El silenci que ens va portar el confinament

Dues sensacions auditives que les setmanes de confinament pel coronavirus ens han fet redescobrir són el so metàl·lic de la mala compressió d’àudio en les aplicacions de videoconferència i el silenci als carrers. El primer és fruit de la desigual potència i qualitat dels ordinadors que tenim a casa per teletreballar i de la sobrecàrrega inesperada de les xarxes wifi domèstiques. El segon, en canvi, té a veure amb el fet que, sense vianants ni vehicles al carrer i amb les botigues i els bars tancats, el nivell de soroll ambiental ha caigut en picat.

A tots els municipis, aquest silenci sobrevingut s’ha fet evident en la percepció dels ciutadans. A Barcelona, a més, es pot quantificar: l’Ajuntament té desenes de sonòmetres –mesuradors de so amb un micròfon calibrat– escampats per la ciutat i connectats a la plataforma municipal Sentilo de sensors, on les dades poden ser consultades en temps real gràcies a una decidida política d’obertura de dades. I, en el cas del soroll, aquests sonòmetres no enganyen: durant les setmanes de confinament més estricte, la contaminació acústica als espais públics de Barcelona es va reduir a menys de la meitat.

Aquesta disminució s’observa clarament en una de les visualitzacions sobre els efectes del covid-19 que l’oficina municipal de dades ha publicat, i que mostra (vegeu el gràfic adjunt) com ha evolucionat des del dia 1 de gener el nivell sonor mitjà mesurat a Barcelona en dos moments concrets de cada dia: entre les 19 h i les 19.59 h i entre les 4 h i les 4.59 h. Abans de la crisi, el soroll a les set del vespre rondava els 65 decibels (dB) i a les quatre de la matinada solia ser d’uns 50 dB, almenys en dies laborables.

El dia 12 de març, el dijous abans de confinar-nos, el nivell sonor mitjà a Barcelona al vespre va ser de 66 dB, una mica per sobre de l’habitual en un dia feiner. El dijous 19, una setmana més tard, havia caigut fins als 58 dB. Aquesta diferència de 8 dB en el nivell sonor es tradueix en una percepció de soroll de menys de la meitat. Destaquem que un estudi semblant –tot i que proporcionalment de menys abast– fet a Nova York per científics de la NYUniversity va registrar una caiguda de soroll ambiental de 5,5 dB, també considerable però menys que la d’aquí. Els sonòmetres no enganyen: a Barcelona l’aturada de l’activitat ha sigut més estricta que a la gran ciutat dels EUA.

Els dies més silenciosos

El silenci a Barcelona encara va anar guanyant terreny: descartant els caps de setmana i festius, que sempre són més silenciosos, el dia amb menys soroll diürn fins ara ha sigut el dijous 7 d’abril, amb una mitjana inferior als 56 dB, 10 per sota del nivell que hi havia just abans de tancar-nos a casa. Des d’aleshores, i a mesura que el confinament s’ha anat relaxant i l’activitat ciutadana es recupera, el soroll també ha reaparegut a la ciutat. Ara el nivell sonor a les set del vespre d’un laborable ja supera els 64 dB, gairebé com abans de la crisi.

Tot i això, a les quatre de la matinada els barcelonins continuen més silenciosos que de costum, amb nivells sonors que ronden els 45 dB, superiors al mínim absolut de 43 dB del dimecres 8 d’abril però pujant més lentament que el soroll diürn i encara molt per sota dels 50 dB que eren la norma abans del confinament.

Si voleu fer la vostra pròpia anàlisi de contaminació acústica, trobareu les dades en brut al portal municipal de seguiment del covid-19, en l’apartat Meteo i Qualitat Aire. La visita val la pena perquè, a banda de les dades sanitàries relacionades amb la pandèmia (persones infectades, altes, defuncions, etc.), també hi ha un espai amb l’evolució de la mobilitat, tant en transport públic i vehicles privats com en termes de persones que resideixen a la ciutat o bé hi entren i en surten diàriament, en aquest cas a partir de les dades anònimes i agregades que proporciona l’operadora de telefonia mòbil Vodafone.

Soroll qualitatiu

Tornant a l’anàlisi de la contaminació acústica urbana, els sonòmetres aporten informació quantitativa, però hi ha un altre aspecte, el qualitatiu, que s’ha d’enfocar de manera diferent. Per exemple, hi ha persones a qui el silenci inhabitual les fa estar inquietes, i també qui per culpa de la disminució del soroll general ha començat a sentir sons que abans eren inaudibles i li resulten molestos, com el lladruc dels gossos, els piulets dels ocells o les discussions dels veïns.

Aquests elements acústics conformen l’anomenat paisatge sonor que s’han proposat estudiar el Grup de Recerca en Tecnologies Mèdia de la universitat La Salle-URL i l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) sota la direcció de la doctora Rosa Maria Alsina, amb la col·laboració ciutadana. Podeu gravar un vídeo del que veieu des de la finestra de casa, amb una durada mínima de 30 segons, i pujar-lo a la web Sons al Balcó, on haureu de respondre un breu qüestionari sobre la vostra percepció dels sons que sentiu des d’allà. Els investigadors demanen vídeos perquè els aplicaran algoritmes d’intel·ligència artificial que detectin automàticament la mena d’elements que s’hi veuen, des d’espais verds fins a vehicles.

Si sou més d’escoltar, el Grup de Tecnologies Musicals de la UPF està recopilant el seu propi paisatge sonor del confinament a Barcelona, una fonoteca d’enregistraments sonors geolocalitzats sobre un mapa.