Josep Maria Bartomeu, president i candidat

BarcelonaA finals d’agost, quan la remodelació de l’equip era pràcticament una realitat, Josep Maria Bartomeu va reconèixer als seus col·laboradors més pròxims que el Barça havia construït una plantilla de garanties per tornar a manar al futbol espanyol. “Hem de guanyar Lliga i Champions”, exclamava el president, orgullós d’haver ajuntat en un mateix equip Neymar, Messi i Luis Suárez, satisfet amb els fitxatges de jugadors com Rakitic i Mathieu. Bartomeu aprovava la feina que havia fet Andoni Zubizarreta, tot i que encara faltava per tancar l’últim fitxatge de l’estiu, el polèmic Douglas, que va suposar un punt d’inflexió en el deteriorament de la seva relació. Quatre mesos més tard d’aquella confessió optimista de Bartomeu, el director esportiu cau. El que a l’agost es veia amb bons ulls al gener s’ha convertit en el motiu per acomiadar Zubizarreta. En el rerefons d’aquesta decisió, les eleccions del 2016. Bartomeu sap que el basc és una llosa massa gran, que resta més que no pas suma en una opinió pública crispada, i se’n desprèn abans que l’arrossegui amb ell.

El basc no ha sigut cessat de manera directa per la sanció de la FIFA pel cas Masia, i que va ratificar la setmana passada el TAS; Zubizarreta cau perquè no va saber fer un equip de garanties per anticipar-se a la sanció que ha privat el club de fitxar durant tot aquest 2015. Les paraules del director esportiu després del partit a Sant Sebastià, quan va recordar que Bartomeu era el vicepresident esportiu quan es va sancionar el Barça, van ser l’argument definitiu. Unes declaracions que van anticipar una decisió que ja estava presa. Zubizarreta hauria caigut igualment i Bartomeu estava estudiant el moment oportú per comunicar-ho. Avançant el seu cessament, el Barça vol desmarcar-se’n com més aviat millor, conscient que les eleccions podrien anticipar-se un any i ser aquest 2015. Com més aviat es facin els canvis, més possibilitats de poder oferir una imatge diferent i marcar un perfil propi, desmarcant-se tant com sigui possible del seu antecessor i amic, Sandro Rosell. Bartomeu ja ha gastat l’última bala.

Controvèrsia a la directiva

La decisió portarà cua a dins de la junta. Tot i que la gran majoria dels directius veuen amb bons ulls la decisió de Bartomeu, un grup recordarà aquest dimecres al president que durant tota la temporada passada es va reclamar la creació d’una comissió que tutelés la feina del director esportiu. Bartomeu, que no volia ingerències a la parcel·la executiva, va defensar el basc en tot moment, i va aplacar les peticions dels directius més crítics, Toni Freixa i Javier Bordas, i dos més que actualment ja no hi són, Eduard Coll i Pilar Guinovart.

Amb Zubizarreta se’n va un model de director esportiu, recelós de l’entorn, poc avesat a explicar els projectes que s’estaven duent a terme a la Ciutat Esportiva. Se’n va, a la vegada, un home que va arribar a tenir una relació molt estreta amb Bartomeu, ja que tots dos van compartir responsabilitats quan l’actual president s’encarregava de la vicepresidència esportiva. S’entenien, compartien certa estima pel fet d’haver de treballar colze a colze durant tres anys i mig, una relació ben diferent de la que va tenir el basc amb Sandro Rosell.

Distanciar-se del passat

Al director esportiu li va arribar que l’anterior president el criticava per l’esquena, i això va deteriorar una relació que mai va ser de plena confiança. Sí que existia amb Bartomeu, però, des que va assolir la presidència, ara fa un any -i va conèixer amb detall les interioritats d’una estructura esportiva defensada a ultrança per Zubizarreta-, i sobretot durant els últims mesos el basc s’ha convertit en un llast, en una figura que impedia a Bartomeu distanciar-se del passat i crear el seu propi equip per encarar l’últim tram del mandat i tenir alguna possibilitat de guanyar les eleccions.

Al desembre es va donar el tret de sortida a les eleccions; el compte enrere va començar per a Bartomeu, que amb la decisió de Zubizarreta ha completat la remodelació profunda del club. Li faltava la tercera fase, la de l’estructura esportiva, que amb l’adéu de Zubizarreta ja s’ha completat. Bartomeu, president, ja és candidat.