Barça
Misc 25/10/2017

El Palau, en números vermells

Les seccions del Barça arribaran a unes pèrdues rècord aquesta temporada: 45,7 milions d’euros

i
Albert Llimós
4 min
L’equip de bàsquet podria perdre 27 milions d’euros aquesta temporada.

BarcelonaQuan Sandro Rosell va arribar a la presidència del Barça i Javier Faus va assumir la gestió econòmica del club, van decidir rebaixar any rere any el pes de les seccions. En cinc anys, fins al 2016, el Palau havia de passar d’un 10% a un 5% del pressupost total de l’entitat, és a dir, calia disminuir un 1% cada temporada. Tocava ajustar-se el cinturó per poder ser més competitius en futbol. Era l’època en què al Barça manava amb mà de ferro el director general, Antoni Rossich, que va apostar per un creixement sostingut del club blaugrana i, sobretot, una contenció màxima de la partida de despeses.

Però la realitat va desdibuixar el pla traçat pels responsables econòmics del Camp Nou. El Palau no són només números, freds i distants, el més que un club té molt a veure també amb el caràcter poliesportiu del Barça. Això sí, a costa de pagar-ne un preu elevat: mentre al Palau no fa falta quadrar números el 30 de juny, la gran majoria dels rivals (a excepció del Madrid) han de fer mans i mànigues per seguir sent viables econòmicament. El Barça guanya, la competició se’n ressent.

L’any 2016, ja amb Josep Maria Bartomeu al capdavant del club en substitució de Rosell, les seccions del Barça suposaven un 6,8% dels ingressos totals, que havien crescut dels 420 milions del primer any fins als 679. S’estava lluny dels objectius marcats a l’inici del mandat, però s’havia rebaixat l’impacte final de les seccions. Aquesta temporada, el pressupost que va explicar el CEO, Òscar Grau, preveu unes xifres molt similars, gairebé 60 milions costen les seccions dels 897 que es preveuen ingressar. El percentatge, per tant, és d’un 6,7%, tot i que sense l’operació Neymar, que va suposar 222 milions extra i oxigen per a l’economia culer, l’impacte hauria sigut molt més gran.

Aquest curs, d’acord amb el que es va explicar a l’assemblea de dissabte passat, les seccions tindran el seu màxim històric de pèrdues: 45,7 milions, un 14,8% més que la temporada passada. En gran mesura, per l’esforç dels dirigents barcelonistes per reestructurar la secció de bàsquet, la més cara amb diferència, però a la vegada, en termes relatius, la menys deficitària. Tot i que fa dos exercicis la junta directiva va poder rebaixar-ne les pèrdues, en les dues últimes temporades s’han tornat a disparar, fins als 10 milions. Aquell 2015, el Barça va canviar l’estratègia i va optar per reforçar l’estructura executiva associada a les seccions -fins llavors gairebé oblidada- i intentar millorar d’aquesta manera els ingressos associats a tot allò que no era futbol. La irrupció de Lassa Tyres com a nou patrocinador va permetre duplicar els ingressos comercials, passant dels 2,5 als 5 milions. Durant dos exercicis consecutius es va créixer per sobre del 33%, malgrat que aquesta temporada s’espera un fre important, i està pressupostat un augment de només un 5,2%.

Les seccions deficitàries

En part perquè el Palau no s’omple. La facturació total de l’últim curs va caure un 9,9%, cosa que va suposar només 1,3 milions d’euros per a les arques de l’entitat. La mala temporada de l’equip de Georgios Bartzokas va representar un fort cop per a les seccions, i l’assistència mitjana als partits de bàsquet va baixar un 14%: 4.068 espectadors de mitjana, 700 menys que el curs anterior. L’espectacle se’n va ressentir i també l’economia. Menys aficionats, producte menys atractiu i necessitat imperiosa de capgirar la situació.

Així doncs, per fer un salt endavant i superar la mala gestió de la temporada 2016-17, els nous responsables del bàsquet blaugrana, encapçalats per Nacho Rodríguez, han hagut de fer 7 fitxatges, a més de portar Sito Alonso com a nou entrenador. Una revolució, que ha viscut una sacsejada per les últimes tres derrotes consecutives, i que no s’ha pogut finançar amb la venda dels jugadors que han causat baixa aquest estiu: de fet, Tyrese Rice, el jugador més car que va aterrar al Palau fa un any, continua lligat al Barça, tot i que apartat de la dinàmica de grup. Sense ofertes per fer-se càrrec de la seva alta fitxa, fer-lo fora serien encara més diners perduts perquè se li hauria de pagar el contracte que té pendent.

L’equip de bàsquet perdrà, segons els pressupostos, 27 milions aquesta temporada. O el que és el mateix: una xifra equivalent a tots els sous que es paguen a l’equip dirigit per Sito Alonso. Tot i això, la secció recupera el 27% de la seva despesa i proporcionalment és la menys deficitària juntament amb les seccions no professionals, mentre que l’handbol recupera un 18% del que gasta i el futbol sala i l’hoquei, un 14,4%.

Un nou Palau per generar recursos

Per afrontar aquesta sagnia de 45 milions anuals, el Barça manté que és més necessari que mai la construcció d’un nou Palau que aporti més actius i recursos. Fer-lo suposarà gairebé 100 milions d’inversió, tot i que serà un espai multidisciplinari amb més capacitat a les graderies -el repte seguirà sent fer créixer la mitjana de 4.000 espectadors actual-, moltes més zones VIP i pensat per acollir esdeveniments i actes que millorin els ingressos. Equilibrar el balanç és una quimera, però el club vol rebaixar les pèrdues sense deixar de ser competitiu. Amb el model actual, s’ha demostrat que no és possible.

stats