El Barça està al límit pel que fa als sous dels jugadors

BarcelonaMateix discurs, mateix problema. En l’assemblea del 2013, el Barça alertava del perill que suposava l’increment de la massa salarial previst per a la següent temporada, que es xifrava en un 8%, és a dir, més de 20 milions. Enguany, el club ha repetit arguments, i les xifres s’han duplicat. El Barça preveu que els salaris esportius augmentin un 14% i arribin als 289 milions. Mai fins ara el cost de les plantilles esportives havia representat tant.

Si es repassen els discursos del vicepresident econòmic, Javier Faus; el director general, Antoni Rossich, i el president de la comissió econòmica, Ramon Adell, del 2013 amb els del 2014, hi ha moltíssimes similituds. De fet, alguns fragments no se sabria de quina assemblea són.

El Barça està al límit del que aconsellen els organismes europeus. Les plantilles -incloent-hi amortitzacions- suposen un 70% sobre el total d’ingressos. Només la temporada 2009/10 el Barça havia superat aquest llindar, amb un 77%. Des de llavors hi va haver una època de contenció, que va arribar a fer caure aquest percentatge fins al 61%, però la dinàmica s’ha enfilat novament de manera perillosa en les últimes dues temporades. El Barça no ha fet els deures en aquest capítol per la necessitat de renovar la plantilla, un grup que, a mesura que guanyava títols durant l’època de Joan Laporta, anava millorant les seves condicions, renovació rere renovació. Durant l’exercici 2013-14, tot i no guanyar cap títol, la massa salarial va pujar fins als 254 milions. Les renovacions de Piqué, Iniesta, Messi i Busquets, o la contractació de Neymar, van causar aquest increment.

“Estem al límit, en som conscients”, va admetre Faus aquest cap de setmana. L’any passat, el mateix vicepresident ja admetia que els salaris eren “més importants que els traspassos”. En la mateixa línia es va expressar Antoni Rossich, que va qualificar el fet que s’hagin disparat els salaris com una “excepció” perquè s’ha hagut de remodelar una plantilla que ho ha guanyat tot. Un discurs que arribava un any després que llancés un missatge de prudència al soci: “No ens pensem que som rics”. Tot i l’avís del director general, el Barça s’ha gastat aquesta temporada 160 milions en jugadors que tenen un salari alt, com Luis Suárez. Fins i tot la comissió econòmica, un organisme poc propens a alçar la veu, fa dos anys que alerta la junta que aquest no és el camí. Tot i aquest discurs, Ramon Adell va dir que aprovava el pressupost per un “acte de fe”.

Les baixes de Cesc, Valdés i Puyol han limitat una mica aquest increment tan gran. De cara a la temporada vinent, les possibles marxes de Xavi i Alves, el segon i el quart jugador que més cobraven l’any passat, podrien suavitzar l’impacte econòmic de la massa salarial. Una balança difícil d’equilibrar, ja que jugadors com Messi van signar una millora gradual, i a mesura que avança el seu contracte també puja el seu salari. Tenir els millors i tenir-los contents té un preu. Un preu que obliga a fer mans i mànigues per obtenir nous recursos per pagar els millors futbolistes del món.