Girona plora després d’una altra tarda cruel de futbol
BarcelonaNova tarda cruel a Montilivi. En menys de vuit dies, el Girona ha patit dos cops duríssims que l’han privat de pujar a Primera, una fita que havia perseguit el conjunt de Pablo Machín durant tota la temporada, i que s’ha esfumat amb la màxima crueltat possible. Primer, contra el Lugo, en l’últim sospir, es va escapar l’ascens directe. Ahir el Girona va desaprofitar un 0 a 3 de l’anada i el Saragossa va guanyar 1 a 4 a Montilivi, amb la qual cosa es va guanyar el dret de jugar-se un lloc a Primera amb el Las Palmas.
El Girona va sortir amb la tranquil·litat del marcador aconseguit a la Romareda, reservant un jugador per línia. Tot i així, Àlex Granell va tenir la primera ocasió, però va estar lent en l’execució i no va poder rematar quan encarava Yassine Bounou. Va ser un miratge. Al minut 18 va començar el malson. Willian José convertia un penal i posava el Saragossa per davant. El xiuxiueig nerviós encara no havia arribat a les graderies de Montilivi. Sí que ho va fer un quart d’hora més tard, quan altra vegada Willian José va superar Isaac Becerra amb un cop de cap creuat. Abans d’acabar la primera part, els visitants igualaven l’eliminatòria amb una altra jugada aèria que va aprofitar Leandro Cabrera.
A la represa, el Girona no va sentir-se còmode en cap moment. Les cames no responien, el record del duel contra el Lugo es feia molt present i traïdor. Fernández va certificar l’hecatombe amb el 0 a 4 després d’una jugada afortunada per la banda esquerra, i ni el gol d’Aday a un quart d’hora del final va poder capgirar la dinàmica negativa del conjunt gironí a Montilivi, on l’equip ha aconseguit menys punts que a domicili, i on ha patit les dues desfetes més doloroses. Els intents desesperats buscant l’envergadura de Mata i Sandaza no van obtenir premi i el Girona continuarà a Segona després d’un any per emmarcar. “És enormement dur, el final ha sigut macabre, el futbol ha sigut cruel”, admetia el tècnic, Pablo Machín, que assegura que l’equip ha aconseguit enganxar una ciutat poc “futbolera”, i que la “realitat” els tornarà a posar on “toca”, conscient que aquest any ha sigut un meravellós somni del qual el Girona ha despertat abruptament amb dues galledes d’aigua freda.
