Penques al Camp Nou

BarcelonaAlgun dia això s’acabarà. El Barça no deixarà de guanyar, òbviament, però serà difícil repetir els èxits d’aquesta generació. Tot i que les últimes Champions del Madrid han fet mal, el mateix Zidane ho va verbalitzar abans d’abandonar el club madridista. El que marca la consistència d’un grup és la Lliga. I arribarà un dia que ja no es podran guanyar 7 de 10 Lligues, com ha fet aquesta generació. Messi no hi serà per sortir al rescat. Llavors, ¿a què s’aferrarà el Barça? Fa uns dies uns holandesos descarats ens van mostrar el camí.

Són nens. Pràcticament postadolescents imberbes. Però la seva cara mentre retronava eixordadora la música de la Champions per la megafonia del Bernabéu no era la d’uns joves atemorits per l’imponent escenari. Els rostres de De Ligt, De Jong i Neres deixaven clar que els va la marxa. Rock’n’roll pur. Insultantment rebels. Aquella mirada mentre esperaven que el partit arrenqués deixava claríssim que són uns penques absoluts. Uns descarats capaços de posar contra les cordes el campió d’Europa amb un futbol sublim. De dinamitar l’ statu quo vigent.

L’atreviment amb què l’Ajax va jugar contra el Madrid -i que li va permetre guanyar 1-4 als blancs- es reflectia a les seves cares, i forma part de la filosofia del club holandès, de les idees que va inculcar Cruyff i que el Barça coneix tan bé. A De Jong no li van tremolar les cames a l’hora de reptar Modric. Neres no es va cansar d’atacar i encarar amb insolència la defensa madridista. De Ligt va jugar amb una maduresa inusual per a la seva edat.

Són tres exemples del que va ser l’Ajax i que es podien intuir contemplant el seu posat rebel abans del partit. No era supèrbia, estaven segurs d’ells mateixos perquè creien en una idea, perquè han crescut entorn d’aquesta idea innegociable. Amb un equip modest si ens fixem en els noms, una barreja de joventut, talent incipient i veterans recuperats -on era Tadic abans d’enamorar Europa amb el seu futbol?-, l’Ajax va provocar un autèntic terrabastall a la Champions.

Quan al Camp Nou arribin èpoques de vaques magres, el Barça ha d’aspirar a això. Mantenir-se fidel a la idea. Ser atrevit. Voler manar tot i visitar un dels estadis més majestuosos d’Europa. Només així, persistint en la idea, sent descarats i rebels, es podran superar les èpoques de debilitat, quan tot sigui fosc i es comenci a dubtar del planter. No sempre apareixeran Iniestas, Xavis, Piqués o Messis. Llavors la idea haurà de ser la que sostingui el projecte. Això, i la paciència dels que manin -entrenadors inclosos- i els que vagin a l’estadi. ¿Seran capaços de saber mirar a mitjà termini i no deixar-se portar pels resultats?