Misc 22/10/2014

Que segueixi sent un petit dictador

i
Albert Llimós
2 min
Que segueixi sent un petit dictador

Messi és un autèntic dictador. L’argentí va desautoritzar Luis Enrique dissabte passat contra l’Eibar quan es va negar a ser canviat. Ha matat tants davanters companys de vestidor com elefants l’antic monarca espanyol. És individualista. Poc generós en l’esforç. Té tracte de privilegiat. Aquesta és la tonada habitual que sona a Madrid abans de cada clàssic. Versos amb llengua viperina, tan comuns i repetits com les lloances a Cristiano Ronaldo.

Ahir, amb el canvi de l’argentí, Luis Enrique va desactivar l’estèril debat encès a la capital, una polèmica inexistent per intentar fer aparèixer els dubtes culers abans d’aterrar a Madrid. Messi va marxar ovacionat, sense cara d’amargor, deixant pas a Munir i pensant ja en el Bernabéu, el seu objectiu preferit. Un canvi pactat, una escenografia perfectament dissenyada, que no hauria de ser necessària en un país normal. Però no som un país normal. Encara.

El que és normal és que un futbolista ho vulgui jugar tot. Seria estrany que passés el contrari. El que és normal és que un futbolista irrepetible com Messi tingui el privilegi per decidir. Una bona gestió de grup diferencia el tracte per a cadascun dels membres que el formen. I Luis Enrique sap perfectament el que representa Messi. També els companys.

Quan Messi està bé, ho és tot i és a tot arreu. Assisteix Neymar en el primer gol, defineix amb cura la mil·limètrica assistència d’Iniesta en el segon gol. Llança un túnel demolidor a Klaassen, fa una doble croqueta impossible en un pam de terreny... Al Camp Nou, quan passen coses, Messi sempre hi és.

L’argentí torna a somriure. Després de la depressió del curs passat, que el va portar a marxar de Barcelona, enguany torna a tenir un ecosistema que el fa sentir còmode. Com va dir Pep Guardiola en el seu dia, el Barça ha de rodejar l’argentí de futbolistes que el facin sentir feliç. I s’ha fet. La imatge del crac de Rosario sortint del túnel de vestidors agafat de l’espatlla de Neymar, parla per ella mateixa. Hi ha respecte. Saben que s’han d’entendre per fer coses importants. Es necessiten. Com també passa amb Luis Suárez. S’han entès, dins i fora del camp, i a partir de dissabte ho demostraran.

Passaran anys per tornar a veure un jugador com Messi. És un escollit i, com a tal, s’escapa de qualsevol lògica. Ell tampoc és normal. Encara. Que a Madrid continuïn dient ben alt que és un dictador. I sobretot que ho repeteixin dissabte abans del partit. Ens divertirem.

stats