DÍGITS I ANDRÒMINES

El sostre de vidre tecnològic

Les grans empreses tecnològiques estan molt lluny de la paritat de gènere als llocs directius, mentre que el panorama és una mica millor en les seves filials ibèriques

Fins fa pocs anys, els actes de presentació de novetats tecnològiques -les keynote speeches que Steve Jobs va convertir en espectacles aviat imitats per altres empreses- eren una successió de directius mascles, majoritàriament blancs, que recitaven sobre l’escenari les excel·lències del nou producte tot seguint, amb espontaneïtat fingida, un guió preparat al mil·límetre pel departament de comunicació. Últimament, però, aquesta mena de guions han començat a incloure intervencions de dones. A vegades són directives de segon o tercer nivell; en altres casos, responsables d’un producte concret. Totes ho fan de manera tan competent o més que els seus companys homes, però sovint fa la sensació que les han inclòs al programa de cara a la galeria, per tractar de transmetre una diversitat que no existeix als graons més alts de l’escalafó de les empreses.

Així es constata fent una ullada als quadres d’alta direcció de les companyies tecnològiques amb què interactuem cada dia i que determinen en gran mesura la nostra visió del món. Cap de les 10 firmes d’internet que facturen més al món (Amazon, Alphabet, JD.com, Facebook, Alibaba, Tencent, Netflix, Booking, Baidu i eBay) està presidida per una dona o la té com a consellera delegada. La gran majoria, això sí, tenen membres femenins al comitè executiu i al consell d’administració, en posicions de vicepresidència. Probablement la dona més poderosa d’aquest segment és Sheryl Sandberg, la mà dreta de Mark Zuckerberg des de la posició de directora d’operacions de Facebook i, per tant, responsable directa d’aplicar una línia de negoci basada en la invasió de la privadesa dels usuaris.

Si ampliem el focus fins a abastar les empreses de TIC més grans del món, la presència de dones en llocs d’alta direcció millora una mica, però segueix molt lluny de la paritat. Les vuit primeres (Apple, Samsung, Amazon, Foxconn, Alphabet, Microsoft, Huawei i Hitachi) estan encapçalades per homes. Hem de baixar fins a la novena posició per trobar una presidenta: Virginia Ginni Rometty, d’IBM. Cal recordar que HP, l’altre gegant informàtic clàssic dels EUA que segueix viu, havia estat presidida i encapçalada per Meg Whitman, però es va retirar fa dos anys. Igualment, la xinesa Huawei tenia una dona en l’anterior cicle de tres presidents rotatius que es tornen cada mig any, però ja no en el cicle actual; l’empresa té encomanada la direcció financera a una dona: Meng Whanzou, que ara està confinada al Canadà a petició del govern de Donald Trump en el marc de la guerra comercial entre els EUA i la Xina.

Als consells de direcció de la majoria de les empreses mencionades hi ha dones, però són una minoria. Per exemple, al comitè executiu d’Apple, format per tretze persones amb Tim Cook al capdavant, només n’hi ha tres, amb rang de vicepresidenta: la directora jurídica, Katherine Adams; la de botigues, Angela Ahrendts -que aviat plegarà-, i la de personal, Deirdre O’Brien. Igualment, entre els vuit consellers d’administració de l’empresa només comptem Andrea Jung i Susan Wagner. Entre els 15 membres de l’alta direcció de Microsoft encapçalats per Satya Nadella hi ha únicament tres dones: les vicepresidentes de personal, Kathleen Hogan; de finances, Amy Hood, i de desenvolupament de negoci, Peggy Johnson. La proporció és lleugerament més alta al consell d’administració de l’empresa: quatre dones sobre un total de 14 membres. En el cas d’Alphabet, el hòlding matriu de Google, ocupen posicions destacades la consellera delegada de YouTube, Susan Wojcicki, i la directora financera de tot el grup, Ruth Porat. En general hi ha un patró: moltes tecnològiques deixen les claus de la caixa en mans femenines.

Més directives a Espanya

La fotografia de la diversitat de gènere és una mica més favorable si ens centrem en l’entorn més pròxim. La majoria de les filials locals de les grans empreses d’internet tenen una dona al capdavant: Irene Cano dirigeix l’oficina espanyola de Facebook; Fuencisla Clemares, la de Google; Nathalie Picquot, la de Twitter; Sarah Harmon, la de LinkedIn. Tanmateix, es tracta de simples delegacions comercials amb plantilles molt petites i sense influència en la direcció dels respectius productes i serveis. Més dimensió té la filial espanyola de Microsoft, que ha encadenat almenys tres dones al lloc més alt de la seva direcció: l’actual directora general Pilar López va ser precedida per María Garaña (ara a Google), i aquesta va substituir Rosa García. Precisament García havia encarnat el cas més destacat d’una empresa industrial amb activitat tangible aquí dirigida per una dona: fins a l’any passat va presidir la filial espanyola de Siemens.

Les dues tecnològiques nord-americanes que més s’han distingit per tenir dones al capdamunt practiquen aquí la mateixa política: Helena Herrero és la presidenta i consellera delegada de HP per a Espanya i Portugal, i María Martínez presideix la filial regional d’IBM.

Un sector industrial local que pot exhibir certa presència de dones en llocs de responsabilitat és el de les telecomunicacions. L’operador de satèl·lits Hispasat està presidit per Elena Pisonero. Quatre dels dotze consellers d’administració de l’empresa Cellnex d’infraestructures de xarxa són dones, entre les quals Anne Bouverot -procedent de la GSMA- i Marieta del Rivero -abans a Telefónica i a Nokia-. El grup Telefónica, amb José María Álvarez Pallete al capdavant, té de número tres global a Laura Abasolo, directora general de finances i control -una vegada més, el patró de la clau de la caixa-, però la seva filial espanyola està encapçalada per la catalana María Jesús Almazor, consellera delegada. Al comitè de direcció local del grup francès Orange hi ha només una dona: Mónica Sala, directora general de xarxa i empreses. Finalment, Antonio Coimbra, el conseller delegat de Vodafone España, compta al comitè directiu amb Remedios Orrantia com a directora de personal i Elena Otero-Novas com a responsable jurídica, de regulació i de seguretat; en l’àmbit tècnic, l’explotació de la xarxa de l’operadora l’assumeix María Bartolomé. Per acabar, dues dones d’aquí, Julia Velasco i Nuria Oliver, dirigeixen llocs clau a escala global del grup britànic: l’enginyeria de la xarxa troncal i la recerca en anàlisi de dades massives, respectivament.