BARÇA

Futbolistes multimilionaris

En 13 anys, els jugadors del Barça han multiplicat per 4,4 els salaris, un creixement superior al del club

L'evolució dels salaris dels jugadors del Barça / ARA

El futbol creix a un ritme vertiginós. En 4 anys, Josep Maria Bartomeu pretén que el Barça ingressi 1.000 milions d’euros. Diners i més diners destinats bàsicament a pagar els futbolistes de la primera plantilla: dos de cada tres euros que genera el club van destinats a cobrir la nòmina dels jugadors. Com més gran és el negoci, més gran és el benefici per als futbolistes. Qüestió de mercat.

En els últims 13 anys, els ingressos dels futbolistes del Barça s’han multiplicat per 4,4. O el que és el mateix, han crescut un 340%, per sobre dels ingressos ordinaris de l’entitat, que han augmentat en un 272%. Si es compara amb el creixement del sou mitjà a Espanya durant aquest mateix període, queda palès que el futbol és una gran bombolla, aïllada de la realitat: el salari d’un treballador ha pujat un 18%. Qüestió de mercat, tornen a repetir al Camp Nou: si se’ls hi paga és perquè ho valen, perquè generen aquests diners. I més en el context europeu actual, que empeny el Barça a incrementar la massa salarial fins a nivells molt alts per culpa de la competitivitat del futbol anglès, on els drets de televisió han convertit la Premier en un comprador compulsiu. Una tendència que ha portat la junta de Bartomeu a plantejar, des de fa un any, un debat a nivell europeu: s’haurien de regular d’alguna manera els salaris dels jugadors.

340% d'augment

dels salaris en contraposició al 272% d'augment dels ingressos

Però el perill per al club català no només arriba d’Anglaterra -el gran “rival” com acostuma a repetir Bartomeu-, també el Madrid encareix el producte, tant per la seva solidesa econòmica com pel context en què s’emmarca la institució presidida per Florentino Pérez. Si es confirma el globus sonda que Cristina Cifuentes, presidenta de la Comunitat de Madrid, va llançar fa uns mesos, aprofitant l’efecte del Brexit, el Madrid encara podria ser més competitiu. Segons va explicar Expansión a l’octubre, Cifuentes podria rebaixar la pressió fiscal a les rendes altes en 4 punts, i deixar el tipus marginal en l’IRPF al 39%. A Catalunya està al 48%. Què vol dir això? Si el Madrid ofereix 10 milions de salari brut a un futbolista (drets d’imatge al marge), el jugador acabarà cobrant 6,2 milions d’euros nets anuals. El Barça, perquè el jugador acabi percebent el mateix, hauria de pagar 11,9 milions (fins als 600.000 euros es tributa al 24%), gairebé dos milions més. En una massa salarial de 400 milions, l’impacte d’aquesta distinta pressió fiscal és enorme.

D’aquesta manera, doncs, en aquest complex context econòmic, el club blaugrana està obligat a fer créixer els ingressos per poder mantenir a la plantilla jugadors com Messi, Neymar i Suárez. De moment, de cara a la temporada vinent, hi haurà una gran millora en aquest àmbit gràcies al patrocini de la japonesa Rakuten, que representarà més de 20 milions extres respecte al que aportava Qatar Airways. També Nike, a partir del 2018, incrementarà els ingressos del Barça notablement, i al Camp Nou esperen que l’aterratge a la Xina, associant-se a l’empresa d’entreteniment Mission Hills Group, permeti fer un salt endavant encara més gran.

Es busquen diners sota les pedres per fer front a les renovacions dels cracs, que aquesta temporada han disparat el pressupost de salaris fins als 392 milions. Si es repetís un any màgic, amb un triplet al juny, aquesta xifra creixeria molt més del previst i es tensaria encara més la situació econòmica, tal com va passar el 2015. I tot mentre s’ha d’obrir encara la carpeta de Leo Messi. Aquest any el davanter de Rosario s’endú 39,4 milions bruts, uns diners als quals s’ha de sumar pràcticament 15 milions més en variables. Un contracte que durant el primer trimestre del 2017 es renegociarà a l’alça i que convertirà Messi en el futbolista més ben pagat del món.

48% d'augment

de la massa salarial dels jugadors amb Bartomeu de president

Des de l’arribada de Bartomeu a la presidència fa dos anys, el Barça ha vist com els salaris dels jugadors augmentaven un 48%, especialment per l’impacte del triplet, que va suposar un increment des dels 254 milions als 352 en un només un exercici i que va posar el club contra les cordes: no es va complir amb la ràtio d’endeutament, un fet que si no s’hagués corregit l’any passat hauria obligat Bartomeu a dimitir. El Barça va mitigar l’efecte dels tres títols amb un creixement dels ingressos ordinaris -en què no s’inclouen els traspassos-, que en aquests dos anys han crescut un 28%, 20 punts menys que els salaris.

El mandat de Bartomeu va arribar després d’un període d’estancament en els ingressos i contenció en els salaris. Durant el primer any de Sandro Rosell a la presidència es va fer un salt important a nivell d’ingressos -un 14% més-, però durant els tres exercicis posteriors la xifra es va estabilitzar. Era l’època en què manava el director general, Antoni Rossich, un home amb mà de ferro que va impulsar una forta política de contenció. Amb Rosell, la meitat dels diners que ingressava el club anaven als jugadors, un percentatge que actualment s’ha disparat fins al 61% (comptant amortitzacions, pràcticament el 70%). Per fer front a aquesta situació, el Barça ha de buscar fórmules alternatives perquè els salaris no es disparin a límits insostenibles: aquest exercici, per exemple, s’han pactat 64 milions en bonus de renovació per a tres jugadors (la majoria per a Neymar). La fitxa no creix, i es paga un bonus durant cinc anys.

En les 7 temporades de Joan Laporta al capdavant del Barça, la progressió va ser molt regular tant en ingressos com en despeses en jugadors, excepte l’impacte que va suposar la Champions del 2006. Aquell any les nòmines dels jugadors es van disparar un 50%, passant de 95,8 milions a 144,1, cosa que va fer que durant el total del mandat pugessin més els salaris que els ingressos. Quan Laporta va arribar al Camp Nou va aconseguir rebaixar el cost de la plantilla respecte al que havia heretat de Joan Gaspart (de 109 a 85 milions), però el fet de passar d’un equip perdedor a guanyador va suposar un canvi de tendència que s’ha anat accentuant durant l’última dècada. Una columna vertebral estable i guanyadora és un alt cost.

Al Barça els diners són per als futbolistes; “els diners, al camp”, com demanava Johan Cruyff. Els jugadors són l’espectacle i, mentre a la gallina no se li acabin els ous, el seu cistell s’omplirà cada vegada més.