El Barça va reivindicar ahir a San Mamés que la seva grandesa no s’escriu només amb sigles. Hi ha vida més enllà del trident. Hi ha vida més enllà de Messi i Luis Suárez. El grup va fer un pas endavant, sobretot a la primera meitat, per deixar encarrilada l’eliminatòria de Copa contra un Athletic que va agafar aire als minuts finals gràcies a un gol salvador d’Aduriz que dóna alguna esperança als bascos de cara a la tornada al Camp Nou.

Durant els primers quinze minuts els jugadors del Barça es van arromangar per treure aigua d’un vaixell castigat per les canonades basques. Sergi Roberto es va vestir de grumet obedient -sempre complidor, sempre eficaç- al lateral esquerre. Piqué i Mascherano mantenien dret el pal major, mentre Busquets aguantava ferm el timó d’un equip que esperava que la tempesta amainés. Tocava resistir el temporal, deixar que l’ímpetu local s’esvaís i recuperar el rumb i la calma habitual que ofereix la pilota. I aquí va aparèixer Arda, situat a la punta dreta de l’atac, per apaivagar l’efervescència del conjunt d’Ernesto Valverde i donar sentit al joc col·lectiu blaugrana. El Barça es va ordenar amb la pilota, va fer llarg el camp als jugadors rivals, fent impossible la pressió. La pilota sempre va més ràpid que les cames quan les peces són al seu lloc.

Al minut 18 el turc va aturar el temps. Ubicat al costat dret de la zona de mitjos, va arrossegar tres jugadors rivals, trepitjant l’esfèric per permetre el desplegament, sempre generós, de Rakitic per la banda. El croat va rebre a l’espai totalment sol, aprofitant el passadís que li havia generat Arda, i, d’un sol cop, va situar la pilota entre els centrals de l’Athletic per a l’arribada voraç de Munir, que, tirant-se a terra, va caçar la precisa assistència de Rakitic per marcar el seu cinquè gol a la Copa. El col·lectiu es reivindicava, aparcant les individualitats, fent fort el grup.

Amb l’Athletic encara paint la sintonia del carril dret blaugrana, el Barça va virar cap al costat contrari per fer emmudir San Mamés. Aquest cop el triangle el van dibuixar Iniesta, Sergi Roberto i Neymar, que després d’una passada del reusenc a l’esquena d’Etxeita, va aprofitar la mala sortida d’Herrerín i la patinada de Laporte per marcar a porta buida. A Neymar l’esperaven amb ganes després de la lambretta que va fer als minuts finals de la final de Copa de la temporada passada i, de sobte, sense gairebé ni voler-ho, es va trobar amb el vent a favor, sense cap escull, per arribar a la porteria basca.

Munir fa un pas endavant

El partit va servir per reforçar Munir, que contra l’Espanyol, a vuitens, va agafar l’oxigen de què l’havien privat durant dos mesos en què va convertir-se en espectador privilegiat d’un trident insaciable. El davanter va saber moure’s a la punta de l’atac, rebre a l’espai atacant la fràgil esquena dels centrals bascos o rebent d’esquena per teixir complicitats amb la segona línia. El Barça es divertia, Munir llançava un túnel, Neymar trepitjava la pilota per superar el seu marcador, reptant San Mamés, i començant a esgotar la paciència d’uns rivals que a la segona part van endurir el joc per marcar la línia vermella a un Neymar que mai defuig la responsabilitat. De Marcos, Williams, San José, Iturraspe i Aduriz, a qui no li va agradar un barret del brasiler, van decidir fer justícia pel seu compte, amb la connivència d’un González González assenyalat per Luis Enrique a la prèvia.

A la represa, com si el Barça tingués prou botí amb el 0 a 2, el partit va tornar a virar cap a la porteria d’un Ter Stegen poc exigit. El Barça encadenava errors, i només un contraatac de Munir, que va intentar resoldre amb una vaselina des de quaranta metres, va trencar la monotonia imperant, amb l’Athletic remant, tot cor, per reflotar l’eliminatòria. La millor ocasió va arribar a pilota aturada, amb una rematada al primer pal que va posar a prova l’agilitat del porter. Ter Stegen es va reconciliar amb San Mamés després del 4 a 0 de la Supercopa.

Luis Enrique va donar descans a Arda, mentre Sandro va recuperar protagonisme després de l’ostracisme dels últims temps. Canvis per a un Barça que va plegar veles abans d’hora. Alves va intentar treure controlada una pilota de l’interior de l’àrea, però es va equivocar en la passada, i la jugada va acabar a les botes d’un Aduriz infal·lible de cara a gol. La tempesta va revifar. Faltava encara una última envestida violenta dels bascos, amb una pilota que va caçar Merino i va obligar Ter Stegen a rectificar per evitar l’empat. El Barça, sense ni Messi ni Suárez, va arrencar un gran resultat de la seva visita a Bilbao, i va deixar encarrilada l’eliminatòria, però marxant de San Mamés amb la sensació d’haver perdut l’oportunitat de resoldre la classificació per a les semifinals.