TRIBUNALS

Cinc mesos sense que et deixin veure la filla

La Pilar no va poder estar amb la menor perquè el Punt de Trobada de Mataró estava saturat

Entre l’11 de juny i el 24 d’octubre del 2018 la Pilar no va veure la seva filla. El Punt de Trobada de Mataró estava saturat. No hi havia espai perquè aquesta mare estigués una hora a la setmana amb la menor, el temps que li concedia una jutge d’Arenys de Mar. “Ningú es fa càrrec dels cinc mesos que no vaig veure la meva filla”, relata la mare, que durant els últims quinze mesos, des que va poder reprendre el contacte, només l’ha pogut veure una hora a la setmana. Tothom se’n renta les mans i des del departament d’Afers Socials, Benestar i Famílies només tenen constància de tres mesos en què el Punt de Trobada de Mataró no podia oferir el servei a la Pilar perquè estava saturat.

Tot va començar el 2015. La Pilar es va separar i, partint de converses amb la seva filla i “dels comportaments i de les evidències físiques”, va denunciar l’exmarit per uns presumptes abusos a la menor. La unitat funcional d’abusos al menor (UFAM) de Sant Joan de Déu va descartar-los i el progenitor va demanar un canvi de la guarda i custòdia, per passar de la compartida, que havien assumit tots dos el 2015, a tenir-la únicament ell. En els escrits presentats al jutjat, l’home acusava la Pilar de patir un trastorn mental que podia ser perillós per a la filla. Li atribuïa un “desequilibri psíquic”, la titllava de “boja perduda” i en un informe d’un psiquiatre que no va arribar a visitar-la mai es deia que podia respondre a un “maltractament tipus Münchhausen que s’hauria de tractar urgentment en un centre psiquiàtric”.

Malgrat aquestes greus acusacions, el maig del 2018 la jutge que havia de decidir sobre les mesures cautelars va acordar la custòdia compartida, ja que no veia indicis de “maltractament” ni “manipulació” per part materna: tot allò que l’acusació havia dit sobre ella no era cert. Un mes després, però, la mateixa jutge va atorgar-li la custòdia al pare i la Pilar va passar a veure la seva filla només una hora a la setmana. Tot en funció de dos fets: el primer, que la demanda penal contra el progenitor es va arxivar, i el segon, que l’Equip d’Assessorament Tècnic en l’Àmbit de la Família (EATAF) va fer un informe que la jutge va considerar determinant, en què s’argumentava que la Pilar tenia prou capacitat parental, però el ventall de “creences errònies i distorsionades respecte a l’esfera sexual de la filla, que no s’ajusten al principi de realitat, podrien estar afectant el desenvolupament social i afectiu” de la menor.

Paral·lelament es va sol·licitar un informe forense que va acabar descartant cap “patologia mental greu” ni cap “trastorn” important de la Pilar. Tot i això, es va passar gairebé cinc mesos sense poder veure la menor: mare i filla privades de contacte durant gairebé mig any per les deficiències de l’administració.

Reprendre el contacte

A l’octubre del 2018 va iniciar la primera de gairebé una setantena de visites d’una hora setmanal al Punt de Trobada de Mataró, on, segons ella, no hi ha unes condicions dignes per a un procés tan important com aquest, amb instal·lacions que semblen més un “correccional” que no pas un lloc “per a nens”. I un any després del retrobament, aquest octubre, va arribar la resolució judicial. Quatre pàgines per confirmar la custòdia per al pare i obrir la possibilitat que ella pogués veure la filla dos caps de setmana al mes si els “informes d’evolució” del Punt de Trobada eren “positius”. La Pilar, funcionària de la Generalitat, lamenta que durant aquest llarg i extenuant procés judicial s’ocultés una visita a urgències de la nena, amb molèsties a la vulva, quan estava amb el pare, i que davant d’un tema tan important que pot arribar a marcar la relació entre mare i filla de per vida es tardés tant a resoldre, a “escriure quatre pàgines”.

“Hi ha una gran deshumanització, volen desacreditar la veu de la mare. Ser mare per a mi no és res”, lamenta, tot esperant un aclariment de la sentència. Ja fa dos mesos i mig que l’espera.

A més, denuncia que en la sentència de l’Audiència de Barcelona s’atorga als responsables del Punt de Trobada unes funcions que no tenen. En l’escrit es diu que la seva feina ha de permetre “rebaixar la tensió entre les parts”, ajudar la mare a “descartar les suspicàcies en el tema sexual” i generar de nou “una sana relació mare-filla”. Per a la Pilar, les visites no han de servir per a això, perquè el personal no està “qualificat” ni té aquest objectiu: “No es treballa amb la nena”, diu dolguda. A l’abril s’acaben els 18 mesos que com a màxim pot estar al Punt de Trobada, i s’obrirà la possibilitat que totes dues es vegin fora del centre. Un petit pas amb el qual ella no es conforma. Vol recuperar la petita.

Falten recursos per donar servei a tots els infants

El departament d’Afers Socials, Benestar i Famílies admet que falten Punts de Trobada per atendre les necessitats dels menors i les famílies catalanes. Són 18 a tot Catalunya -se’n pretenen obrir dos més, a Blanes i a Igualada-, que durant el 2018 van atendre 1.938 infants i 1.419 famílies. Unes xifres inferiors a les dels últims tres anys, però que multipliquen per quatre les que hi havia el 2005, quan 319 famílies i 425 infants van utilitzar aquest servei. El gran nombre d’usuaris que hi ha al Punt de Trobada de Mataró pot produir “alguna demora puntual en l’accés al servei”, admet el departament, que assenyala un segon element a tenir el compte: “Una tendència creixent a la judicialització dels conflictes familiars”. Uns problemes d’accés al servei que també s’accentuen per “una derivació dels jutjats que en ocasions no s’ajusta als perfils als quals el Servei Tècnic de Punt de Trobada (STPT) poden donar resposta”.