Claus

Laporta i els seus exdirectius guanyen la llarga batalla judicial

El jutge sosté que l’anterior directiva del Barça no va perdre diners i Bartomeu decidirà en junta si recorre

El mandat de Joan Laporta es va acabar amb un benefici total de 4 milions d’euros. Aquesta és la conclusió a què ha arribat el jutge José Manuel Martínez Borrego, que ahir va exculpar l’expresident i els setze exdirectius demandats per l’acció de responsabilitat, un procés que va tirar endavant la junta de Sandro Rosell després d’una votació en l’assemblea del 2010 que es va resoldre per 29 vots de diferència. El Barça els reclamava 47,6 milions, però en la seva sentència el magistrat determina que entre els anys 2003 i 2010 no es van perdre diners.

Després que la notícia s’esbombés a les xarxes socials per una piulada de Xavier Sala i Martín -només un parell de minuts després que el jutge la facilités als tretze procuradors del cas- van començar les reunions al Camp Nou. El Barça va tardar gairebé vuit hores a fer una valoració de la sentència. Va ser un simple comunicat, a l’espera de la gran decisió que prendrà la junta directiva pròximament: ¿es recorre la sentència o es dóna per acabat aquest episodi? La decisió es va posposar, a l’espera d’una reunió extraordinària de tota la directiva. Ara el Barça té vint dies hàbils per recórrer la decisió de Martínez Borrego davant de l’Audiència Provincial.

No hi va haver pèrdues

Al final el judici per l’acció de responsabilitat -d’una forta càrrega simbòlica, perquè no hi havia jurisprudència, i d’una gran importància mediàtica- es va resoldre gràcies als números. En la seva resolució, de 99 pàgines, el jutge va rebaixar les pèrdues que presumptament havia originat la junta de Laporta durant el seu últim any de mandat. Es va passar dels 79,6 milions que els imputava la junta entrant als 26,8 que va determinar finalment el magistrat en la seva resolució.

Entre el 22 de juny del 2003 -quan Joan Laporta va accedir al poder- i el 30 de juny del 2010 -l’últim dia del seu mandat- el Barça va guanyar diners. Concretament, més de 4 milions d’euros. Durant l’última temporada de Laporta al capdavant del Barça no hi va haver uns resultats negatius de 79,6 milions, com havia defensat la junta de Rosell, que va reformular els comptes d’acord amb un informe de l’auditoria Deloitte. Finalment, després d’escoltar totes les parts durant la vista oral del setembre, el jutge va considerar que l’exerici 2009-10 es va tancar amb 26,8 milions negatius, una xifra que restada als més de 30 milions de benefici que s’havien obtingut durant la resta d’anys del mandat dóna un resultat final positiu de 4 milions.

El perquè de la resolució

El juliol del 2010 la junta entrant va reformular els comptes de Laporta emparada en l’informe de Deloitte, que plantejava set excepcions i incerteses als comptes que l’expresident havia presentat, que fixaven un benefici durant l’últim curs d’onze milions. Per Rosell, en canvi, hi havia números vermells: eren gairebé 80 milions de pèrdues. La junta entrant va quantificar cadascuna de les set excepcions que plantejava Deloitte i l’any 2010 va presentar a l’assemblea uns números negatius. El jutge va tombar tres d’aquestes incerteses i va fer una petita rebaixa en un quart punt de l’auditoria. Per Martínez Borrego aquestes quatre partides que Rosell havia canviat no es podien considerar com a “resultat econòmic negatiu” pel qual hagin de “respondre els demandats”. Es tracta dels 37,7 milions pel litigi amb Sogecable, 11,5 milions del cas Viladecans, 3,3 milions del concurs de Mediapro i 261.000 euros de la partida per la parcel·la de Sant Joan Despí. Segons el jutge, aquestes quantitats, més de 50 milions d’euros, no es poden imputar a l’anterior junta.

El Barça se sent legitimat

El jutge va estimar que la demanda no havia caducat ni havia prescrit, com defensaven els demandats. El magistrat també va acceptar que els directius d’un club esportiu com el Barça poden ser responsables de les pèrdues que derivin del seu mandat, sense necessitat que hi hagi una actuació negligent o dolosa. Aquest fet va sorprendre moltíssim alguns advocats defensors, que s’esperaven que el jutge tanqués la porta a la responsabilitat objectiva, un fet inèdit en la jurisprudència espanyola.

Precisament, en el seu comunicat el Barça va defensar aquest punt. “La sentència reconeix la legitimitat del FC Barcelona per presentar aquesta demanda, reconeix la naturalesa objectiva de la responsabilitat dels directius pels resultats negatius de la seva gestió i estima com a vàlida la reformulació dels comptes”, deia el comunicat del club, que feia una lectura positiva pel fet que es pugui jutjar un directiu pel simple fet de tenir pèrdues: “La decisió judicial posa de fet les bases legals i morals per evitar que en el futur ni aquesta ni qualsevol altra junta pugui presentar davant dels socis balanços financers amb pèrdues”.

De la sentència també se’n desprèn que el club no està obligat a reformular els comptes posteriors al 2010, ni la junta actual a fer-se càrrec dels 50 milions de diferència entre el que es va imputar a Laporta i el que va resoldre el jutge.

A més, a causa de la magnitud del cas, cadascuna de les parts haurà d’assumir les seves costes del judici. L’asseguradora Zurich, que va pagar els advocats dels 17 demandats -més d’un milió d’euros-, cobrirà aquesta quantitat, tal com quedava estipulat en la pòlissa que el 2010 va signar amb Laporta.

Ahir es va tancar un llarga batalla judicial entre dues maneres d’entendre el Barça, enfrontades durant molts anys. Que la batalla es torni a obrir depèn de la decisió de Bartomeu, que pretén presentar-se a les eleccions del 2016.

Les grans preguntes del cas

Fins quan es pot recórrer?

El Barça té vint dies hàbils des d’avui per recórrer la sentència a l’Audiència Provincial. Bartomeu es va reunir ahir durant tota la tarda per analitzar aquesta qüestió, i la decisió es prendrà en junta directiva pròximament.

Afecta el cas dels avals?

La sentència sosté que Laporta va obtenir un benefici en 7 anys de 4 milions. Això deixaria sense efecte la resolució sobre els avals, que obligava Laporta i 7 directius a avalar 23,2 milions. Si finalment el Barça recorre sí que s’hauria d’avalar.

Crea un precedent?

La sentència, sense precedents en el dret espanyol, no crea jurisprudència però serveix a partir d’ara per fixar l’actuació de les noves juntes directives del Barça. D’acord amb la sentència de Martínez Borrego, si una nova junta té pèrdues, encara que no hi hagi hagut una actuació de mala fe o dolosa es pot emprendre una acció de responsabilitat contra els seus membres.

Qui paga les costes?

La complexitat del cas va fer que el jutge decidís que no hi hagi condemna de costes. És a dir, cada part ha d’assumir les despeses dels advocats. Zurich, per contracte, va assumir el milió d’euros dels advocats de la defensa.

Afecta els nous comptes?

El fet que el jutge fixés una quantitat diferent de pèrdues respecte de la que va aprovar l’assemblea no afecta els posteriors comptes que va presentar Rosell. Els més de 50 milions de diferència no es poden imputar a l’actual junta.