El Barça de Valverde o el City de Guardiola?

Barcelona“No demanaré perdó per guanyar”, va advertir amb certa ironia i alhora malestar Ernesto Valverde després de superar el Sevilla i sumar 31 dels 33 punts possibles a la Lliga. El Barça governa a Espanya amb mà de ferro, un lideratge que el situa en una posició privilegiada en el campionat estatal. Però els blaugranes no són els únics que han arrencat amb força a Europa. De les cinc grans lligues, el Manchester City és qui ha demostrat més autoritat fins ara, no només pel que fa a resultats, sinó sobretot pel que fa a joc. L’equip de Pep Guardiola impressiona pel seu futbol a la Premier. A França, el PSG imposa el seu talent i milions, mentre que el Nàpols ha fet un començament gairebé immaculat a Itàlia que fins ara no li ha donat rèdit a la classificació: té el Juventus i l’Inter enganxats al clatell. A Alemanya, sobretot per un inici de curs dubitatiu que va implicar la destitució de Carlo Ancelotti, el Bayern Munic no té números espectaculars, però sí un lideratge plàcid.

L’escenari actual a la Lliga per al Barça era inimaginable fa tot just dos mesos i mig, quan l’equip perdia estrepitosament a la Supercopa contra el Madrid i s’acusava i molt l’adeu de Neymar. Onze jornades després de la petita hecatombe estival, i superada la crisi que va representar el mercat d’estiu de fitxatges, el conjunt de Valverde ha aconseguit situar-se 8 punts per davant del Madrid, i manté un marge de 4 respecte a la gran sorpresa del campionat, el València de Marcelino García Toral. I el Barça ho fa amb un gran nom, com és habitual, sobre la resta: Leo Messi. Sense Neymar i amb Luis Suárez arrossegant problemes físics des de l’estiu, l’argentí ha assumit gran part de la responsabilitat ofensiva del Barça.

En la comparativa amb els altres líders europeus, cap altre equip té una dependència tan gran d’un jugador com els catalans. L’impacte de Messi és tan rellevant que, fins i tot sense el seu soci brasiler a l’equip, el Barça continua sent el conjunt de tot Europa que més dríblings fa per partit. Cada jornada, en més de 16 ocasions de mitjana, el Barça se’n va en l’un contra un del rival: supera precisament el nou PSG de Neymar, l’altre gran especialista en el desequilibri. Messi representa gairebé el 40% d’aquesta estadística, i el brasiler gairebé el 48% de la de l’equip parisenc.

Més enllà de Messi, el Barça és, d’entre els cinc líders a Europa, el que té menys possessió (5 punts per sota del City); el que menys xuta a la porteria rival (16è); el que més li xuten (18è), i l’equip en què més aturades ha de fer el porter (28è). Tot i això, el gran moment de forma del porter alemany el situa com el millor del continent avui, amb només 4 gols rebuts, la meitat que el PSG, el Bayern Munic i el Nàpols. Una altra estadística que sorprèn des del punt de vista culer és que gairebé no aprofita l’estratègia (3 gols); que no li han xiulat cap penal a favor, mentre que la resta de grans han pogut transformar, com a mínim, 3 penals; i que, després d’onze jornades, encara no ha marcat des de fora de l’àrea. Tot i incorporar un futbolista amb bon llançament des de la distància, com Paulinho, o comptar a la plantilla amb especialistes com Rakitic o el mateix Messi, de moment, els gols es fan únicament des de l’interior de l’àrea.

El City marca el camí al Nàpols

Després d’enfrontar-s’hi a la Champions fa només unes setmanes, Pep Guardiola va admetre que el Nàpols de Maurizio Sarri era “potser el millor equip” contra el qual havia jugat des que era entrenador. Dues apostes pel futbol ofensiu, que volen dominar el joc i que, conceptualment, giren al voltant de la pilota. Per plantilla, per pressupost, per resultats i per imatge, els anglesos estan un punt per sobre dels napolitans, tal com va quedar demostrat en el doble duel a Europa, que va caure del costat dels de Manchester tant a l’Etihad Stadium com a San Paolo. Però, tot i les dues derrotes recents, els homes de Sarri són els que més a prop estan ara mateix de la idea futbolística del City de Guardiola. Els italians són després del Reial Madrid els que més xuten (gairebé 20 llançaments per partit) i la segona millor defensa d’Europa, precisament per darrere d’un City que només concedeix 6,3 ocasions per cada duel a la Premier. José Manuel Reina i Ederson Moraes són els dos porters que menys intervenen de tot el continent, amb molta diferència respecte a la resta, però, de moment, les seves xifres no els permeten superar un Ter Stegen efectiu davant els atacants rivals. Finalment, el Nàpols és també qui més lluny juga de la seva porteria: només el 17% del joc es disputa al terç de camp més proper a la seva àrea, i supera en 4 punts els citizens.

D’entre tots els equips d’Europa en aquest primer terç de temporada, l’engranatge del City és el més coral de tots. Els gols estan repartits com no passa enlloc més: Sergio Agüero (8), Gabriel Jesus (7), Raheem Sterling (7) i Leroy Sané (6). Amb Guardiola a la banqueta, els davanters i els homes de banda marquen, i els migcampistes ofensius donen les assistències: David Silva (7) i Kevin de Bruyne (6). De fet, els anglesos donen tres passades de gol per partit, molt per sobre del Barça i el PSG (2,1) o el Nàpols (1,3).

A l’altre costat de la balança, els bavaresos viuen del nas golejador de Robert Lewandowski (8 gols més que Arjen Robben, segon màxim canoner), els italians de Dries Mertens (7 més que José Callejón) i el PSG del seu trident particular: Edinson Cavani (13), Neymar (7) i Kylian Mbappé (4).