AL SOCI NO SE’L POT ENGANYAR

El Barça, fidel a si mateix

El club ha sigut aquest dilluns conseqüent amb la seva història i la seva idiosincràsia

El Barça va ser ahir conseqüent amb la seva història i la seva idiosincràsia. Així de simple. Un breu comunicat sota el títol “La presó no és la solució” que no va ser entès per molts dels seus seguidors, sobretot molts dels que viuen fora de Catalunya i tenen una visió distant, distorsionada i mediatizada del que ha passat aquí durant els últims anys.

El club que presideix Josep Maria Bartomeu es va posicionar al costat de la gran majoria de la ciutadania catalana, a favor del dret a decidir i en contra de la judicialització del Procés. Però, alhora, va ser conseqüent amb el que emana dels seus estatuts. Ahir, el Barça, tal com ja ha defensat aquesta junta durant els últims mesos (amb l’error de jugar l’1-O quan molts socis estaven rebent cops), va complir amb l’esperit del text que regeix la institució: el Barça és un club amb una “tradició permanent de fidelitat i servei als socis, als ciutadans i a Catalunya”. Així de clar. I ahir, potser en el moment polític i social més important juntament amb l’1-O, el Barça havia de ser fidel al seu país.

I és que, a més, aquesta frase que inclou l’article 4t dels estatuts no és una novetat. No la van imposar ni Laporta ni Rosell ni Bartomeu. Cap d’ells. Aquestes paraules porten gairebé 30 anys en els estatuts, des de la seva modificació l’any 1992. Sí, amb l’independentista Josep Lluís Núñez a la llotja del Camp Nou...

Qui no ho vulgui entendre, que faci una immersió en la història del club i, si encara així continua sense entendre el significat del Barça, té una oferta ben variada per triar. El mercat és prou ampli i divers perquè hi trobi allò amb què s’identifica. Renunciar al sentiment barcelonista perquè el club és fidel al que representa no seria intel·ligent.

Ahir el Barça no va estar sol en aquest posicionament. Perquè no es tracta de clubs independentistes, com repeteixen una vegada i una altra els poderosos altaveus capitalins per criminalitzar tant el Barça com la resta d’entitats compromeses amb el sentiment majoritari de la ciutadania. Això no va d’independència, per molt que ho repeteixin alguns.

La determinació dels clubs, conscients que això tindrà conseqüències futures, sobretot en el cas del Barça, va contrastar amb el silenci o la falsa equidistància d’unes quantes entitats. Fer veure que et mantens neutral en això en realitat és també posicionar-te. Ahir el Barça no ho va fer, va reivindicar una història que molts potser havien oblidat. El Barça és això, estimats.