Abidal es retira, satisfet d’escollir ell el punt final de la seva carrera
Barcelona“He pres la decisió oficial de posar punt final a la meva carrera”, va anunciar ahir Éric Abidal, que als seus 35 anys va posar fi a quinze anys de professió després de més de 500 partits i vint títols. El francès, l’home que va superar un càncer dues vegades, mirall per a moltes persones que conviuen amb aquesta dura realitat, va explicar que penja les botes per “raons esportives”.
En el seu comiat va voler deixar ben clar que ara sí que havia arribat el seu moment. “Si hagués pres aquesta decisió fa dos anys, potser sí que me n’hauria penedit, però ara no”, va explicar des de la sala de premsa de l’Olympiacos. El 30 de maig del 2013 va dir adéu al Barça. Llavors no va ser ell qui va prendre la decisió: el club el va empènyer a buscar-se un nou destí, ja que les converses entre la direcció esportiva i els serveis mèdics van concloure que era un risc que seguís en el futbol d’elit. El francès va voler demostrar que encara podia seguir jugant a futbol. En un any i mig, primer al Mònaco i després a l’Olympiacos, ha disputat 40 partits oficials, 26 a la lliga francesa i 14 al conjunt grec. 40 partits -als quals se n’han de sumar 4 amb la selecció francesa- que tenen una significació especial per a Abidal.
Durant els quinze anys de carrera professional, el francès ha deixat una empremta molt gran en el món del futbol; no només pels títols i per haver format part del llegendari Barça de Guardiola, sinó sobretot perquè Abidal forma part de l’imaginari col·lectiu pel que va aconseguir fora dels terrenys de joc. Abidal va superar un càncer de fetge, i una posterior recaiguda, i va tornar a jugar a futbol quan ben poca gent confiava en ell. Una experiència que ell sempre va assumir amb vitalitat, i que el va fer canviar profundament, sobretot en la manera d’afrontar el futur i en les prioritats a la vida.
Aquell 30 de maig del 2013 -acompanyat per tot el vestidor, també pel desaparegut Tito- Abidal va marxar del Barça amb llàgrimes als ulls, perquè ell, que havia superat dos cops un tumor, sabia que podia continuar corrent per la banda esquerra del Camp Nou, un territori que li havia estat hostil durant el primer any, la temporada 2007-08, quan no se sentia identificat amb el seu nou club, ni integrat en un vestidor que vivia dies d’ocàs. Guardiola el va convèncer i el va fer ser peça clau del millor Barça de la història, fins al 2013, quan el francès va haver de marxar a Mònaco i Atenes per seguir fent allò que ell sabia que podia continuar fent.
Després del seu comiat, la pilota, de moment, l’aparca. Les seves filles i la seva dona, Hayet, passen a ser el centre exclusiu de la seva vida, almenys durant uns mesos, fins que decideixi què farà en el futur. Abidal haurà de decidir si accepta convertir-se en director esportiu de les escoles que el Barça té repartides pel món un cop ha penjat les botes. El final de la seva carrera l’ha decidit ell. Ni el Barça, ni el càncer.
