El Barça es replanteja les autoimposicions
L’Espai Barça i l’encariment dels fitxatges poden condicionar els nous estatuts
BarcelonaDilluns el Barça va anunciar que revisaria els estatuts que va aprovar el 2013 per fer-los més concrets i evitar ambigüitats. Una tasca que duran a terme una sèrie d’experts, que debatran, entre altres punts, si es tira endavant la modificació de l’article 67 del text actual: el que defineix l’equilibri patrimonial i fixa una ràtio d’endeutament/ebitda (benefici operatiu abans d’impostos, taxes, depreciacions i amortitzacions) que ha de vetllar per la viabilitat econòmica de l’entitat, però suposa un fre per al club a l’hora d’acudir al mercat.
Es tracta d’una autoimposició de la junta de Sandro Rosell, que va tirar endavant com a resposta a la política de l’anterior president, Joan Laporta, però que s’ha posat en dubte també dins del mateix club des de fa dos anys, quan la directiva de Josep Maria Bartomeu va incomplir la ràtio. Diuen al Barça que el context futbolístic ha canviat aquest últim estiu i que, per tant, l’autoimposició no té sentit si es volen poder incorporar cracs i competir amb els grans clubs europeus. A més, la política econòmica de Rosell -fixada per un director general, Antoni Rossich, que marcava una línia d’austeritat- no es correspon amb la idea de club de Bartomeu, molt més ambiciós en la partida d’ingressos, però que alhora aposta per fer grans inversions que han de permetre arribar als objectius fixats. Ara seran els experts els que ho hauran de decidir.
De fet, aquesta temporada el Barça ja ha canviat la vara de mesurar i s’ha adaptat al procediment que fan servir la Lliga i la UEFA per definir la situació financera dels clubs espanyols i europeus. D’un dia per l’altre, el deute net del Barça va passar de més de 300 milions a poc més de 50. I no per una entrada de diners que millorés substancialment la situació econòmica de l’entitat, sinó perquè es va canviar la manera de comptar-ho. A l’última assemblea, el club ja va adequar el llenguatge i va presentar els nous números, en els quals el gran gruix del deute havia desaparegut. Els responsables també van posar sobre la taula dels compromissaris la ràtio definida en els estatuts i els més de 300 milions de deute, una quantitat que el curs passat va créixer en més de 50 milions. Aquest curs, però, aquesta manera de determinar el que és deute -que havia sigut defensada amb vehemència al club com la millor manera de garantir el futur de l’entitat- va passar a un segon pla.
Obligació de dimitir
L’estiu del 2015, després de guanyar la Champions de Berlín, la junta de Bartomeu va incomplir l’article 67 i la disposició transitòria dels estatuts. Aquell curs, la ràtio de deute net sobre l’ebitda era d’un màxim de 2,75 i, en canvi, es va arribar al 3,2. Un fet que va comportar mesures extraordinàries de cara a la temporada següent -Nolito no va poder ser fitxat per aquest motiu-, ja que la junta tenia dos cursos per redreçar la situació econòmica i adequar els resultats a les ràtios fixades, o havia de dimitir i ser suplida per una comissió gestora.
Des de llavors, el discurs intern va començar a canviar i diferents veus de pes dins de l’entitat han defensat la necessitat de suprimir o suavitzar aquesta imposició, que pot posar en risc la competitivitat del Barça a nivell esportiu. Ara bé, remarquen al club: ni hi ha unanimitat ni es pot fer amb presses. En tot cas, el debat entorn d’aquest article no s’emmarca només en la capacitat del club per acudir al mercat. El tema que ara es posarà sobre la taula afecta també el futur projecte del nou Camp Nou. Des que els socis van donar llum verda a la construcció del nou estadi, al Barça sempre han manifestat que el projecte no pot tirar endavant fins que el deute es redueixi per sota dels 200 milions. Una idea que va llançar el llavors vicepresident econòmic, Javier Faus, i que van assumir tots els directius.
Ara mateix, encara sense un acord per trobar un patrocinador per al nou Camp Nou -els coneguts naming rights -, el deute supera els 300 milions amb el barem utilitzat fins al 2017, i 54 amb la nova manera de comptabilitzar-ho. Si no canvien les regles del joc, i havent fet una gran inversió esportiva, el Barça podria necessitar en un futur pròxim que el cinturó que es va autoimposar el 2013 no estrenyi tant. El debat intern està servit, hi ha partidaris de no tocar res.
En aquest sentit, el president de la comissió econòmica, Carles Tusquets, va fer una recomanació durant l’assemblea de la tardor passada: si finalment el criteri es canvia i s’adopta el procediment de la Lliga i la UEFA, els deutes derivats del projecte de l’Espai Barça s’hi han d’incloure, un fet que no passa ara. A l’article 67 que ara es podria revisar s’especifica que les partides corresponents a projectes extraordinaris quedin fora de la famosa ràtio. Un debat que els experts hauran de resoldre ben aviat.
