Una tauleta amb teclat no és un portàtil

A l’última presentació de novetats d’Apple, el seu vicepresident Phil Schiller va recordar que al món hi ha 600 milions d’ordinadors personals “obsolets”, com dient que el millor que poden fer els seus propietaris és canviar-los per la nova tauleta iPad Pro 9.7 de l’empresa. I molts compradors s’ho empassen: fa diversos trimestres que l’únic segment del mercat d’informàtica tradicional en què les vendes creixen és el dels equips convertibles o “dos en un”, que permeten separar el teclat i fer servir la resta de l’aparell de manera independent. Aquesta flexibilitat és només un dels avantatges aparents respecte a un ordinador portàtil; també hi ha el menor pes, l’autonomia i el silenci gràcies a l’absència de ventilador. Per saber si és realment possible substituir un portàtil per una tauleta amb teclat, m’he emportat de viatge l’iPad Pro 9.7 i els seus rivals de Google, Microsoft i Samsung -en viatges successius, aclareixo; per poc que pesin, la resistència de la meva esquena és limitada- i he comprovat que una tauleta que aspira a ordinador és un animal molt diferent d’un ordinador que pot transformar-se en tauleta, per molt que tots dos tinguin pantalla tàctil i teclat físic.

Al quadre comparatiu adjunt teniu les característiques dels quatre equips. L’iPad Pro i el Pixel C són els més lleugers i compactes, en part perquè tenen pantalles més petites (al voltant de les 10 polzades) que el Surface Pro 4 i el Galaxy Tab Pro S (12 polzades). Curiosament, aquests dos, que presumeixen de professionals ja des del nom, són els que tenen pantalla panoràmica, la més adient per veure vídeos. Els quatre porten altaveus estèreo, una millora molt esperada en el cas de l’iPad Pro, que els porta duplicats per reproduir els aguts amb els de dalt i els greus amb els de baix, i els redistribueix quan poses l’aparell en posició vertical. La construcció més luxosa és la del Pixel C, amb una carcassa d’alumini equipada amb barra lluminosa de colors que indica el nivell de càrrega de la bateria.

Des del punt de vista de les connexions, l’únic que mereix el qualificatiu d’ordinador és el Surface Pro 4, que no només disposa de múltiples connectors per a dispositius externs sinó també d’una base de sobretaula opcional per tenir connectats els perifèrics. Els altres tres equips es limiten a un únic port de recàrrega i sincronització, de format USB-C al Google i al Samsung.

Tant l’iPad Pro com el Surface Pro 4 permeten dibuixar i anotar documents a la pantalla amb un llapis. El de Microsoft ve inclòs de sèrie i es pot enganxar magnèticament al costat de l’aparell. El d’Apple, en canvi, s’ha de comprar a banda i no el pots guardar enlloc, de manera que és fàcil perdre’l. Això sí, el traç és sensible a la pressió i amb l’aplicació adient els il·lustradors poden aconseguir resultats impressionants. Els dos aparells disposen també d’identificació biomètrica de l’usuari: Apple amb el lector dactilar Touch ID i Microsoft amb el reconeixement facial Windows Hello mitjançant càmera d’infraroigs. Els altres dos equips es limiten a l’ús d’un PIN o contrasenya.

Tots quatre disposen d’un teclat separable que fa funcions de tapa. El Samsung és l’únic que el porta inclòs, els altres tres són opcionals. El més còmode per teclejar és el de Microsoft, que juntament amb el de Google és també el que ofereix més flexibilitat per triar la inclinació de la pantalla; en canvi, Samsung només admet dues posicions, i Apple, una. Malauradament, el sistema de pota posterior integrada del Surface Pro 4 no permet treballar amb l’equip a la falda: cal una taula. Menció negativa per al teclat d’Apple, que només existeix amb la distribució de tecles en anglès, amb l’inconvenient addicional que cap fabricant d’accessoris ofereix encara una alternativa amb teclat espanyol.

El software, determinant

Ara bé, tot i el teclat, el que marca la diferència entre els quatre equips a l’hora de treballar-hi és el software. Apple i Google fan servir iOS i Android, dos sistemes operatius pensats per a dispositius mòbils tàctils en què les funcions de multitasca es limiten a tenir obertes dues aplicacions en finestres separades i contínuament has d’estar allargant el braç cap a la pantalla, perquè cap dels dos teclats inclou trackpad tàctil. Per treballar de manera productiva més enllà d’escriure uns quants missatges de correu o editar ocasionalment algun document, res com un veritable ordinador amb aplicacions d’ordinador, i com que no existeixen Macs convertibles, l’opció més flexible ara com ara són equips amb Windows 10 com el Surface Pro 4 o el Galaxy Tab Pro S. La tria entre els dos dependrà sobretot del pressupost: Microsoft cobra una prima per tenir les màximes opcions de connectivitat... menys una: l’equip de Samsung és menys car, però té una versió que admet targeta 4G.