El Barça de Martino ni juga ni sap a què jugar

Sant Sebastià (enviat especial)El Barça va perdre a Anoeta el lideratge de Primera, el dia que l’equip no va jugar ni sobretot va saber a què jugar. El conjunt de Gerardo Martino va sucumbir contra una impetuosa Reial Societat, que va esborrar des del primer minut un equip desconegut i impotent, superat sempre per la velocitat de Vela i Griezmann.

Després de la calma, arriba furiosa la tempesta. Martino va decidir intervenir i posar al seu equip, camaleònic i híbrid, les vestimentes del principi de temporada. La pausa i el control de les últimes setmanes va deixar pas a un bloc més robust i vertiginós, parapetat en el múscul de Song i Busquets a la medul·lar, governat en solitari per Iniesta. Com si sobre la gespa d’Anoeta Martino preveiés la irrupció de l’indomable onatge que ha castigat Sant Sebastià aquests últims dies, el Barça va sortir al terreny de joc desconfiat i cautelós, protegit pels centímetres de Song -infiltrat entre els centrals- i Busquets -com a interior dret.

Malgrat el sorprenent guió esbossat per Martino, la pilota era propietat dels blaugranes, poc precisos, inoperants i lents a l’hora de teixir. Fins que Iniesta va decidir dansar, girant elegant i efectiu sobre si mateix per superar Elustondo i assistir Pedro, que amb l’esquerra va tenir la primera oportunitat visitant. Era el minut 18. Abans, Neymar va donar el primer ensurt, després de rebre un fort cop al turmell que el va deixar fora de combat durant uns minuts.

Amb el poderós múscul de la medul·lar Martino pretenia apaivagar l’ímpetu local, dels jugadors i una afició hostil pel recent precedent de Copa, però van ser els futbolistes de Jagoba Arrasate els que generaven més perill. Al minut 31, el guió barcelonista se’n va anar en orris. Centrada lateral de Canales que Elustondo tocava lleument i Song introduïa involuntàriament a la porteria de Víctor Valdés. El Barça havia llençat mitja hora de partit.

Les urgències i els mals auguris es van diluir a l’instant. Quan es tracta de Messi, voler és poder. L’argentí va associar-se amb Montoya, i després que Busquets deixés passar intel·ligentment entre les cames, el de Rosario superava Bravo. Cinquè partit consecutiu de Messi marcant, catorzè gol de l’argentí a la Lliga. Tot i el bàlsam de l’empat, el Barça seguia erràtic, orfe del joc coral, orfe d’un inèdit Neymar. Un error de Piqué a la frontal va possibilitar una nova arribada de la Reial Societat, amb un xut que va sortir per sobre del travesser. El desgavell va seguir fins i tot al temps de descans. Fernández Borbalán va expulsar Martino per discutir amb el segon entrenador de la Reial Societat.

Desgavell general

El Barça estava desconegut, i la seva imatge d’impotència es va accentuar en el segon període. Al minut 54, amb tres simples tocs la Reial Societat va marcar el segon gol. Pilotada llarga, Bartra mesurava malament i el seu toc enrere habilitava Vela, que de primeres i completament sol assistia Griezmann per superar Valdés. Tots els duels els guanyaven els locals, fidels a una idea de joc que van respectar fins a l’extenuació. Al bàndol contrari, la idea s’havia diluït per decisió pròpia. Cinc minuts més tard, el naufragi català es feia més gran. Griezmann tenia temps per pensar i col·locar amb precisió la pilota entre la passiva línia defensiva i Valdés, que no va poder anticipar-se a la irrupció de segona línia de Zurutuza: 3 a 1, el dinamisme coratjós dels locals superava un Barça absent. Jorge Pautasso, que va agafar les regnes de l’equip després de l’expulsió de Martino, va canviar el dibuix per reprendre el control. Cesc per Song, Alexis per Montoya. Defensa de 3 per intentar guanyar a Sant Sebastià 7 anys més tard. El rumb del partit no va canviar. Un nou error de Piqué el va aprofitar Xabi Prieto per assistir Vela, que va enviar la pilota al pal davant del deliri de la grada. El Barça va sucumbir a Anoeta un any més: va perdre en futbol i intensitat i, cosa que és més preocupant, va perdre la idea.