05/06/2017

Pitu Cortada: “Els nens que fan esport funcionen millor en els estudis”

4 min
L’exdirector de la Fundació del Barça Pitu Cortada assessora  ara clubs esportius, entitats i empreses.

Pitu Cortada (Banyoles, 1975) va dirigir durant sis anys la Fundació del Barça. L’any passat va decidir fer un canvi per emprendre un projecte personal, lligat a l’esport i que l’ha portat per tot el món assessorant esportistes, empreses i entitats. Clubs argentins i espanyols, i organismes internacionals de primer nivell, s’han posat en mans de Cortada perquè els ajudi a fundar una fundació.

Per què l’esport?

Quan tu poses una pilota, i el futbol n’és l’emblema, s’esvaeixen moltíssims conflictes. L’esport uneix. És un ganxo per arribar als nens, als joves. I quan els tens, pots tractar des de la resolució de conflictes a les habilitats de la vida com són l’empatia, la relació interpersonal, l’autoconeixement... A través del joc si s’hi aporta una part més reflexiva pots treballar tots aquests aspectes. L’esport deixa imatges molt negatives, de violència, que colpegen, però algunes d’aquestes imatges ajuden a canviar un país, com va passar amb Mandela i el rugbi a Sud-àfrica. Els esports tenen un altaveu per ser un motor de canvi de la societat brutal. Hi ha dirigents i esportistes que ho saben, d’altres no. Si tots fossin conscients que les seves actituds són un model per a moltíssima gent es pensarien dues i tres vegades segons quines coses.

Parlava de violència. Quan veu els pares barallant-se en un camp de futbol què pensa?

Ens preocupa i ens han demanat què es pot fer. Hem decidit centrar-nos en els nens, que siguin ells els agents de canvi. Moltes famílies comencen a reciclar perquè el nen arriba a casa de la llar d’infants i pregunta “Pare, el paper on va?” i a casa només tenien unes escombraries. Amb la violència, igual. Els nens han d’actuar com a mirall per als pares.

¿Els nens que practiquen esport, tenen més fàcil triomfar a la vida?

No només hi crec, sinó que està demostrat. Els nens que practiquen esport funcionen millor en els estudis i milloren el seu desenvolupament com a persones. Els dona habilitats bàsiques com el treball en equip, la resolució de conflictes, l’empatia... Si mirem el nostre dia a dia a la feina, una part de coneixement l’hem adquirit amb la nostra formació reglada, però hi ha una altra part, unes habilitats que no sabem com les hem adquirit i en les quals té un paper destacat l’esport.

Vostè també és un fundador de fundacions.

Estem ajudant clubs esportius, organismes internacionals i esportistes a través de la creació de fundacions que han d’ajudar a retornar a la societat allò que la societat els ha donat a ells primer. Els esportistes són uns privilegiats i, si tenen aquesta percepció, tindran aquesta voluntat de retornar-ho.

Per què hi ha una ombra de sospita amb les fundacions?

Perquè malauradament, i a casa nostra en tenim exemples, tot i ser bons vehicles per desenvolupar polítiques socials, culturals i filantròpiques, hi ha hagut actuacions que no han sigut correctes. Intento que hi hagi un segell amb dos punts fonamentals. D’entrada, explicar molt clarament tota la part econòmica i de gestió. Les fundacions han de tenir les parets de vidre, ser transparents. Després s’ha de poder demostrar que allò que s’està fent ajuda a canviar la realitat i transformar la societat. Finalment, ser creïbles en allò que fem. Que el que estigui fent l’esportista vagi d’acord amb el seu dia a dia.

Nega que siguin un rentat de cara?

Quan es gestiona una fundació s’ha de lluitar contra aquestes suspicàcies. El pitjor que li pot passar a una empresa o un esportista que faci projectes socials és que la societat percebi que és un rentat de cara. Hi ha hagut figures que ho han fet per imatge i en 24 hores s’ha desmuntat el personatge. O hi ha consistència i t’ho creus, o val més no fer res. El primer que ha de fer una empresa és mirar cap endins per fer canvis que donin credibilitat per actuar cap enfora. Abans de fer coses per a la societat, has de fer que les condicions dels teus treballadors s’adeqüin a la legislació internacional. A partir d’aquí, les empreses que tenen polítiques socials es lliguen més als llocs on tenen les plantes de producció: ofereixen a l’entorn de les fàbriques millors condicions de vida.

Catalunya és especial en això?

És especial. Tens l’exemple de La Marató de TV3, que no passa enlloc més del món, i això que som un país petit. Però, a més, veus la quantitat d’associacions o fundacions amb projectes socials i et quedes parat: hi ha un teixit social que en altres països del món no existeix. Cada vegada més, canviar segons quines dinàmiques passa per la cooperació del sector públic, privat i el del mateix ciutadà. És important buscar la conjunció entre la part pública, que ha d’ajudar a fer que els projectes arribin a tothom, i la iniciativa privada perquè hi hagi conscienciació que els diners gastats en educació són una inversió de futur.

En tot cas, la iniciativa privada no ha de substituir el que és públic.

No, el que ha de fer és ajudar allà on l’administració pública no pot arribar. Les fundacions han de fer de punta de llança en projectes innovadors, i quan es demostri que funcionen, l’estabilitat a nivell de país ha de venir de l’esfera pública.

stats