortim a dinar o anem a casa ja els tornem a tenir a punt per escoltar música, la ràdio o un podcast.

He provat tres models d’auriculars que responen a aquest sistema. Com que la font de so més habitual en aquests casos és l’ smartphone, tots tres porten també micròfons per fer la funció de mans lliures telefònic, però cadascun amb les seves peculiaritats.

Els AirPods d’Apple (179 €) són els menys discrets, tant pel color blanc com pels tubs que sobresurten per sota a manera d’arracada i que tenen els micròfons a l’extrem. Són l’opció natural per als propietaris de dispositius Apple: l’electrònica interna inclou un xip que facilita l’emparellament per a Bluetooth amb els iPhones, els iPads i els Macs: només cal aproximar-los perquè es detectin mútuament. Tot i això, també es poden enllaçar a l’estil convencional amb aparells que no siguin de marca Apple, com els mòbils amb Android. Cal prémer un botó de l’estoig per fer-los visibles. El xip també mostra al dispositiu vinculat l’estat de càrrega de cadascun dels auriculars i el de l’estoig. Aquest es carrega amb el mateix cable Lightning del telèfon o la tauleta i és el més còmode d’obrir i tancar per treure i guardar els auriculars.

Els AirPods també s’integren amb els aparells d’Apple en dos aspectes més: gràcies als sensors de proximitat, la simple operació de treure un dels auriculars de l’orella activa la pausa en l’aplicació de música o vídeo; si ens el tornem a posar, la reproducció es reprèn automàticament; en canvi, si ens traiem l’altre auricular, l’audició o el visionat s’aturen del tot. Per a la resta d’interaccions amb el telèfon -apujar o abaixar el volum, atendre una trucada entrant- cal fer servir ordres de veu dialogant amb Siri, la majordoma digital d’Apple.

Els Gear IconX de Samsung (199 €) són els més complets pel que fa a funcionalitat. A més a més d’escoltar la música que els arriba del dispositiu connectat per Bluetooth i atendre sense mans les trucades telefòniques, també permeten sortir a córrer deixant el telèfon a casa: disposen de 3,6 gigabytes de memòria interna on es poden carregar els fitxers de música digital en diversos formats connectant l’estoig a l’ordinador amb un cable USB. Per fer possible aquest funcionament autònom, la superfície exterior dels auriculars és tàctil i permet controlar diverses funcions amb el dit: un toc per aturar l’audició, dos per saltar de cançó o respondre una trucada, lliscar cap amunt per apujar el volum o cap avall per abaixar-lo.

Si he parlat de córrer és perquè els Gear IconX són, sobretot, uns auriculars esportius. Inclouen aletes i taps de goma de tres mides per ajustar-los a l’orella i evitar que caiguin amb el moviment, però sobretot contenen sensors d’exercici físic: el pulsímetre del model original ha sigut substituït en l’actual per un podòmetre que detecta el tipus d’activitat, registra el temps i la distància recorreguda i sincronitza les dades amb l’aplicació Samsung Health del telèfon.

Quan portes posats els WF-1000X deSony (200 €) sembla que tinguis un escarabat platejat a cada orella. A cada auricular hi ha un botó físic: un serveix per engegar-los i per aturar o reprendre l’audició; l’altre controla la funció que distingeix aquests auriculars de la majoria d’altres models del mercat , la reducció de soroll ambiental. A més de servir per fer trucades telefòniques, els micròfons incorporats prometen captar el soroll que ens envolta i provar d’anul·lar-lo per millorar l’aïllament sonor. L’aplicació mòbil vinculada fins i tot detecta si estem aturats, corrent o viatjant en transport públic i configura aquesta cancel·lació de soroll de manera òptima per a cada situació. Tot i això, el suposat efecte de silenci és més aviat escàs: els WF-1000X aïllen més de l’exterior perquè encaixen molt bé a l’orella -fent servir els taps i les aletes de goma de la mida idònia- que per aquesta funció electrònica, molt menys efectiva que en els models tancats de diadema de la mateixa marca.

Els aspectes essencials

L’elecció d’uns auriculars sense fil depèn sobretot del temps d’autonomia i de la qualitat de so. En el primer aspecte, els Sony queden per darrere dels altres dos: com que són els més petits, costa aconseguir més de dues hores i mitja de funcionament continuat, davant les més de quatre que ofereixen els Samsung i els Apple. L’estoig dels Sony -que és el més incòmode dels tres- conté energia per a dues càrregues més. En canvi, el dels Samsung només permet carregar els auriculars una altra vegada i, per tant, l’autonomia total és semblant. Els Apple tenen un temps de funcionament entre càrregues que supera les quinze hores.

Pel que fa a la qualitat de so, la dels Samsung és més aviat justeta i no està a l’altura de les seves funcions esportives. Els Sony sonen força millor, tot i que la seva mida implica certa manca de greus. El resultat més equilibrat l’ofereixen els Apple: sense ser res de l’altre món, l’audició és sorprenentment efectiva per a uns auriculars d’aquesta mida. A més, el model de Samsung i el de Sony comparteixen una limitació: durant les trucades telefòniques només funciona un dels auriculars; en canvi, als AirPods sonen tots dos, cosa que facilita sentir l’interlocutor quan hi ha molt soroll. També et senten millor a tu, perquè els micròfons són més a prop de la boca.

Francament, si m’hagués de gastar entre 150 i 200 euros en uns auriculars per escoltar música, triaria un model tancat de diadema amb cable. Però si insistiu a prescindir dels fils i voleu que els auriculars siguin de botó, l’opció més encertada són els AirPods d’Apple.