BARÇA
Misc 10/04/2014

Amarg aniversari d’Andrés Iniesta al Calderón

El manxec passa desapercebut i Martino el canvia al 71

i
Albert Llimós
3 min

BarcelonaLa mirada perduda en l’horitzó d’Andrés Iniesta mentre sonaven les notes de la Champions feia preveure la millor versió del Barça. El de Fuentealbilla celebrava els 500 partits amb la samarreta blaugrana, i ho feia en un moment excels de forma -ha sigut l’estendard del Barça durant els últims mesos-, i en un gran escenari, els que sempre li han agradat per a les seves millors actuacions.

El rostre confiat i serè d’Iniesta mentre ressonava eixordador el Vicente Calderón va ser un miratge; durant els primers 20 minuts el manxec va ser incapaç d’asserenar el joc i donar la pausa necessària, i l’ímpetu dels matalassers els feia guanyar tots els duels directes.

Moviment tàctic

En el primer període Iniesta va passar desapercebut; la seva acció més destacada va ser un remat innocent des de la frontal que va arribar submís a les mans del belga Thibaut Courtois. El xut va ser un reflex del Barça en el seu pas per Madrid. Dòcil, sense capacitat per rebel·lar-se.

Iniesta va arrencar el duel escorat a la banda esquerra, un moviment tàctic de Gerardo Martino per fer dubtar Simeone. El tècnic de Rosario sempre juga en funció de les proves que ha fet en l’últim entrenament, els seus plantejaments són previsibles en aquest sentit. Des de dilluns Martino havia provat amb Cesc de fals davanter, Neymar a l’esquerra i Messi per la dreta. Dos minuts va durar el moviment tàctic de distracció abans de tornar al sistema entrenat, a la pauta habitual. Tot i jugar per on li agrada, arrencant des del mig per associar-se amb Xavi, Messi i Neymar, el de Fuentealbilla en cap moment va poder teixir: l’argentí -el seu millor soci- era lluny, apartat a la banda contrària, ofegat pel dibuix de Simeone.

Durant el primer temps Iniesta va perdre 5 pilotes de les 30 que va tocar. El problema no era la línia de construcció, on Xavi només va perdre 3 pilotes, sinó la primera línia, on els errors penalitzen molt més: 8 pèrdues de Busquets en 45 minuts, 6 de Bartra i 10 d’Alves. L’Atlètic no permetia que l’engranatge blaugrana funcionés, el centre de comandament dirigit per Xavi i Iniesta no rebia la pilota, sempre eren jugades dividides en què els matalassers mossegaven voraçment, intimidant un Barça sense caràcter.

A la represa, l’Atlètic va tirar la línia de pressió enrere, però el joc interior del Barça no va donar resultats i al minut 71 Martino va canviar Iniesta, l’home que es va tirar l’equip a l’esquena en els 20 minuts finals del Camp Nou, quan el Barça va recordar el que havia estat.

La substitució sorprèn el jugador

Gerardo Martino va justificar el canvi d’Andrés Iniesta en el tram final del partit. El motiu que va esgrimir l’argentí: cansament. “Havíem parlat d’això, de la necessitat d’ajuntar més davanters quan es donés la situació. Per això havíem de prescindir d’un dels interiors i fer modificacions tàctiques. He optat per canviar Iniesta, l’he vist una mica esgotat després de l’acumulació de partits”, va dir el tècnic de Rosario. Als micròfons de Canal Plus se li va traslladar la qüestió al mateix migcampista, que va evitar polemitzar, tot i que va admetre que l’havia “sorprès” el canvi, però va dir que es tractava d’una “decisió de l’entrenador”.

stats