Qüestió de davantera

BarcelonaAcostumats a tenir un equip exuberant a les àrees, els madridistes han posat en dubte durant les últimes setmanes una part essencial de la seva identitat. La pèrdua del lideratge a la Lliga el cap de setmana passat, i la sensació que l’equip ha perdut la guspira i la determinació del 2014, ha fet que l’afició blanca posi en el punt de mira la tripleta atacant: Gareth Bale, Karim Benzema i Cristiano Ronaldo ja no són intocables. Els seus números no són els de la primera meitat de temporada, una dinàmica que contrasta amb el que està passant al Camp Nou, on Messi, Neymar i Luis Suárez estan assolint grans registres. Fins al punt que gràcies a les últimes actuacions el Barça s’ha convertit en el màxim golejador de Primera, i ha superat un Madrid que encapçalava còmodament aquesta estadística. La tripleta blaugrana ja ha fet 54 gols a la Lliga, un més que els tres atacants madridistes. L’estat de forma i l’actuació del trident d’un equip i de l’altre ajuden a explicar el gir brusc que s’ha viscut a la competició.

De més a menys

En la primera part de la Lliga, fins a la jornada 17, els aficionats del Reial Madrid van gaudir dels registres dels seus tres atacants, que van aconseguir 41 gols -26 dels quals de Cristiano Ronaldo-. Al Barça, en canvi, que no va poder comptar amb Luis Suárez fins a la visita al Santiago Bernabéu, les tres estrelles havien marcat 27 gols en el mateix període de temps. Les vacances nadalenques i el triomf del Madrid al Mundial de Clubs van dibuixar un escenari radicalment diferent. La voracitat dels uns i els altres va canviar. El conjunt de Luis Enrique va perdre a Sant Sebastià, però a partir d’aquella derrota, en el primer partit de l’any, va iniciar una espectacular ratxa, gràcies sobretot al creixement dels seus davanters. En els últims nou partits Messi, Suárez i Neymar han marcat 27 gols, mentre que els seus equivalents a Madrid n’han fet 12.

En l’últim mes i mig els de Carlo Ancelotti han tingut més temps entre setmana perquè van ser eliminats de la Copa. El Barça, en canvi, ha seguit amb la dinàmica de dos duels per setmana, i els seus registres s’han disparat. Messi ha marcat nou gols, Suárez cinc i Neymar tres. A l’altre costat de la balança, Cristiano Ronaldo ha anotat només dos gols, Benzema quatre i Bale no ha vist porteria. Una dinàmica que ha acabat amb la voluble paciència dels seguidors madridistes. Una enquesta del diari As, per exemple, demostra l’estat d’opinió dels aficionats blancs, molt crítics amb els tres jugadors, especialment amb el portuguès i el gal·lès. El 31% dels usuaris que van votar apostaven per la suplència de Cristiano, líder indiscutible del madridisme durant els últims anys, i només dos mesos més tard que el portuguès aixequés a Zurich la seva tercera Pilota d’Or. Dels tres, el jugador menys qüestionat és Benzema, que ha mantingut un rendiment més regular, tot i que ha marcat 13 gols en 27 partits, quatre menys que Neymar, que no és davanter centre. Els registres numèrics d’aquest últim mes i mig de competició han demostrat que jugar més minuts no implica rebaixar el rendiment. El Madrid ha tingut més setmanes buides, sense partit intersetmanal, més aptes per al treball físic, i, en canvi, ha perdut vuit dels últims quinze punts en joc, amb derrotes contra l’Atlètic de Madrid (4-0) i l’Athletic (1-0) i un empat contra el Vila-real (1-1).

Dins del madridisme sempre hi ha hagut el debat latent sobre el trident. En molts cercles de la capital espanyola s’aposta per la necessitat d’equilibrar l’equip amb la presència de quatre migcampistes; això significaria sacrificar Gareth Bale, que hauria de cedir la seva titularitat o bé jugar en posicions més endarrerides per reforçar la medul·lar i donar més consistència al bloc d’Ancelotti.

Isco, James, Kroos i Modric formen el mig del camp ideal per als seguidors madridistes, una qüestió que descarta el tècnic italià, que durant els últims dies, veient el debat encès a l’entorn, ha sortit a defensar la tripleta atacant. “Són innegociables”, va etzibar de manera contundent Ancelotti, també en el punt de mira del madridisme per la gestió que ha fet de la plantilla fins al moment. L’entrenador blanc considera que els registres golejadors de les seves tres estrelles són una conseqüència del joc de l’equip, que no acompanya. “Estan marcant menys perquè l’equip no els està ajudant prou”, va defensar.

Si el grup no acompanya, els de davant no llueixen la seva exuberància, tot i que al Camp Nou la versió individual dels tres atacants ha aparegut en més d’un partit per salvar l’equip i rescatar el conjunt de Luis Enrique de situacions compromeses. La tripleta blaugrana se sent còmoda amb la proposta futbolística del seu tècnic, i lluny queden els enfrontaments que va patir el vestidor amb l’asturià, especialment en el cas de Messi. S’ha decretat una treva que ha permès a l’equip encadenar victòries, amb la taca del dia del Màlaga, i recuperar un lideratge que el Barça no ostentava des de l’octubre. El pont aeri ha tornat a manifestar-se aquest cop: quan un dels dos grans funciona, l’altre té problemes.

En el cas blaugrana, el canvi s’ha fonamentat sobretot en dos noms: Luis Suárez i Leo Messi. Mentre que Neymar va tenir un començament de curs fulgurant i es va convertir en el màxim golejador de l’equip durant les primeres jornades, ara són l’argentí i l’uruguaià els que tiren del carro amb la seva eficàcia. Tots dos s’entenen dins i fora de la gespa, i el Barça se’n beneficia.

A la jornada 15 Cristiano encapçalava la taula del Pitxitxi amb 25 gols, 12 més que el futbolista de Rosario. Tres mesos més tard, amb només onze partits disputats, la diferència s’ha esfumat i estan empatats a la part alta de la classificació, amb 30 dianes cadascun. El ritme golejador de l’argentí només el pot seguir Suárez: va marcar només un gol en els seus primers nou partits de Lliga amb la samarreta del Barça, però en els últims nou partits que ha jugat aquesta xifra ha crescut fins als sis gols.

Acostumat a entendre’s a partir del mig del camp, el Barça s’ha recolzat aquesta temporada en el magnetisme dels seus tres davanters, autors de més del 70% dels gols de l’equip. Amb Luis Enrique a la banqueta, els blaugranes s’han vestit de Madrid, i s’han convertit en un conjunt d’àrees, mentre que una part del madridisme qüestiona la seva idiosincràsia i advoca per mutar cap a una versió més coral, amb més pes dels migcampistes, un apropament al que sempre havia sigut el Barça. De moment, tot i l’essència d’uns i la voluntat dels altres, la balança de la Lliga no es decanta pel mig del camp sinó pel pes de dues davanteres imponents.