Misc 26/10/2015

Bartomeu repta la UEFA i s’abraça a Qatar

La junta supera una assemblea plàcida en la qual el president defensa la presència d’estelades a l’estadi

i
Albert Llimós
3 min
Els socis van votar les propostes de l’ordre del dia d’una assemblea plàcida.

BarcelonaSense la presència de Qatar Airways a l’ordre del dia, Josep Maria Bartomeu va buscar un cop d’efecte immediat per sacsejar l’assemblea de compromissaris. El president del Barça va iniciar el seu discurs amb una referència velada, sense menció directa, a la sanció de la UEFA per l’exhibició d’estelades a la final de la Champions de Berlín i en el partit contra el Bayer Leverkusen del 29 de setembre. Amb només uns segons de parlament per deixar pas a un emotiu vídeo amb presència massiva d’estelades, Bartomeu va llançar un missatge clar en defensa d’aquest símbol i la llibertat d’expressió, que després es va reforçar al Camp Nou en la prèvia contra l’Eibar. “Semblen d’èpoques passades”, va sentenciar en referència a les dues sancions: “La UEFA s’ha ficat en un embolic”.

Deu minuts va durar el discurs per defensar l’estelada, un “símbol que no pot ofendre ningú”, i que ha sigut perseguit per una “norma absurda i anacrònica”. “Nosaltres diem prou, ja n’hi ha prou”, va sentenciar abans d’assegurar que si no haguessin establert diàleg amb la UEFA després de la primera multa, el Camp Nou “hauria sigut clausurat”.

La sanció -que també tindrà resposta de la Confederació Mundial de Penyes, que anirà a la justícia ordinària- i l’absent Qatar van ser els dos grans protagonistes d’una assemblea que va allargar-se durant més de set hores i que en el seu punt àlgid va comptar amb 800 compromissaris, un 18% dels citats al Palau de Congressos de Barcelona.

El patrocini de la samarreta va rebre les crítiques més contundents dels socis -també una protesta d’una desena de persones a les portes del recinte- , tot i que serà un tema que es tractarà d’aquí “algunes setmanes”, segons Bartomeu, en una nova assemblea extraordinària exclusiva per abordar aquesta qüestió. “És obligació del president i de la junta aconseguir la millor proposta”, va argumentar el president per justificar que s’hagués posposat l’acord amb Qatar. Això sí, Bartomeu no va deixar cap porta oberta a una alternativa que competeixi amb l’aerolínia. El patrocinador serà Qatar Airways, amb qui “els ponts continuen oberts”. En aquest sentit, va llançar dos missatges en sentits contraris. Un de confiança, cap al soci: hi haurà entesa i se superaran els 65 milions que el Barça s’ha fixat com a objectiu mínim. El segon, cap a Doha, d’estima per estovar els qatarians en la negociació: “Hem d’estar agraïts pel seu suport”.

Com era d’esperar, la junta va aprovar per majoria indiscutible el tancament de l’exercici de la temporada passada i el pressupost d’aquest curs, de 633 milions. La vicepresidenta Susana Monje i el director general, Ignacio Mestre, van ser els encarregats de defensar la parcel·la econòmica i justificar el desequilibri patrimonial de la campanya anterior, que obliga la directiva a actuar amb “prudència màxima” fins al 30 de juny per redreçar la situació. “Podem guanyar tres triplets seguits”, va assegurar Monje quan se li va preguntar per l’impacte en els comptes del club de la consecució dels tres títols, que han fet que es dispari la massa salarial. Bartomeu va viure una jornada plàcida, més tediosa que divertida, en la qual Robert Fernández es va estrenar com a secretari tècnic i Jordi Monés va explicar el projecte per crear una universitat del Barça.

Les dades curioses de la memòria econòmica

Susana Monje, i la memòria econòmica, van revelar algunes novetats. El Barça espera obtenir enguany 36 milions més en patrocinis. Organitzar les eleccions va costar 2 milions, mentre que se n’han pagat 1,5 en indemnitzacions al comitè de direcció.

Les seccions tenen un dèficit de 38 milions. Al Barça li deuen 36 milions pels traspassos de jugadors, i en deu 103 en un any. Telefónica paga 3,9 milions anuals per l’ús de Barça TV. Al març Mediapro va pagar 13 milions, que van permetre computar com a benefici els 3,2 milions provisionats el 2010, que van formar part de l’acció de responsabilitat.

stats