Barça
Misc 30/01/2018

El Barça s’aprima per donar pas a Aleñá i Arnaiz

La plantilla perd dos jugadors, cosa que permetrà que els dos joves tinguin un rol diferent a dins del grup

i
Albert Llimós
4 min
Carles Aleñá, a l’esquerra, durant un entrenament del Barça a la Ciutat Esportiva Joan Gamper.

BarcelonaLa marxa del juvenil Sergio Gómez al Borussia Dortmund ha reobert el debat sobre el planter del Barça i la confiança que tenen els actuals responsables de l’organigrama esportiu en els futbolistes de la casa. Mentre Gómez posa rumb a Alemanya a canvi de tres milions, la plantilla del primer equip haurà viscut una sacsejada important aquest mercat d’hivern, un fet insòlit històricament a Can Barça.

A l’espera de saber què passa finalment amb Aleix Vidal -la seva sortida és pràcticament impossible-, Ernesto Valverde ha vist com aquesta finestra de fitxatges servia per alleugerir la plantilla, que en el còmput global ha perdut dos jugadors. N’han arribat dos -Coutinho i Yerri Mina- i n’han marxat quatre -Javier Mascherano, Arda Turan, Rafinha i Gerard Deulofeu.

A les oficines del Camp Nou remarquen que aquests canvis, que han provocat que ara el grup sigui de 22 futbolistes, es fan perquè sobretot Carles Aleñá i en gran mesura José Arnaiz tinguin oberta de manera permanent la porta del primer equip. Les incorporacions de futbolistes d’atac per al filial de Gerard López així ho confirmen; els dos atacants se sumaran a la dinàmica de treball de Valverde pensant en el tram final d’aquest curs i sense perdre de vista la confecció de la plantilla de la temporada que ve.

L’economia també pesa

Òbviament, alleugerir la plantilla no s’ha fet únicament pensant en Aleñá i Arnaiz, sinó també per qüestions econòmiques. Tot i que només Mascherano reportarà ingressos perquè es tracta d’un traspàs -10 milions en total-, la resta d’operacions han servit per alleugerir una massa salarial totalment disparada, que suposava, tal com va explicar el club durant l’assemblea passada, el 84% dels ingressos ordinaris de l’entitat. Una situació límit que s’ha reduït lleugerament amb les sortides d’aquests jugadors, que rebaixaran la part proporcional de la fitxa, i que serà determinant sobretot en els casos de Mascherano (a la part mitjana alta de l’escala salarial) i Arda Turan, que tenia un sou superior als 10 milions bruts per temporada.

Coutinho, un fre

Tres dels quatre jugadors que han acabat marxant són futbolistes que ocupen zones d’atac o bé la posició d’interior, una zona del camp que el Barça ha reforçat només amb el brasiler Coutinho. Això sí, l’ex del Liverpool, que no podrà jugar a la Champions, està predestinat a disputar molts minuts a la Lliga. La seva condició de crac, la seva indubtable qualitat i el preu pagat pel seu fitxatge el faran un habitual a les alineacions de Valverde, cosa que restarà oportunitats tant a Aleñá com a Arnaiz.

Durant la primera meitat de temporada, Arda, Rafinha i Deulofeu van ser pràcticament testimonials. De fet, el turc estava apartat de la dinàmica diària per la seva actitud, i el nou jugador de l’Inter sortia d’una llarga lesió. Numèricament, doncs, Aleñá i Arnaiz apareixeran en comptagotes a les alineacions; i més quan es tracta del tram final de temporada, quan l’equip entra en una fase sense marge d’error que ha de decidir els títols que estan en joc. Tot i que les oportunitats per als joves seran molt cares, al Barça defensen que el rol dels dos futbolistes -no es pot parlar de dos jugadors del planter- variarà força, ja que tindran un pes específic més gran dins del grup: no tot són minuts oficials. Ha de ser un procés “natural” -expliquen al club-, en què no recaigui excessiva “pressió” sobre els joves. A l’àrea esportiva asseguren que el més important és que els jugadors se sentin ja part del grup -i que Aleñá pràcticament pugui considerar-se futbolista de la primera plantilla- i continuïn el seu procés d’aprenentatge, aquest cop amb dos alumnes menys davant seu.

Plantilla massa llarga

Al Barça admeten que en aquesta primera meitat de la temporada la plantilla era excessivament llarga, un fet que no lliga amb la filosofia del club i la manera més adient de potenciar els joves del planter -i dels que no són del planter-. A l’estiu no es va treballar bé en l’operació sortida, i com a conseqüència d’això Valverde va tenir massa efectius per gestionar. El cas d’Arda és paradigmàtic. No hi va haver cap oferta de traspàs en tot el mercat d’estiu, i la millor proposta que es va posar sobre de la taula va ser la del Galatasaray, que volia una cessió a canvi de fer-se càrrec del 70% de la fitxa.

Aquest gener, després de comprovar que els minuts són cars i que Valverde és inflexible en determinades situacions, els futbolistes han buscat una sortida. Arda cap al seu país, Deulofeu al futbol anglès i Rafinha a Itàlia. Tres cessions sense opció de compra obligatòria que podrien tornar a posar els negociadors del Barça -ara Pep Segura i Òscar Grau- en un nou compromís a l’estiu. Al club, però, esperen que casos com el de Rafinha se solucionin abans, i tot i que no es va incloure cap clàusula per obligar els interistes a fitxar el jugador a l’estiu, al Barça creuen que és el mateix futbolista qui ja té aquest punt en el seu contracte: si entren a la Champions, l’Inter haurà d’incorporar-lo. Per això les paraules de Rafinha el seu últim dia al Camp Nou, que semblaven més un comiat definitiu que no pas un parèntesi en la seva aventura blaugrana.

El central que volia Valverde, a l’Athletic

El central Íñigo Martínez, que aquest estiu va estar a un pas de fitxar pel Barça per petició d’Ernesto Valverde, jugarà finalmenbt a l’Athletic Club. El club basc va pagar els 32 milions de la clàusula del futbolista a la Reial Societat, en un nou traspàs de Zubieta a Lezama. El defensa, de 26 anys, arriba a San Mamés per suplir la marxa d’Aymeric Laporte al Manchester City, que aquesta setmana també ha pagat els 65 milions de clàusula del jove central d’arrels franceses. Martínez ha signat fins al 2023, amb una clàusula de 80 milions.

stats