Tot a la carta de la Champions
Deia Rakitic a la minúscula sala de premsa de Getafe que un mal resultat no “canviarà la idea” que té l’equip aquest curs. Després dels 90 minuts al Coliseo Alfonso Pérez, després de quatre mesos de competició i fent boca ja pels torrons, la pregunta és saber quina és aquesta idea, aquest pla innegociable a què s’aferra el croat. No el veig per enlloc. El Barça em segueix desorientant, no sé a què juga ni si té els jugadors idonis per jugar a allò que intueixo que vol Luis Enrique. Si és això, algú a la direcció esportiva, per dignitat, hauria de marxar cap a casa.
El Barça té moltes idees, però no és fidel a cap, i això, en un futbol tan competitiu com l’actual, és el pitjor que pot passar, sobretot a la Lliga, on la regularitat ha de ser la principal virtut per aspirar a celebracions primaverals. L’equip busca la seva identitat, Luis Enrique no troba la tecla correcta i això els converteix en un grup poc fiable. Per això, mirant a l’horitzó, i plenament conscient que pot ser que m’hagi d’empassar aquestes paraules d’aquí uns mesos, el Barça sembla un equip amb més opcions (tampoc gaires) de cara a la Champions que no a la Lliga.
A Europa la tripleta d’atac sempre estarà connectada, i en un doble duel, el Barça pot amb tothom, especialment perquè el rival pot tenir una nit horrorosa i perquè a falta de joc sempre hi serà Messi. Però a la Lliga aquesta falta d’identitat penalitza massa, i més contra un Reial Madrid que té molt clar a què juga.
Ahir a la tarda, contra el Getafe, el Barça es va tornar a oblidar del joc. Com va passar contra el PSG, com ha passat tantes vegades aquest curs. No hi ha equilibri entre el joc directe (es va tornar a buscar Suárez en llarg) i el joc de possessió, que s’ha tornat mecànic, sense intenció ni agressivitat, la gran assignatura pendent. El que havia definit el Barça durant els últims anys s’ha tornat un problema perquè Luis Enrique no hi creu, ni tampoc ho domina. No és el seu llenguatge. L’equip vol resoldre abans de crear, s’oblida de madurar, de buscar superioritat i espais a través del toc.
Al Madrid no se’l guanyava ni se’l guanyarà en ímpetu. Tampoc en resolució. Ni en èpica. Ni en contundència. Els blancs s’havien convertit en un equip acomplexat perquè el Barça els desesperava a través de la pilota, la gran còmplice. Ara la pilota ja no és el més important. D’acord, Guardiola no tornarà, però segur que aquest equip sap passar-se la pilota una mica millor. Només falta que algú hi cregui. Falta la idea.
