I Pedro tornarà algun dia

Dani Alves i Jordi Alba van sumar molts números ahir per sortir retratats del Parc dels Prínceps. Una fotografia panoràmica enorme on hi cabrien la Torre Eiffel i els Camps Elisis sencers. Fins i tot Ivan Rakitic i el mateix Sergio Busquets van fer mèrits per ser protagonistes, en negatiu, del partit. Però també hi era Pedro, que, més enllà de passar desapercebut per París, porta molt temps absent, gris i tímid, inofensiu i descol·locat, com si tingués por de rebel·lar-se contra l’estela de cracs que l’envolten. Quan la pilota la té Pedro, no passa res.

El canari va ser una benedicció per al Barça de Pep Guardiola. La seva irrupció fulgurant el va convertir en l’home fetitxe de les grans cites, tocat per una vareta màgica que li atorgava el do únic del gol als moments culminants. Des de llavors, el camí ha fet pujada per a ell i aquest estiu va quedar-se al Barça perquè Alexis tenia més mercat i era més rendible desfer-se del xilè. Enguany, amb Luis Enrique, la dinàmica, de moment, no s’inverteix. El camí continua fent pujada. Pedro no hi és, no troba el seu espai. Pedro treballa, insisteix, pressiona, mossega, corre com qui més... però amb això no n’hi ha prou si no vols quedar retratat. El davanter del planter està erràtic en l’execució, s’equivoca a l’hora d’escollir. Ahir, contra el conjunt francès, Pedro va seguir sense trobar quina és la seva zona d’influència, allà on les seves accions poden ser mortals. Luis Enrique li exigeix jugar a prop de l’àrea, ja que la banda -on hi ha els espais que necessita per al seu joc-és per a Rakitic i Alves. A més, ha de mirar durant tot el partit de reüll Messi, per marxar de la seva posició quan l’argentí s’hi refugia per allunyar-se dels densos entramats defensius que busquen ofegar-lo. Pedro deambula amunt i avall, sense intervenir en el joc. Messi, Iniesta i Neymar, com van fer ahir en el primer gol, es troben, es busquen, s’entenen. Parlen un mateix llenguatge. El joc per l’esquerra està clar. A la dreta tot acaba en les centrades d’Alves, sense que Pedro hi tingui cap tipus d’incidència.

La imatge de Pedro d’aquesta temporada és la de Màlaga, quan després d’una bicicleta rellisca i cau a terra de manera aparatosa. Xavi i Munir se’n reien a la banqueta. Per caràcter, segur que s’aixecarà amb ràbia i tornarà a fer coses amb la pilota que tinguin alguna transcendència en el joc. Toca ara, o serà massa tard. Munir sí que es va deixar veure a París... i encara falta Luis Suárez.