El cinquè fitxatge és Arda

BarcelonaNo van ser quatre, sinó cinc. Per fi. El Camp Nou va tenir ahir una aparició tan inesperada com desitjada. Als quatre fitxatges d’aquest estiu que Luis Enrique va posar a l’onze inicial -Digne, Umtiti, André Gomes i Denis- s’hi va sumar una figura fins ara grisa i irregular, que començava a exasperar els culers més pacients. Arda Turan, autor de dos gols contra el Sevilla per certificar el triomf a la Supercopa, va reclamar el seu dret a convertir-se, també ell, en el quart davanter. Potser arriba tard.

El turc va fer coses que se li havien vist amb l’Atlètic de Madrid, però que mai havia demostrat com a blaugrana. Va ser un Arda agressiu en atac, trencant línies amb la conducció, esbroncant Munir quan no va anar a la pressió, trepitjant la pilota amb qualitat, i sobretot deixant enrere la sensació de desgana que arrossegava els últims mesos. Arda no va deambular perdut sobre la gespa, va entendre el joc i va reclamar protagonisme sempre.

Si algú volia endormiscar-se aprofitant l’hora intempestiva del partit -agreujada pel còmode resultat de l’anada-, anava ben equivocat. Ahir va passar de tot. Començant pels plantejaments dels dos tècnics, sacsejant tots dos equips. Luis Enrique, l’alineació, plena de sorpreses, pensant en el debut a la Lliga dissabte contra el Betis. Sampaoli, el dibuix, sortint al Camp Nou amb defensa de tres.

Costava agafar el son perquè els andalusos van avisar al minut 3 amb un xut creuat de Ben Yedder. Perquè Mascherano va estar a punt de fer-se en pròpia porta un dels gols més absurds que es recorden, amb una passada amb l’esquerra per superar la pressió rival, que gairebé es converteix en una cruel vaselina. Claudio Bravo, qui sap si en el seu comiat abans de marxar al City, va aturar un penal a Iborra. Però, sobretot, al Camp Nou no es poden tancar els ulls perquè juga Messi, i si es fa és per imaginar coses inversemblants que l’argentí sempre acabarà fent. Amb Messi, la ficció mai supera la realitat.

Per primera vegada aquest curs, els quatre fitxatges van sortir plegats des de l’inici. Umtiti -que va cometre un penal per una mà- va mostrar-se expeditiu en defensa, fins i tot atrevint-se a sortir en conducció per superar la pressió desorganitzada del Sevilla. Digne va seguir profund i poc exigit a l’hora de córrer enrere, mentre Denis Suárez segueix erigint-se com a còmplice de Messi, fins i tot molts cops sucumbint en excés al magnetisme del crac de Rosario. André Gomes va exhibir la seva elegància, ocupant molt camp per oxigenar Busquets, i participant en el primer gol. La passada del portuguès era al carril esquerre, fàcil i previsible, però el migcampista va demostrar per què el Barça ha fet un esforç gegantí per portar-lo aquest any, esmicolant la lògica i filtrant una passada a dins per a Messi, l’encarregat de deixar sol Arda Turan davant Rico.

L’inici efervescent del Sevilla es va esvair ben aviat, i només Mariano amb un cop de cap a l’últim minut del primer temps va tornar a exigir Bravo. Les fogonades andaluses es van acabar quan Arda va aprofitar un error en la sortida de pilota de Kranevitter per colpejar de primeres amb precisió i força una vaselina perfecta que empetitia el gegant Rico. Arda torna a somriure.

Mentre el Sevilla continuava buscant la nova identitat que vol instaurar Sampaoli, va aparèixer Messi per posposar l’hora d’acariciar el coixí. Ja passada la mitjanit, l’argentí va superar els centrals sevillans i va rematar de cap una centrada precisa de Digne al segon pal. Subtil, llest, murri, Messi va buscar el segon pal per demostrar que el més important no sempre són els centímetres. No va ser l’últim detall de l’argentí, que amb el temps complert, va marejar Diego González amb inacabables retalls que van estar a punt de significar el quart gol de la final.

Luis Enrique va aprofitar el tram final del partit per donar els primers minuts de la temporada a Jordi Alba, que enguany haurà d’espavilar-se per ser l’amo i senyor del carril esquerre: Alba per fi té competència amb Digne. També va gaudir d’una oportunitat Sergi Samper, que en els pròxims dies tancarà la seva sortida del Barça, un viatge d’anada i tornada. La mala notícia en la nit de la reaparició d’Arda va ser Mascherano, que va abandonar el camp acompanyat del doctor Pruna. Un petit imprevist en un equip que arriba sumant efectius a l’inici de la Lliga. Messi està preparat.