Misc 06/11/2014

Massa peatges individuals

i
Albert Llimós
2 min

El sacrifici personal al servei del col·lectiu. Aquesta és la màxima de l’esport d’equip. Una idea que Luis Enrique porta fins a les últimes conseqüències. Una màxima que en el cas del Barça comporta sacrificis molt grans per a alguns jugadors. ¿Massa peatges individuals?

A l’Amsterdam Arena es va tornar a comprovar que hi ha futbolistes que juguen capats, tímids, ofegats pels mecanismes que se’ls demana. Fora del seu lloc en alguns casos; allunyats del seu futbol en d’altres. Per sort, Messi es va encarregar d’amagar totes les deficiències corals. Rakitic, bolcat a la línia de calç quan l’equip ataca, és intranscendent en faceta ofensiva. El croat transmet la sensació, a més, de jugar com un autòmat, d’estar més pendent del que li demana el tècnic en fase defensiva que no pas de sortir alliberat quan té la pilota. Sap que ha de ser la xarxa per a Alves i sempre juga amb la mirada al retrovisor. Ell és molt més que això.

Un altre dels damnificats per l’espai que ha d’ocupar sobre el terreny de joc és Luis Suárez, totalment desubicat durant els primers 45 minuts, empès a la banda dreta per no solapar-se amb Messi. A la represa, va trobar el seu ecosistema, més centrat, més participatiu, connectat amb l’argentí.

Després hi ha els que pateixen no tant per l’espai com per la manera de jugar. A la primera part, Xavi no va poder governar el joc, superat pel descontrol del Barça amb la pilota i la determinació de l’Ajax per sentir-se dominador. Al segon temps, els blaugranes van pausar el partit amb llargues possessions, jugant al ritme de Xavi, i la sensació va canviar radicalment. Igual que l’egarenc, Busquets també pateix quan l’equip s’accelera. Si el de Badia no toca, l’equip separa línies perillosament, s’estira en excés. A més, els laterals profunds i simètrics que vol l’entrenador li exigeixen un esforç suprem per arribar a tot arreu.

Quin Barça vol Luis Enrique? ¿El de la primera o el de la segona? Si ha de ser el de la primera, que entenc que no és buscat (però el precedent del Celta és molt present), Xavi, Iniesta i, fins i tot, Busquets no serveixen per a això. En canvi, si és el de la segona part, és qüestió de temps, de molta paciència; les peces de l’engranatge necessiten sincronitzar-se, que s’interioritzin els automatismes. Això sí, una mica d’alegria -que no tan sols tinguin llibertat els tres de dalt- serà benvinguda. Massa peatges individuals per a uns jugadors que tenen molt futbol.

stats