HANDBOL

El Barça arrenca amb cares noves però amb mala maror

L’àrea executiva va negar-se a firmar un document intern de la renovació de Xavi Pascual

Un cop passada la decepció per no haver completat l’any perfecte, ja que no es va aconseguir la Champions, el Barça d’handbol torna avui als entrenaments amb un grup encara més reforçat gràcies a les incorporacions del jove porter Gonzalo Pérez de Vargas, l’extrem islandès Gudjón Valur Sigurdsson i el lateral tunisià Wael Jallouz.

Tres fitxatges que se sumen al projecte de Xavi Pascual, que continuarà al Palau després d’haver renovat al mes de maig fins al 2017. El tècnic barceloní liderarà el Barça d’handbol per sisena temporada consecutiva -va suplir el lleonès Manolo Cadenas el febrer del 2009-, tot i que la seva continuïtat va penjar d’un fil aquesta primavera, quan es van reobrir ferides profundes dins de la secció que encara no han cicatritzat.

Diner francès

Setmanes abans de la final four de Colònia, el PSG es va posar en contacte amb Xavi Pascual per intentar seduir-lo. El català era l’objectiu prioritari dels francesos per reforçar el seu projecte milionari, i li van fer arribar una oferta desorbitada: el doble de salari que al Barça, casa inclosa, cotxe propi i escola pagada per als fills. El tècnic va anar a veure els responsables de l’entitat blaugrana, que van analitzar la proposta francesa i van reaccionar al cap d’uns quants dies amb una contraproposta. El director de seccions, Joan Carles Raventós, d’acord amb les línies mestres traçades pel director general, Antoni Rossich, va fer arribar a Pascual l’oferta blaugrana.

Els números que es van posar sobre la taula van molestar Pascual, que havia deixat clar des d’un inici que volia quedar-se a Barcelona i que estava disposat a fer un esforç important per continuar a la que ha sigut casa seva des de l’adolescència, però no a qualsevol preu. El tema va passar directament al despatx de Josep Maria Bartomeu, que va parlar amb el directiu que aleshores s’encarregava de la secció, Eduard Coll, per buscar-hi una solució.

El Barça va decidir canviar d’interlocutors per evitar que marxés l’entrenador, seguint els consells que Valero Rivera -assessor de la junta- va donar a Bartomeu: Pascual és el tècnic ideal. D’aquesta manera, Coll -que va presentar la dimissió el 16 de juny i va ser substituït per Susana Monje- va negociar la millora del contracte directament amb Pascual, un fet poc habitual, ja que les gestions les fa sempre Raventós. El Barça va presentar una nova proposta, amb un esforç notable però “assumible”, com reconeixen diferents fonts de la junta, i es va segellar la continuïtat del tècnic fins a la temporada 2016-2017. Les xifres finals, segons expliquen totes les parts consultades, disten molt de la proposta del PSG.

Sense firma

La sorpresa, però, va arribar quan els documents de la renovació van començar a circular perquè els firmessin. En el document intern previ a la firma del contracte, en què s’especifiquen les condicions econòmiques de la renovació, el director general, Antoni Rossich, va firmar amb una ratlla en diagonal, que omplia tota la seva casella. Tampoc hi apareixia la firma del director de seccions. El motiu: el desacord amb la manera com s’havia gestionat l’acord. No estaven conformes amb el fet que l’operació l’hagués tancat el directiu, amb unes condicions diferents de les que fixava l’àrea executiva. Coll, però, tenia el vistiplau de Bartomeu. “Si estan molestos, ja els hi passarà”, avisava una alta instància del Barça en referència als executius.

De fet, el contracte definitiu, que normalment el firma el responsable de la secció, a més del president, no l’ha firmat ni Coll -que es va negar a fer-ho després de veure la reacció de l’àrea executiva- ni la seva successora, Susana Monje, que va arribar a l’handbol blaugrana amb el serial ja refredat pel final de temporada.

Velles escletxes

La tensió a la secció ve de fa temps, quan el mateix tècnic i Coll -que mantenen una estreta relació- van intervenir en el fitxatge de Nikola Karabatic, quan es van reunir amb el jugador en un hotel de l’Alt Empordà. De fet, tal com va explicar en un comunicat, les desavinences amb l’àrea executiva, entre altres motius, van fer que Coll dimitís el passat mes de juny. “S’ho prenia com una cosa massa personal”, expliquen als despatxos nobles d’Aristides Maillol.

Amb el canvi de directiu, la tensió al Palau es rebaixa, tot i que encara hi ha una gran distància entre la manera de fer i pensar de Raventós i la de Pascual. L’episodi de la firma, coneguda pel tècnic, ha fet més gran el distanciament.

Malgrat les desavinences de final de curs, el Barça d’handbol tindrà una de les plantilles més competitives del continent, que aspira a lluitar una altra vegada per tots els títols i refer-se de la sacsejada que va suposar la derrota contra el Flensburg a Colònia. La continuïtat del tècnic garanteix la continuïtat del grup, ja que alguns jugadors havien supeditat el seu futur a la figura de Pascual. “Si ell se’n va, jo també”, explicava algun jugador. Les esquerdes del vell Palau continuen amagades, però hi són. Algunes per culpa d’alguna firma que es va convertir en ratlla orgullosa.