08/04/2019

Periodisme, esport i feminisme

2 min
Periodisme, esport i feminisme

BarcelonaL’equació és ben senzilla. Com més narradors hi ha, més possibilitats que n’aparegui un de prodigiós que ens faci posar els pèls de punta. Si no n’hi ha, aquestes possibilitats no existeixen. És l’escenari que es troben les periodistes que es volen dedicar a la narració de partits de futbol. És un terreny gairebé prohibit.

Dissabte passat, Sara Giménez va narrar el partit del Girona contra l’Espanyol al Carrusel Deportivo de la Cadena SER. Va sonar a través de la web, no per FM, però va suposar un pas endavant en la normalització de la dona en un món tan masculinitzat com el del futbol. Ja no es tractava de partits de Segona, en què alguna veu femenina trenca de tant en tant l’hegemonia de gènere imperant, sinó que va ser en un partit de primer nivell entre dos equips catalans. Una porta esperançadora que s’entreobre després de l’experiència de Candice Rolland a França i Claudia Neumann a Alemanya. Un cas que no es pot entendre sense tenir en compte els precedents de Pilar Calvo, Sandra Sarmiento, Rut Vilar, Laura Martínez, Sílvia Ortiz, Sònia Gelmà i ara Marta Carreras, Marta Ramon, Helena Condis, Elena de Diego o tantes altres.

Fa temps que exigim als clubs que apostin pel futbol femení, però la normalització mai arribarà si els mitjans no ens ho apliquem, fins i tot anant un pas endavant respecte a la mateixa societat. Hem de ser motors d’aquest canvi evidenciant que el futbol no té gènere.

Fa uns anys el cap d’esports d’aquest diari, Toni Padilla, va donar l’oportunitat de parlar de futbol a una jove Natalia Arroyo. El que primer era una novetat que molts es miraven amb un cert recel es va convertir al cap d’un temps en una cosa habitual i avui la gent escolta i llegeix les anàlisis que fa la Natalia igual que ho fa amb les de Ricard Torquemada, Marc Guillén i Àlex Delmàs, sense parar atenció si al darrere hi ha un home o una dona. Al final, el talent pot superar-ho tot.

No sé si aquest és el cas de Sara Giménez. No la conec prou, tot i que me n’he informat. Però és imprescindible que, mentre ens omplim la boca demanant igualtat entre sexes al món de l’esport, nosaltres actuem en conseqüència. Arribarà un dia en què podrem jutjar la Sara o qualsevol altra narradora pel seu talent. Però perquè això passi, i només es tinguin en compte els mèrits dels uns i els altres, abans cal donar oportunitats als qui les tenen prohibides. Una frase que suposo que es pot aplicar, lamentablement, a tantes i tantes esferes de la nostra vida, no només al futbol.

I, si pot ser, evitant el gran perill que s’amaga rere aquesta reivindicació: la cosificació d’aquestes periodistes, a vegades l’esquer amb què juguen els mateixos mitjans revestint-ho d’igualtat i de feminisme.

stats