El Barça vol culpables simbòlics en el judici contra la gestió de Laporta

Barcelona“Nosaltres som danys colaterals, tot això és contra Laporta”, repetia als passadissos de la Ciutat de la Justícia un dels 17 exdirectius demandats pel Barça en l’acció de responsabilitat que els reclama 47,6 milions per les pèrdues del mandat de Joan Laporta, entre el 2003 i el 2010. Les dues bandes admeten que el judici, que va iniciar-se ahir amb la declaració de Josep Maria Bartomeu, és una lluita -plena de rancors- entre dues maneres d’entendre el Barça, que van personificar Laporta i Sandro Rosell. Després de múltiples contactes, tots infructuosos, per evitar la imatge d’ahir als jutjats, finalment va iniciar-se el judici per un procés que va arrencar l’octubre del 2010, quan l’assemblea va aprovar tirar endavant la causa contra l’anterior junta.

“El 2003 agafem un club en una situació molt complexa, amb una realitat econòmica dolenta. El 2010 pensàvem que la realitat era bona i el Barça guanyava diners, i va ser una sorpresa. Els comptes no reflectien la realitat del club”, va dir el president blaugrana per justificar l’acció de responsabilitat. No era la primera vegada que Bartomeu declarava davant d’un jutge. Ho havia fet en altres ocasions, per qüestions empresarials, i se li notava a l’hora de contestar durant dues hores i vint minuts les preguntes dels 15 advocats de la part demandada.

El 2010, abans de passar el relleu a Rosell, Laporta va presentar 11 milions de benefici, uns números “sense auditar”, segons Bartomeu. A l’estiu, ja amb el nou president, Deloitte va auditar els comptes i va presentar nou “excepcions o incerteses” (dues sense conseqüències comptables). A partir de les indicacions de Deloitte, la junta entrant va reformular els comptes d’aquell curs, que van passar dels 11 milions positius a unes pèrdues de 79 milions, que sumats a la resta d’exercicis donava un balanç negatiu de 47,6. Javier Faus, vicepresident econòmic, va justificar-ho el 2010: “L’anterior junta no ha sigut prudent, s’han atribuït beneficis futurs en els comptes de l’any passat”.

Aquí radica bona part de l’estratègia dels demandats (15 lletrats per a 17 exdirectius): demostrar que es tracta d’una interpretació comptable. Entre els directius implicats, més enllà del convenciment de guanyar el judici, hi ha la seguretat que la xifra no pujarà a 47,6 milions i que, per tant, com que hi havia una pòlissa de 25 milions amb Zurich, finalment no hauran de pagar res perquè ho cobrirà l’asseguradora. En aquest sentit, el Barça té la intenció, si guanya el judici i la quantitat supera els 25 milions, de portar el tema a l’assemblea i que els socis decideixin si els exdirectius paguen la diferència. Bartomeu no serà neutral i advocarà perquè no paguin.

Durant la jornada d’ahir, els advocats van intentar demostrar que la reformulació dels comptes té llacunes. Bartomeu va explicar que la venda d’Henry al Red Bull de Nova York (a cost zero) es va pactar al maig, però es va signar al juliol. Tot i així, després de la reformulació aquesta operació va representar 8,2 milions de pèrdues per a la junta de Laporta. En el cas de Touré Yaya, per exemple, l’acord de traspàs al City es va tancar l’1 de juliol, en un sol dia, el primer al poder de la nova junta, i, per tant, els beneficis van aplicar-se a l’exercici 2010-11, sota el govern de Rosell. Bartomeu va negar, però, que es pactés amb l’agent de Touré, Dmitri Seiluk, que ells tanquessin l’operació, i no Laporta. Moltes de les preguntes van anar en aquest sentit: demostrar per què en un cas es va actuar d’una manera i, en canvi, en un altre de similar, segons els lletrats, d’una altra.

Els advocats van intentar també que els seus clients quedin fora del procés. Aquí s’hi aferren els que van dimitir abans d’hora i els que van estar poc temps a la junta i, per tant, no entenen que se’ls imputin unes pèrdues que també deriven del primer any del mandat, quan hi havia Rosell, Bartomeu i tres directius actuals més.

Avui és el torn de Rosell i Faus, que haurà d’aclarir les preguntes que Bartomeu va evitar perquè eren massa específiques. “És una pregunta que ha de respondre Javier Faus”, va repetir una dotzena de cops, fins al punt de molestar un advocat. “No anticiparé les preguntes, dono una tarda sencera als bons lletrats contraris per preparar la defensa”, va deixar anar l’advocat de Godall, i Bartomeu va respondre de broma: “Bona decisió, no pregunti”.