“Encara no heu fet la façana?” Quan els arquitectes Joan Pascual i Ramon Ausió van començar a mostrar els primers dibuixos del nou Camp Nou a la família més pròxima, la primera reacció va ser que aquells esbossos formaven part d’un procés encara per culminar. “No està acabat. La façana com va?”, van preguntar la dona i els fills. El nou estadi del Barça no deixa indiferent, trenca amb la tradició arquitectònica d’aquest nou mil·lenni, despullant-se i descobrint l’esquelet, respectant l’essència del projecte que Francesc Mitjans va tirar endavant el 1957.

La novetat radica en l’absència d’una façana. Serà un gran coliseu per a 105.000 espectadors, amb una coberta per protegir totes les localitats, i un gran mirador a 50 metres d’altura de 950 metres de perímetre, que oferirà vistes privilegiades de Barcelona. Un estadi obert, que costarà 360 milions i es preveu acabar el 2021. El projecte de la seva vida per a un despatx barceloní que es va associar amb un gegant asiàtic, els japonesos Nikken Sekkei, per presentar candidatura a una de les inversions més importants de la capital catalana durant el pròxim lustre.

El moment del clic

Arribar a la idea que va acabar captivant la junta de Josep Maria Bartomeu no va ser un procés senzill. Durant 50 dies un equip de 5 arquitectes catalans i 8 professionals japonesos arribats a Barcelona l’11 de setembre del 2015, en plena celebració de la Diada, van estar donant voltes a un projecte que acabava sempre amb el paper novament en blanc. El camí era circular. Tornaven sempre al punt de partida. Estaven fent el mateix que a l’Allianz Arena de Munic, l’estadi de Cape Town o Wembley. “Les modes són efímeres, vam veure que no anàvem bé. Vam ser conscients que havíem d’intentar escoltar l’estadi, entrar-hi i buscar l’excel·lència que tenia el que va fer Mitjans el 1957. Aquí vam fer el clic: quan vam descobrir que realment la màgia era dins”, explica Ausió.

S’equivocaven de mirada: la solució la tenien davant del seu propi nas, a l’interior. “El primer que fas és mirar la façana. Vam començar a donar voltes a l’estadi. I, amb franquesa, ens dèiem: «Això és tan maco»?”, recorda Pascual. En les sis gigues d’informació que els havia passat el club per delimitar el projecte els havien inclòs una fotografia en blanc-i-negre del vell estadi de Mitjans i una màxima que sintetitzava el repte que afrontaven: recuperar l’excel·lència. “Recuperar vol dir que s’ha perdut alguna cosa”, remarca Pascual. I el que s’havia perdut a mesura que les obres del 1982 i el 1994, sota la presidència de Josep Lluís Núñez, van canviar l’essència del que era el Camp Nou, era el concepte d’estadi obert, sense façana. Les ampliacions el van convertir en un espai “críptic, fosc i laberíntic”.

Continuar la història del 1957

Amb aquest projecte, Pascual i Ausió pretenen impulsar un estadi que representa la “continuació lògica” del que va idear-se als anys 50. En definitiva, “posar en valor el projecte original de Mitjans”, que deixava a la vista l’estructura. Per fer-ho, transporten l’interior a fora. Una solució que va néixer d’un treball conceptual més que formal.

“Li vam regalar una maqueta, de mida DIN A-4, al president. Passava l’aire. Des de fora es veia la gespa, la llum arribava arreu. I vam dir «És això»: no s’assembla a res, té l’origen en el mateix estadi”, explica Pascual, que reconeix que el soci pot arribar a preguntar-se “Què han fet aquests arquitectes?”, perquè la sensació que tindrà quan entri a dins és que es troba en “el Camp Nou de sempre”. Això sí, serà un estadi més modern, amb unes àmplies terrasses a la zona exterior, de 17 metres, que permetran dotar d’activitat la instal·lació els 365 dies de l’any. També al mirador, que es podria sectorialitzar per permetre’n el ple rendiment amb zones d’oci i restauració, hi haurà permanentment vida. Unes noves infraestructures, on el seient vip es redimensiona i que permetran ingressar 50 milions més cada curs.

El nou Camp Nou creixerà una tercera part del seu volum. Tot i això, els seus dos ideòlegs estan convençuts que la seva proposta el farà més lleuger i, d’aquesta manera, l’impacte sobre els veïns dels carrers adjacents -especialment de la Travessera de les Corts- serà assumible. “Hi podria haver problemes si els plantes una façana de 50 metres als morros, però ara no, tindran tres carrers volant”, explica Pascual: tres terrasses que sortiran de l’estructura actual donant profunditat i que no sobrepassaran mai els límits que marca actualment la tanca exterior de les instal·lacions.

Viable, integrat i japonès

Precisament, un dels punts més destacats del projecte és que desapareixen les barreres. L’Espai Barça on s’ubica el nou Camp Nou abraça la ciutat. Serà una gran àgora oberta, on se situaran la Botiga, el Museu i la Fundació, i un estadi sense anelles perimetrals que delimitin on comença el Barça i on arrenca l’espai públic. Una aposta per integrar el club al barri de les Corts que encara planteja certs interrogants sobre seguretat. En canvi, hi ha qüestions que ja s’han resolt: inicialment s’havia previst que el sostre de les terrasses fos de fusta, però els Bombers van convenir que era un risc excessiu i que havia de ser d’alumini. Un canvi que va permetre reduir despeses, cosa que té la seva importància en un projecte, el de l’Espai Barça, que costarà 600 milions. El procés per cenyir-se al pressupost va ser exhaustiu. Durant un mes i mig es va treballar per ajustar-ho tot als números que havia facilitat el Barça: 204 milions per mà d’obra i material.

L’any 2021 el club vol tenir enllestida la casa nova, un repte viable arquitectònicament però que depèn ara mateix de l’obtenció de les llicències i el finançament: es busca una marca que aporti 300 milions a canvi de posar un cognom a l’estadi. Llavors Pascual i Ausió podran començar a fer realitat el seu homenatge a Mitjans. Un projecte que va néixer gràcies a dos estudiants Erasmus i un exalumne de Pascual. Van coincidir en una conferència sobre habitatge públic a Tòquio, i els nois els van posar en contacte amb Nikken, on treballaven. Uns mesos més tard, els dos catalans buscaven algú per associar-se i van acudir als japonesos per fer el camí plegats. L’alumne va obrir la porta al mestre per tornar a despullar el Camp Nou.