Eduardo Saverin, un dels quatre cofundadors de Facebook, va renunciar al setembre a la ciutadania dels EUA. L'havia adquirit l'any 1998, sis anys abans d'ajudar a crear la que ara és la xarxa social més gran del món. El 4% de les accions de l'empresa que conserva fan que ocupi la posició 134 en la llista de Forbes de les persones més riques del món. Divendres vinent n'escalarà unes quantes quan Facebook surti a la borsa per recaptar 8.250 milions d'euros, en la que serà l'operació d'aquest tipus més lucrativa de la història d'internet. Tornant a ser ciutadà brasiler i vivint a Singapur, Saverin s'estalviarà una bona picossada de l'impost de patrimoni que li tocaria pagar ara si s'hagués quedat al país que el va acollir.
L'exili fiscal de Saverin és una de les anècdotes que estan escalfant els dies previs a l'inici de cotització de Facebook, que situarà el valor total de l'empresa en 74.700 milions. Una altra és el comportament de Mark Zuckerberg, que ha deixat plantats inversors en algunes reunions de presentació i que ha anat a d'altres amb el seu característic xandall amb caputxa, cosa que no ha agradat gens a alguns analistes de Wall Street. Suposo que tant li fa, davant la perspectiva de guanyar 13.700 milions d'euros als 27 anys.
L'autèntic problema que té Zuckerberg és fer que els 900 milions d'usuaris de la xarxa social segueixin sent negoci. No li serà fàcil: segons comScore, els nord-americans ja passen més temps (441 minuts al mes) connectats a la versió mòbil del servei que a la web (391 minuts), però en cada pàgina de la primera només hi cap un anunci, davant dels quatre o cinc de la segona, de manera que com més mòbils, menys facturació en publicitat. Aneu preparant-vos per als missatges patrocinats al vostre mur.
