El Barça sap baixar al terreny del futbol modest

Enviat Especial / OscaAmb Luis Enrique el futbol i l’estètica es poden negociar, no pas l’esforç i l’ofici, senyals inequívocs del segell que vol imprimir el tècnic asturià al seu equip, reflex de la seva personalitat. Competir sempre és el primer manament de l’entrenador blaugrana. A l’Alcoraz el Barça va saber baixar al terreny del futbol modest, temperar amb toc l’ímpetu del coratjós Osca de Luis Tevenet, i tancar l’eliminatòria de setzens de Copa gràcies a la qualitat dels interiors, Rakitic i Iniesta, golejadors ahir a la nit, antídots amb Sergi Samper de l’emotivitat i l’efervescència que va plantejar el rival.

El partit va ser d’aquells que els jugadors del Barça acostumen a viure un o dos cops per temporada, i que molts futbolistes s’acaben perdent per no compareixença. Així va ser ahir. Luis Enrique va evitar que Messi, Neymar, Luis Suárez i Gerard Piqué, entre molts altres, haguessin de bregar enmig del fred incòmode que dominava l’Alcoraz. Va ser un duel de grades supletòries i rivals desconeguts, d’estadi senzill, on l’aire es colava inclement per arreu, i d’esplanades del voltant enfangades. Va ser un retorn al futbol modest, encara que fos per 90 minuts, i que va permetre que les graderies de l’Alcoraz s’omplissin de mirades d’il·lusió pel que suposava la visita del Barça, la presència dels cracs blaugranes, però sobretot de molta fidelitat als colors d’un conjunt que transita per la Segona B.

Noms propis

L’onze inicial que va plantejar Luis Enrique va deixar dos noms propis. L’absència de Jordi Masip, que encara ha d’esperar la seva oportunitat i va haver de cedir la porteria a Marc-André ter Stegen, i la presència per segona vegada aquest curs de Douglas al carril dret. El lateral va tornar a transmetre dubtes, sobretot en la parcel·la defensiva, quan Josan i Gassama el van superar en l’un contra un. Douglas sap que és al mig de la tempesta, i això es nota en el seu joc.

No van vacil·lar, en canvi, Rakitic i Iniesta, autors dels dos primers gols, amb dos grans llançaments que van buscar el mateix racó de la xarxa defensada per Jiménez. El croat va desfer l’empat amb un precís xut de falta, just per sota de l’escaire. Allà la va situar Rakitic, allà va repetir Iniesta, com si reptés el seu company, precisament assistent en la jugada del gol. El croat la va deixar de cara i el manxec, empalant la pilota amb l’exterior, va fer rodar l’esfèrica fins al fons de la xarxa.

Al minut 32 l’Osca va tenir a tocar el seu minut de glòria. Amb Mathieu fora del seu lloc, el capità Juanjo Camacho va caure a la banda esquerra per atreure Bartra, i la passada a l’espai central la va caçar Guillem, lleugerament forçat però tot sol davant Ter Stegen. El porter alemany, amb la cama esquerra, va demostrar la seva solvència i va evitar l’eufòria a les gèlides graderies del camp aragonès. Rakitic va respondre amb un nou llançament de falta, magistralment executat tot i que aquest cop va topar amb el pal dret del marc defensat per Dani Jiménez. Més fortuna va tenir Pedro. El canari va ballar sobre la pilota: va sortir encarat amb cama dreta en diagonal per entrar a l’àrea i va xutar al primer pal per marcar el 0 a 3 amb què es va arribar al descans.

A la represa, el futbol va baixar d’intensitat. Fins i tot durant molts minuts l’Osca es va sentir dominador i va fer retrocedir el Barça fins a la seva àrea. Tyronne ho va provar dues vegades consecutives, i la rèplica va venir per part de Pedro i Munir, que va disparar amb tanta malícia com rosca, però la pilota va marxar a prop del pal dret de la porteria local. El que no va aconseguir el davanter madrileny ho va fer Rafinha, que, amb fortuna, va impactar un xut que va rebotar en un contrari i va suposar el 0 a 4 definitiu.

Luis Enrique va aprofitar el segon temps per donar descans a Mathieu i Rakitic i donar minuts a futbolistes com Sergi Roberto o provar el jove central Edgar Ié, imprecís i neguitós durant els minuts que va estar sobre la gespa de l’Alcoraz.

Sota l’atenta mirada de Josep Maria Bartomeu, present a la llotja, el Barça va oferir dues cares ben diferents. La solvència d’un primer temps en què el mig del camp va marcar el ritme convenient, i un segon període per oblidar en què es va deixar endur per la contundència del marcador. Bartra va corregir en dues ocasions i va salvar a última hora els intents del davanter Guillem, lent en l’execució. També Ter Stegen va tornar a aparèixer per anul·lar les aproximacions d’un Osca que va merèixer més del que va acabar mostrant l’electrònic.

El Barça va aparcar ahir la Copa fins al gener, ja que el partit de tornada serà un tràmit. Els primers minuts inviten a l’optimisme, l’equip competeix fins i tot en els camps més poc agraïts. El segon període va tornar a demostrar que l’equip està lluny del que vol Luis Enrique.