L’hora d’Andrés Iniesta

El Barça vol que el manxec, el futbolista més en forma del 2014, assumeixi el lideratge de l’equip la temporada que ve

El Barça vol que Andrés Iniesta faci un pas endavant la temporada que ve i assumeixi un nou rol dins l’equip. Ell ha de ser el líder al camp, sempre respectant l’ascendència i preeminència de la figura omnipresent de Leo Messi. Per això el Barça va convertir fa pocs mesos el manxec en el segon jugador més ben pagat de la plantilla. Un gest de justícia, però alhora d’exigència.

Als despatxos d’Aristides Maillol són conscients que Xavi ha de deixar pas al de Fuentealbilla i fer bona la predicció que Pep Guardiola va fer-li a l’egarenc quan tots dos compartien vestidor: “Tu em jubilaràs a mi, però aquest [Iniesta] ens jubilarà a tots”. El manxec no ha jubilat Xavi, sinó que ha après d’ell durant els 12 anys que han compartit vestidor. Ara, però, li toca assumir el rol del de Terrassa. És l’hora d’Andrés Iniesta.

Maduresa i caràcter

Aquest maig, el migcampista de Fuentealbilla complirà 30 anys. El nou curs l’iniciarà, doncs, en plena època de maduresa i de màxima experiència pel recorregut que li donen les 12 temporades al primer equip. Sense dos dels capitans -Carles Puyol i Víctor Valdés-, Iniesta haurà de reclamar un protagonisme que ell mai ha defugit sobre la gespa. Al Barça, però, volen més: un repte més per a Andrés Iniesta.

Al club consideren fins i tot que ha de passar per davant d’un Xavi que, donada la seva edat, perdrà pes dins del vestidor, si és que finalment decideix continuar i complir el seu contracte.

“No necessita grans discursos, parla poc, però deixa les coses molt clares”, explica Emili Ricart, l’exfisioterapeuta del Barça, que treballa a nivell particular amb Andrés Iniesta des que el club, l’estiu passat, va decidir no renovar-li el contracte. Persona amigable, que defuig les estridències, al manxec se’l considera un jugador fred i prudent, i alguns dins l’entitat barcelonista, per aquesta imatge afable que sempre transmet, el veuen incapaç d’assumir la veu cantant del grup. L’aparença, però, enganya. Iniesta és “més directe del que la gent es pensa”, com coincideixen a ressaltar els que el coneixen. Dos exemples. Quan Tito Vilanova va decidir col·locar-lo a l’extrem, el 8 es va plantar i després de parlar en privat amb l’entrenador -sense la necessitat de fer pública la divergència- va tornar a jugar a la medul·lar. L’any passat ja no era el jove i tímid jugador que acceptava amb certa resignació les contínues suplències amb Frank Rijkaard. Iniesta és l’home de Stamford Bridge, l’home del gol amb Espanya a Johannesburg. El mateix va passar amb la renovació que va signar el desembre del 2013, fins a l’any 2018. “Jo vull això”, va deixar clar el manxec a la directiva blaugrana, marcant la línia vermella. El migcampista té les idees clares, per això els que el coneixen no tenen cap tipus de dubte que pot assumir el lideratge dins el vestidor, sempre que hi hagi altres jugadors que tirin del grup al seu costat.

“Sempre evita el conflicte, és molt diplomàtic”. Així descrivia José Antonio Iniesta el seu fill al llibre Educats per guanyar, del periodista de la Cadena SER Sique Rodríguez. Iniesta té el caràcter de la seva mare, menys directe que el del seu pare, però està segur d’ell mateix i té capacitat per guanyar-se el vestidor per la seva experiència i trajectòria, però a la vegada perquè les seves paraules, tot i que escasses, surten segures i convincents.

A més a més, Iniesta té el club al cap. Després de gairebé 18 anys com a blaugrana -des que va arribar a contracor a La Masia, l’any 1996, només per satisfer el seu pare-, Iniesta coneix el que és el barcelonisme, entén la institució i les seves convulsions, el que es cou en un vestidor ple d’estrelles. Quan Messi va irrompre al primer equip, el manxec va tenir una sensació amarga. Ell era fins llavors la nineta dels ulls de l’afició, i l’aparició fulgurant de l’argentí no va ser fàcil de digerir. Messi era una gran ombra. Però ho va entendre ràpidament, i més amb el pas dels anys. El tracte diferencial a Messi i la veneració absoluta del Camp Nou i de l’entorn al de Rosario forma part del joc, és una necessitat que s’ha d’acceptar. El col·lectiu, el club, està per sobre de tot, i Messi és imprescindible per ser els millors.

El manxec coneix el Barça, i això és un element clau a l’hora d’afrontar el lideratge que se li reclama. Ara bé, malgrat ser home de club té uns principis irrenunciables. Quan l’entitat blaugrana va prescindir d’Emili Ricart, Iniesta es va posar al seu costat: “Va ser l’únic que va donar la cara per mi”, recorda el fisioterapeuta. Així és Iniesta, que aquesta temporada ha discrepat amb Gerardo Martino i la seva manera d’entendre el futbol. Fins i tot es va molestar moltíssim després de la seva suplència contra la Reial Societat en el partit d’anada de la Copa. Tot i això, va ser el primer i el més clar a l’hora de defensar el tècnic: “Anem a mort amb l’entrenador”, va dir, taxatiu, qui sap si enyorant el passat recent tot i protegir Martino. Iniesta sempre ha estat un dels grans defensors de Pep Guardiola, un home que li va deixar una profunda empremta. De fet, la seva vinculació amb la família Guardiola és molt forta, i el germà del tècnic del Bayern Munic, Pere Guardiola, li porta els drets d’imatge.

Imprescindible aquest any

El pas endavant que reclamen a la directiva es redimensiona quan el missatge surt des del vestidor. A la Ciutat Esportiva saben que necessiten ja el millor Iniesta si es volen aconseguir títols aquesta temporada. I el migcampista, tot i les dificultats personals que ha patit aquest any, està responent, fins al punt que Gerardo Martino el considera “el jugador més en forma d’aquest 2014”.

En l’últim partit, contra l’Osasuna, la seva societat amb Leo Messi va revifar un Barça necessitat d’autoestima abans de visitar el Santiago Bernabéu. Amb Iniesta a aquest nivell l’afició se sent més segura per jugar-se la Lliga a Madrid, però també el vestidor, conscient de l’impacte del manxec en l’engranatge blaugrana. “És un jugador clau, que estigui en aquest moment de forma és providencial”, destacava Pedro Rodríguez. Javier Mascherano anava més lluny: “Si volem optar a tot, el necessitem a aquest nivell d’ara fins al final de temporada”.

Iniesta està mostrant el seu millor rendiment després de superar el pitjor tràngol de la seva vida, la pèrdua d’una criatura que no va arribar a néixer. Durant els últims mesos s’ha bolcat en la família, en la seva dona Anna, dormint a l’hospital si feia falta, però sense fer servir aquesta situació per excusar el seu rendiment. Al contrari, com explicava Martino després de la golejada a l’Osasuna, Iniesta ha estat el millor durant aquests mesos difícils.

El migcampista cuida molt la vida personal, intenta passar desapercebut i oferir una imatge de normalitat, allunyada dels estereotips que acompanyen els cracs. Per això se’l respecta al vestidor; per això es porta bé amb tothom. A Iniesta no li fan falta grans paraules per convertir-se en el líder que vol el Barça, en té prou amb l’exemple.