Zubizarreta, sense marge d’error aquest estiu

BarcelonaAra li toca a ell. Als despatxos del Camp Nou consideren que el director esportiu, Andoni Zubizarreta, ha de fer un pas endavant aquest estiu, ja que té el repte de renovar la plantilla i demostrar la seva vàlua a l’hora de prendre grans decisions. La cúpula blaugrana sosté que sense Sandro Rosell ni Pep Guardiola -dos figures que assumien el gran pes de les decisions esportives-, aquest any Zubizarreta ha de provar la seva capacitat per regenerar un equip campió.

El basc ha de compensar l’adéu de dos futbolistes cabdals dins el vestidor, Carles Puyol i Víctor Valdés. Dos jugadors amb una transcendència molt més enllà del terreny purament esportiu, ja que es tracta de dos dels quatre capitans. Zubizarreta també haurà de liderar el canvi generacional de la plantilla, rejovenir un grup humà que ho ha guanyat tot durant l’última dècada. I per fer-ho serà imprescindible saber gestionar la integració a la primera plantilla de dos jugadors cedits amb gran projecció, Rafinha Alcántara i Gerard Deulofeu. A més a més, la planificació del nou Barça s’emmarca en any de Mundial, un fet a tenir en compte, ja que acostuma a condicionar les negociacions.

Debat intern a la junta

Dins del club, a Andoni Zubizarreta se l’ha vist fins ara com a garant del model de joc, l’home encarregat de vertebrar l’estil i garantir l’evolució metodològica, així com traslladar la pràctica a la teoria: el Barça fa anys que es construeix la seva bíblia futbolística, tal com s’anomena el treball que està duent a terme Joan Vilà, juntament amb el preparador Paco Seirul·lo i, anteriorment -abans que abandonés el club-, el recuperador Emili Ricart. Es tracta d’organitzar, redactar, recopilar material, documentar i fer palpable tot el treball de camp, totes les facetes del joc, des de la preparació física fins a la recuperació o el mateix estil -indiscutible- futbolístic. A banda d’estudiar i adquirir les novetats -també tecnològiques- que poden aportar altres clubs. El director esportiu va traslladar a finals de la tardor aquest treball a la junta directiva, acompanyat de Paco Seirul·lo, i va guanyar-se l’admiració de la majoria dels directius, sobretot dels menys futbolers, a qui les explicacions sobre el model i la metodologia de Zubizarreta van causar una gran impressió.

No obstant, als passadissos d’Aristides Maillol hi ha veus que consideren insuficient el treball de Zubizarreta, ja que consideren que al director esportiu d’un club amb capacitat per invertir grans quantitats de diners per fer una plantilla competitiva se li han d’exigir resultats i bons fitxatges. I aquest estiu té la gran prova de foc. A Can Barça admeten que amb Pep Guardiola primer i amb Sandro Rosell després la figura del director esportiu havia quedat relegada a un segon pla a l’hora de prendre les grans decisions esportives. El nom de Gerardo Martino el va proposar el mateix Rosell i el fitxatge de Neymar va ser una qüestió personal de l’expresident i el treball sobre el terreny del director de futbol, Raül Sanllehí, l’home que va liderar les negociacions al Brasil. A Zubizarreta se li exigeix més, tot i que alguns directius admeten que al Barça a més de “ser bo” s’ha “de demostrar”, i el basc no ha sabut traslladar la seva feina a l’opinió pública. Després de la marxa de Rosell i el canvi a la vicepresidència esportiva, Jordi Mestre és la nova parella de ball de Zubizarreta per construir el nou Barça. Durant aquests últims mesos, Mestre ha enfortit lligams amb Zubizarreta, a qui considera sobretot una persona “honesta” i “senzilla”, un home de club, que destaca per la seva “discreció”. Una idea molt estesa a la junta directiva: entenen que la gent té un concepte equivocat de la feina que està duent a terme l’exporter blaugrana.

Precisament, Mestre i Zubizarreta tenen prevista una reunió amb Gerardo Martino i el president, Josep Maria Bartomeu, per planificar la temporada que ve. Hi ha moltes qüestions a abordar, algunes d’immediates.

El Barça que ve

Zubizarreta tindrà entre “50 i 60 milions nets per fitxar”, tal com va explicar el vicepresident Javier Faus a Catalunya Ràdio. Uns diners que permetran, segons el mateix directiu, fer fins a quatre fitxatges, que és ara per ara la previsió amb què treballa la direcció esportiva. Els diners destinats a fitxar podrien incrementar-se si el club decideix vendre algun jugador amb contracte, una opció que se sospesa seriosament de cara a aquest estiu, i que podria comportar la marxa d’un jugador jove amb pocs minuts aquesta campanya.

Com va reconèixer el mateix director esportiu, amb la marxa de Valdés i Puyol, aquest estiu hi haurà “més que retocs”. El que és segur és que aterraran al Barça un central i, com a mínim -en funció de la decisió que es prengui amb José Manuel Pinto-, un porter. L’escollit és el jove del Borussia Monchengladbach Marc-André ter Stegen, que, a falta de confirmació oficial, tindrà el repte majúscul de substituir Valdés, que ha defensat la porteria del Barça l’última dècada.

Fitxatges a banda, un dels grans reptes és inserir a la primera plantilla dos dels jugadors amb més projecció del planter, que actualment estan cedits: Rafinha i Deulofeu. Amb el davanter de Riudarenes no hi haurà problemes -tot i que no es descarta un any més de cessió-, però pot ser més complicat el tracte amb Rafinha, que vol jugar minuts, i que podria derivar si no es porta bé en un cas similar al del seu germà Thiago, una venda que va dividir a la cúpula blaugrana i va derivar en crítiques internes.

Un Zubizarreta diferent

Des que va assumir el càrrec de director tècnic, Zubizarreta ha gestionat 8 fitxatges: Adriano, Mascherano i Afellay el primer any, en què ja s’havia incorporat per 40 milions David Villa; Alexis i Cesc la segona temporada, l’última de Guardiola; Song i Alba l’any de Tito Vilanova, i Neymar aquest curs. A més, ha hagut de gestionar el relleu de Guardiola i el dolorós adéu de Vilanova. En el primer cas va patir des del punt de vista personal, ja que va haver de gestar un canvi dràstic de qui era un gran amic. Zubizarreta ha canviat durant els últims anys: situacions difícils com les d’Abidal i Vilanova, el cas Valdés o el mateix relleu de Guardiola han endurit una figura que ha hagut de prendre decisions de club que han topat amb relacions personals i amistats.

Les persones que el coneixen expliquen que el basc lamenta molt tot el soroll mediàtic que acompanya la institució, el famós entorn. Malgrat això, els recents canvis en la direcció de l’entitat han enfortit la seva figura, ja que la seva relació amb Josep Maria Bartomeu és més intensa que la que tenia amb Sandro Rosell, que, segons el basc, de vegades no anava de cara i tenia discursos diferents sobre la seva persona en funció del cercle on es trobava o amb qui parlava.

Un dels aspectes més qüestionats del model que impulsa Zubizarreta és l’aposta per fitxar jugadors per al filial, pels quals s’ha pagat grans quantitats de diners: Kiko Femenía, Denis Suárez i el recent Alen Halilovic. Una aposta de futur que encara no ha donat fruits i que s’emmarca en el famós ascensor que Zubizarreta defensa: la transició entre el B i el primer equip, garantia del model per perpetuar el treball de base de La Masia.