AL SOCI NO SE'L POT ENGANYAR

"Però el Madrid més"

En terra de cecs el borni és el rei. Aquest refrany que aquest dilluns recordava l’admirat Santi Giménez a RAC1, i que usava hàbilment Johan Cruyff amb un afegitó final –"però segueix sent borni"–, ajuda a explicar molt bé la situació que es viu avui dia al Barça. Però també al Madrid i a la lliga espanyola en general. Una competició aquest any més mundana, més terrenal, sense aquella superioritat que durant tants anys havia demostrat sobretot el Barça. El club que presideix Josep Maria Bartomeu està en una situació delicada. Però els altres estan pitjor, s’afanyen a recordar els seus portaveus amb l’habitual "però el Madrid més".

Certament, el Barça és líder i té una situació millor de cara a la tornada dels vuitens de la Champions que l’etern rival. A nivell poliesportiu ha sigut un cap de setmana rodó, amb triomfs i títols per seguir omplint les vitrines del Palau. Però crec que l’anàlisi sobre la situació que travessa l’entitat s’ha de poder fer deixant de banda els resultats i no posposant-la a l’estiu, un altre dels arguments dels que no volen un periodisme crític i s’embolcallen amb la bufanda. Vistos els canvis que hi ha a nivell esportiu cada setmana, amb un club immers en una muntanya russa infinita, el que una setmana és blanc l’altra és negre, i això, precisament, és el que han d’intentar desxifrar els que fiscalitzen el club.

Al Barça hi ha coses que s’estan fent bé. És obvi. Però fa massa temps que la institució arrossega una dinàmica molt negativa, polèmica rere polèmica. Cada setmana apareix una nova problemàtica, i a cada solució que surt des dels despatxos del Camp Nou –o de la Ciutat Esportiva, com les disculpes de Quiqué Setién per l’actitud del seu segon, Eder Sarabia– la situació s’agreuja encara més. Piròmans disfressats de bombers. Al vestidor en són conscients, i el més llest de tots, Gerard Piqué, ja ho ha verbalitzat un parell de vegades. Abans de jugar contra el Nàpols ja va deixar caure que els resultats –per tant, els jugadors– "han sigut els que han aguantat el club els últims anys", i encara sobre la gespa de l’estadi, just després de guanyar la Reial Societat, va admetre que el club està "dèbil" i que això permet que aflorin aquestes polèmiques.

El problema sembla estructural, hi ha massa coses podrides, massa zones fosques, i faria bé el president Bartomeu d’analitzar la situació a final de curs amb absoluta calma, sense prendre decisions viscerals i precipitades, però sent capaç de fer una lectura de club serena i sincera al marge dels resultats finals. El Barça no pot ser cap borni en un país de cecs.