Goleges 5 a 0 i se t’escapa algun badall
Per fi, l’últim dia de l’any al Camp Nou me n’he adonat. Sóc un sibarita. Sóc un desagraït. O potser un somiatruites. O simplement un il·lús. Però el Barça goleja 5 a 0 el Còrdova i marxo de l’estadi havent encadenat algun badall traïdor i havent fet durant força minuts un esforç per no desconnectar. Els gols contra els andalusos van ser l’únic antídot a una tarda difícil de pair, a dues hores de futbol sense continuïtat que convidaven l’espectador a tancar els ulls uns minuts.
Tot i això, al final del partit, a punt de marxar de vacances, Luis Enrique defensava que els números d’aquesta primera meitat de curs són bons, que s’ha de fer una lectura positiva del que ha passat fins ara. En el mateix lloc on unes hores abans el periodista Ramon Besa glossava la figura de Tostão, XI Premi Manuel Vázquez Montalbán de periodisme esportiu, Luis Enrique parlava de resultats, de números, d’estadística. Fred. Tostão va formar part del Brasil del 1970 i després, un cop va penjar les botes de manera prematura, va passar per la medicina per acabar fent articles de futbol, i lloant des de la distància el Barça. A Tostão sí que li importava el joc, transmetre alguna cosa.
A Luis Enrique, en canvi, ahir se li va preguntar pel joc i va respondre amb resultats. En la seva argumentació sobre el que ha passat durant aquest final d’any i el que espera per al 2015, va reconèixer que el Barça és un “clar aspirant a plantar-li cara al Madrid”. Amb aquestes paraules, amb aquesta manera d’expressar-se, va verbalitzar el que tothom pensa: els blancs estan uns quants esglaons per sobre. El Barça és un aspirant a destronar algú, ja no és el que marca els ritmes ni les pautes del joc modern. La mirada s’ha traslladat de Barcelona a Madrid.
Luis Enrique té feina. Té cinc mesos per compactar un equip que no té més marge d’error i que competeix contra un Madrid que ha agafat velocitat de transatlàntic. I, a més, l’asturià haurà de tirar endavant el projecte amb un vestidor massa llarg, com ha deixat anar cada vegada que ha sortit davant de la premsa. Li sobren jugadors, i si no hi ha una correcta gestió del grup, el vestidor pot ser un polvorí.
Luis Enrique ho sap. Només el salvaran els resultats. Sense joc, a l’únic a què es pot aferrar perquè la gent cregui en ell i el seu equip són els números. I en això el Madrid sempre ha sigut millor. El Barça per guanyar sempre ha necessitat el joc.
