Luis Enrique no és un bocamoll

Veure Messi esprement-se en defensa, somrient i divertint-se sobre la gespa sempre serà la millor notícia de qualsevol partit. Tot gira al seu voltant. Com també ho va ser les sensacions que van transmetre la parella d’interiors Rakitic-Iniesta, omnipresent el primer, excels el segon. Però més enllà d’aquestes confirmacions que s’anaven revelant a mesura que avançava un estiu convuls, el partit contra l’Elx va demostrar que les paraules de Luis Enrique no se les endú el vent. L’asturià és valent, tot i que no negui en roda de premsa, i en l’estrena a la Lliga va apostar sense tremolar per Munir El Haddadi. El madrileny, de 18 anys, va demostrar que a dia d’avui es mereix ser titular en aquest equip. Els números són palmaris, porta cinc gols des que va arrencar el nou Barça. El seu gol, amb cama esquerra, de primeres, colpejant suaument amb l’exterior la pilota per acomodar-la al fons de la xarxa no és un gest qualsevol. Munir té aquell magnetisme que apareix de tant en tant, aquella subtilesa i talent que, si s’acompanya de treball, li augura un horitzó llarg al Camp Nou. Es mereix ser titular, però només se li ha d’exigir que corri. Crema etapes tan ràpid, que cal vigilar que no cremi la seva carrera per voler anar massa ràpid.

Diu molt que Luis Enrique, amb un jugador menys, oblidés galons, i deixés el madrileny sobre el terreny de joc després del descans i enviés Rafinha a la dutxa prematurament. A l’asturià no li va tremolar la veu al vestidor per confiar en Munir, i els seus incisius desmarcatges a l’espai, castigant la defensa visitant amb profunditat, en lloc d’apostar per Rafinha i la seva major capacitat d’associació i rebre d’esquena. El tècnic va llegir bé el guió, en què esperava un Elx més ambiciós, no tan parapetat a la seva porteria, fet que podia beneficiar la velocitat de Munir. L’edat no compta. El nom tampoc. Luis Enrique va demostrar que aquesta temporada l’ascensor funciona, tot i que continua no sent apte per a impacients ni per a León de la Riva.

A la primera jornada, els jugadors del filial van tenir gairebé tants minuts com en tota la temporada passada. Munir, l’any passat jugador del juvenil, que només va disputar 457 minuts amb el filial, va estar sobre la gespa 67 minuts, cinc menys només dels 72 que van tenir Dongou, Patric i Adama en tot el curs passat. Deulofeu, des de Sevilla, devia mossegar-se la llengua en veure el rostre alegre del madrileny quan va ser canviat per Pedro.