24/07/2014

20 centrals en 20 anys

4 min
centrals barça

BarcelonaUn central per temporada de mitjana. En les últimes dues dècades el Barça ha fitxat 20 centrals. En total, 167,4 milions d’euros per reforçar l’eix del darrere. Això sí, des de l’any 2009, quan Pep Guardiola va apostar per Dmitro Txigrinski, el Barça no havia incorporat cap futbolista en aquesta demarcació. De fet, Jérémy Mathieu -en realitat un lateral reconvertit-és el primer central que tanca el director esportiu Andoni Zubizarreta des que va arribar al Camp Nou l’estiu del 2010.

A més, als 20 jugadors que han vingut de fora durant aquests 20 anys s’han de sumar els futbolistes de la casa que s’han consolidat al primer equip, com Puyol, Bartra i Oleguer, els joves del planter que van tenir alguna aparició fugaç com Muniesa, Quique Álvarez, Fontàs, Botía i Sergi Gómez, i els jugadors reconvertits, ja sigui de manera permanent -Mascherano i Abidal- o puntual -Adriano, Touré Yayá, Celades i Reiziger-. En total, prop de 40 futbolistes han passat per l’eix de la defensa blaugrana des de l’any 1994. El referent, Carles Puyol: en 15 anys al primer equip va jugar 593 partits oficials amb el Barça.

Una dada sorprenent és que només 3 jugadors són espanyols, mentre que el passaport més repetit és, precisament, el de l’últim fitxatge. Fins a 5 centrals provinents de França: Jérémy Mathieu, Lilian Thuram, Philippe Christanval, Frédéric Déhu i Laurent Blanc. Només 6 jugadors van ser fitxats del futbol espanyol; la resta, d’altres lligues, especialment la francesa i la italiana.

Un intent més

La llista de 20 jugadors podria incrementar-se durant les pròximes setmanes. En funció de les sortides que hi hagi a l’actual plantilla i les negociacions, que s’acceleraran a partir d’ara, el Barça podria fitxar un altre central. L’objectiu principal és Marquinhos, del PSG, però el club parisenc s’ha negat a parlar sempre que el Barça ha demanat negociar pel jove futbolista brasiler de 20 anys.

L’era Txiki

Entre els centrals que han aterrat al Camp Nou, Gerard Piqué és el que presenta uns números més bons, més partits disputats i només un cost de 5 milions, tot i que el mexicà Rafa Márquez i l’asturià Abelardo presenten números similars. El futbolista del planter, que va emigrar a Manchester per jugar al United, és l’operació més rendible de les que s’han dut a terme. El defensa barceloní és un dels 9 fitxatges que va fer el secretari tècnic Txiqui Begiristain durant els 7 anys que va manar als despatxos del Camp Nou. L’ara executiu del City va destinar 97,4 milions a reforçar l’eix del darrere, amb Txigrinski com l’operació més cara: 25 milions i només 14 partits disputats com a blaugrana.

De les 9 incorporacions que va tancar Txiqui, 5 van ser de futbolistes molt joves, que van aterrar a Barcelona amb menys de 22 anys. Per contra, també va arribar al Camp Nou un veterà contrastat com Thuram, de 34 anys, una operació que es va emmarcar en el traspàs de Gianluca Zambrotta provinent del Juventus.

Si Txiki la va encertar amb Márquez, Piqué o Edmílson -un jugador que complia el doble perfil de pivot defensiu i central-, no es pot dir el mateix dels casos de Mario Álvarez (Valladolid) o Henrique (Palmeiras). El primer, recomanat per Eusebio, va disputar dos partits oficials amb el Barça, mentre que Henrique -com Keirrison-és una de les operacions amb més interrogants de l’era Begiristain, ja que no va arribar a debutar en partit oficial amb el Barça i va encadenar una cessió rere l’altra.

Una llista interminable

Mentre Begiristain apostava sobretot pels futbolistes amb projecció, els seus predecessors acostumaven a fitxar centrals veterans, amb prou maduresa per assumir l’eix de la defensa blaugrana. L’única excepció va ser Christanval, l’últim defensa que va aterrar al Camp Nou abans de l’arribada de Joan Laporta. El francès, que va costar gairebé 17 milions i tenia 23 anys, va ser un dels dos centrals que va portar Carles Rexach al seu Barça, juntament amb Andersson. Tots dos van sumar minuts, però no van consolidar-se com a defenses de garanties en un equip dubitatiu, que convivia amb la inestabilitat institucional de la presidència de Joan Gaspart.

Abans, amb Louis van Gaal en la seva primera etapa al Camp Nou, van aterrar futbolistes com Frédéric Déhu, Winston Bogarde, Mauricio Pellegrino i Frank de Boer. De tots ells, només l’actual entrenador de l’Ajax va consolidar-se a Barcelona i va disputar 220 partits oficials. De Boer va arribar en una operació conjunta amb el seu germà Ronald i, tot i ser un jugador contrastat a tot Europa, no va arribar a guanyar-se la unanimitat del Camp Nou. Tot i això, De Boer va rebre més suport popular que Bogarde, un futbolista corpulent que l’afició del Barça va acollir amb certa sorna.

Fernando Couto va ser el jugador que va arribar a Barcelona per consolidar el grup de Bobby Robson. Coratjós i expeditiu, el portuguès va formar part d’una línia defensiva nombrosa i molt física, que completaven tres jugadors fitxats per Johan Cruyff: Laurent Blanc -que va arribar lliure-, Gica Popescu i Abelardo Fernández. El francès el va escollir Cruyff, tot i que no van arribar a coincidir perquè l’holandès va ser acomiadat per Josep Lluís Núñez a finals de la temporada 1995-96.

En l’últim moment

Mathieu s’ha sumat a aquesta llarga llista a última hora, quan ja era a l’aeroport de Madrid per volar amb el València cap a la gira sud-americana. El president xe, Amadeo Salvo, va forçar al màxim l’estira-i-arronsa de les últimes jornades i s’ha sortit amb la seva. Zubizarreta ha pagat els 20 milions, 10 dels quals ara al comptat. Mathieu ha acabat sent més car aquesta temporada, ja amb 30 anys, que l’estiu passat, quan el Barça el podria haver fitxat per la meitat, ja que només li quedava un any de contracte. Gerardo Martino va desestimar l’operació i el basc no va imposar el seu criteri al tècnic argentí.

D’aquesta manera, el futbolista francès s’ha convertit en el defensa de més de 30 anys més car de tota la història del futbol. Només quatre atacants el superen: Batistuta, Eto’o, Ibrahimovic i Diego Milito. Cinc anys després, el Barça torna a fitxar un central, tot i que Mathieu només porta dos anys jugant en aquesta posició.

stats