Buscant l'oxigen que va faltar l'any passat

BarcelonaDes que el Bayern Munic va passar per sobre del Barça a les semifinals de l'última Champions, el conjunt blaugrana ha viscut obsessionat per arribar bé al tram final de temporada i evitar que la història es repeteixi. Els jugadors van assegurar que la desfeta contra els bavaresos va ser per culpa que l'equip va arribar just de forces a l'eliminatòria, ofegat per les lesions i agonitzant després d'una dura campanya sense treva, agreujada pels problemes de salut de Tito Vilanova. La lliçó, diuen, està apresa.

El City modifica el full de ruta

D'aquesta manera, aquest any Gerardo Martino ha posat èmfasi en les rotacions per evitar que es visqui una escena com la de l'Allianz Arena. El manual del tècnic inclou canvis regulars en l'onze titular perquè l'equip no es carregui massa de minuts i arribi sense forces al tram final, als mesos decisius en què es decideixen els títols. Però el full de ruta patirà una variació notable per culpa de l'emparellament amb el City a la Champions. El primer examen de nota s'anticipa al febrer.

En els grans equips, que juguen cada tres dies, les càrregues de treball estan orientades a tenir un nivell òptim durant tot l'any. Però sempre hi ha un petit marge de millora per intentar estar al màxim de bé possible a final de curs. La irrupció del City obligarà els preparadors, encapçalats per Paco Seirul·lo i Elvio Paolorosso, a garantir que l'equip estigui en un bon moment físic -en corba ascendent- a mitjans de febrer.

Piqué, Iniesta i Busquets

L'eliminatòria amb els anglesos condicionarà el pla de Martino per arribar bé als mesos finals. Un pla, però, que té alguna sorpresa si s'analitza minuciosament. Malgrat que el tècnic ha intentat no carregar de minuts els jugadors, els números -sense sumar els minuts amb les seleccions- indiquen que Piqué, Iniesta, Busquets, Cesc, Alves i Alexis han jugat més que la temporada passada, mentre que Pedro, Xavi, Alba, Mascherano i Messi han tingut més descans que en l'any de Tito.

El cas més destacat és el de Gerard Piqué, que ha incrementat un 54% els minuts respecte al curs anterior, i és l'únic jugador que supera els 2.000 minuts en els 27 partits oficials disputats fins ara. Andrés Iniesta també ha jugat un 28% més, una dada que contrasta amb el 14% menys de minuts que ha disputat Xavi Hernández. Sergio Busquets, que ja va tenir problemes musculars l'any passat per una pubàlgia, acumula el 75% del total i és el segon jugador amb més presència.

Mentre que Alexis ha incrementat la seva participació gairebé un 40%, Pedro juga un 22% menys -tot i la seva xifra golejadora rècord-. Amb els laterals passa el mateix, en aquest cas condicionats per les lesions. Dani Alves suma més presència respecte al curs passat, mentre que Jordi Alba és el jugador dels teòrics titulars amb menys aparicions.

El cas més simptomàtic és el de Leo Messi. Les múltiples lesions al bíceps femoral han fet que hagi disputat només el 47% dels minuts, un 45% menys que l'any passat i menys de la meitat dels que havia jugat durant l'últim any de Pep Guardiola. Això ha fet que Neymar -tot i la inclusió gradual que va fer Martino- hagi estat el tercer jugador amb més minuts.

Com el Bayern i el Madrid

Quatre futbolistes de camp de la plantilla han disputat més del 70% dels minuts (Piqué, Busquets, Neymar i Iniesta). El mateix passa amb el Bayern Munic i el Reial Madrid. En el cas dels blancs, es tracta de Pepe, Cristiano, Benzema i Ramos. Pep Guardiola també té quatre jugadors que ho juguen pràcticament tot: des del 84% del lateral David Alaba fins al 72% del central Jerome Boateng, passant pel 76% de l'incombustible Philipp Lahm i del migcampista Toni Kroos. Els quatre futbolistes del Bayern són jugadors de perfil més aviat físic, mentre que la majoria dels futbolistes més tècnics del conjunt bavarès, també més fràgils físicament, han tingut una presència poc destacada, en la majoria dels casos per culpa de les lesions. Franck Ribéry, per exemple, ha jugat el 65% dels minuts, mentre que Arjen Robben n'ha jugat menys de la meitat del total (un 49%). El mateix passa amb Thiago Alcántara i Mario Göetze.

En tots dos casos hi ha una coincidència. Els jugadors que estan cridats a mantenir l'equilibri, els equivalents a Busquets, han estat pràcticament inèdits, especialment al Reial Madrid. Xabi Alonso ha estat testimonial en aquesta primera meitat de curs, i, per tant, hauria d'arribar en bones condicions al tram final. El mateix passa a Munic. Javi Martínez i Bastian Schweinsteiger s'han perdut bona part de la temporada per culpa dels problemes físics. Dues situacions que contrasten amb el desgast de Busquets, imprescindible en el joc blaugrana per donar equilibri.

La paella de Simeone

Els que han treballat amb Diego Pablo Simeone expliquen que té una manera particular de concebre la preparació física. L'argentí utilitza una metàfora per explicar-ho: s'encén la paella amb oli bullent i no s'atura fins que els jugadors es cremen i no poden més. És a dir, Simeone esprem al màxim els seus jugadors, sense baixar gens a nivell físic ni psicològic. Si algú no aguanta, un altre el suplirà. Però l'oli sempre ha d'estar al màxim.

Això ha fet que l'Atlètic tingui un onze definit. Fins a set jugadors de camp han jugat més del 70% del total: tots els de la línia defensiva -Juanfran, Miranda, Godín i Filipe Luís-, el davanter i estrella, Diego Costa, i els dos referents al mig del camp, Koke i Gabi. Aquests dos últims jugadors han sumat més de 2.000 minuts, i bona part de les aspiracions dels matalassers passen perquè els dos pulmons a la medul·lar tinguin oxigen fins al final. El mateix que busca Gerardo Martino amb el seu full de ruta: que les cames responguin fins al maig.