Els deu reptes de Josep Maria Bartomeu

BarcelonaMés de 5.000 socis compromissaris estan citats demà per a l’assemblea del Barça, la primera de Josep Maria Bartomeu al capdavant del club. Una cita que arriba amb grans interrogants i reptes per a la directiva.

1. La junta està prou cohesionada per continuar fins al 2016?

Les eleccions del Barça se celebraran la primavera del 2016, a l’abril o al maig, abans de l’últim partit de Lliga, abans que comencin les obres del nou Camp Nou. Aquest és l’horitzó amb què treballa Josep Maria Bartomeu. Fins llavors, el president haurà de conviure amb una situació complexa, ja que el fet d’apartar Toni Freixa com a secretari de la junta ha fet que s’ampliessin les tensions internes. Freixa, arraconat, seguirà fins al final, i té fins i tot el suport d’algun directiu que troba excessiu el càstig imposat pel president. La majoria de la directiva, però, rema en la mateixa direcció que Bartomeu, que ha volgut reforçar l’àrea executiva (professionalitzar el club) i prendre pes als directius en el dia a dia. Manel Arroyo, Jordi Cardoner, Jordi Moix, Javier Faus i Jordi Mestre són els seus homes de màxima confiança, mentre que el vicepresident institucional, Carles Vilarrubí, segueix una altra línia, sense oposar-se a Bartomeu, però marcant un perfil propi. Si Bartomeu hagués estat imputat pel cas Neymar, no s’hauria presentat a les eleccions del 2016. Això hauria obert un complicat escenari, ja que més d’un vicepresident té aspiracions per presidir el Barça.

2. Per què el club s’ha adherit al Pacte pel Dret a Decidir?

Al Barça pensaven que la plataforma Manifest Blaugrana obtindria les firmes necessàries per portar a l’assemblea la qüestió del Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Aquest fet explica, en gran mesura, que el club decidís canviar de posicionament d’un dia per l’altre, firmant i sumant-se al moviment que promou l’expresident del Parlament Joan Rigol.

Abans que el tema monopolitzés l’assemblea, la pressió social va fer que Bartomeu decidís que el club s’hi adherís. Això, i les complicitats que es van teixir a la junta de dilluns 6 d’octubre. Javier Faus, Toni Freixa i Javier Bordas eren partidaris de mantenir el posicionament d’un any abans, en l’assemblea del 2013. En canvi, Carles Vilarrubí, sense grans aliances dins de la junta, va trobar en Jordi Cardoner un aliat per defensar l’adhesió del Barça al Pacte Nacional.

3. El Barça es va equivocar amb el cas Neymar?

La fiscalia va donar per acabada la fase de diligències i el jutge Pablo Ruz podria iniciar la vista oral abans d’acabar l’any, malgrat que Jordi Cases podria sol·licitar la setmana que ve que Bartomeu torni a comparèixer a l’Audiència Nacional per dos presumptes delictes, d’estafa processal i falsedat documental. La carpeta del fitxatge del cas ha viscut un nou capítol amb la publicació a l’ARA de la declaració de Rosell davant de Ruz al juliol. L’expresident va reconèixer que es van pagar 301.000 euros per portar els amics i la família de Neymar a la presentació, i que es van pagar 800.000 euros al pare del jugador perquè instal·lés a Barcelona una empresa que ha d’operar al Brasil, buscant patrocinadors per al Barça.

4. Què passa amb l’acció de responsabilitat?

El jutge Martínez Borrego encara podria resoldre l’acció de responsabilitat contra Joan Laporta i 16 directius més abans de l’assemblea. La quantitat que es reclama als exdirectius és de 47,6 milions. Al club consideren que si es demostra que l’anterior equip de govern va perdre diners, aquest procés ja haurà servit per a alguna cosa. Si el Barça perd el judici recorrerà la sentència, però haurà de fer front als més de dos milions de despeses del judici. Si guanya, Bartomeu vol reclamar els 25 milions que hauria de pagar l’asseguradora Zurich, però no faria pagar als exdirectius.

5. Es podrà fitxar l’estiu que ve?

Ara fa dues setmanes el Barça va rebre l’argumentació jurídica de la sanció per haver incomplert la normativa de la FIFA en els fitxatges de menors. El club té 21 dies per presentar el recurs al Tribunal d’Arbitratge de l’Esport (TAS). Si la FIFA accepta que el procés sigui exprés, com demanaria el Barça, es podria resoldre abans d’acabar l’any, just abans que s’obri la primera de les dues finestres de fitxatges (hivern i estiu) en què el club està sancionat. Aquest estiu, Bartomeu va admetre que el club havia comès “errors administratius”, un escenari diferent de la posició inicial, en la qual rebutjaven qualsevol culpa.

6. Què passa amb el nou estadi?

Des que es va aprovar en referèndum la construcció d’un nou estadi, un projecte de 600 milions, l’encarregat de liderar el projecte, Jordi Moix, ha imposat silenci absolut sobre el tema. L’únic que ha transcendit és que el mateix Moix està mantenint contactes amb l’Ajuntament de Barcelona i alguns partits polítics i entitats de la ciutat per poder tirar endavant el projecte. Unes converses condicionades per les eleccions municipals de la primavera del 2015. El Barça intenta avançar en el projecte que es presentarà en concurs als despatxos d’arquitectes que vulguin participar per fer les obres, perquè no hi hagi desviacions pressupostàries.

7. Qatar continuarà el 2016?

La directiva continuarà lligada a Qatar fins al 2016 i en cap cas es planteja prescindir d’una marca comercial a partir d’aquesta data. El Barça necessita els diners (Qatar Sports Investment ha pagat 165,5 milions en 5 anys i mig), i s’ha posat en mans d’IMG per buscar alternatives a Qatar Airways. Si, finalment, el patrocini canvia, s’hauria d’aprovar en l’assemblea del 2015. En cap cas per imperatiu de Nike, ja que l’empresa nord-americana dissenya dos models de samarreta, un amb patrocinador i l’altre, sense.

8. Nike pagarà més?

Precisament, renegociar el contracte amb Nike és un dels grans cavalls de batalla de la directiva. Una negociació que, amb la renovació que va fer el president abans de l’estiu, correspon a Javier Faus i també al director general, Antoni Rossich. L’última temporada, Nike va pagar al Barça un total de 54 milions dividits en tres conceptes: 33 de l’acord de patrocini, 10 derivats de la venda de samarretes i altres productes que porten la marca Barça (el club cobra un 10% en royalties de cada venda) i 11 més de l’explotació directa que fa Nike a través de l’empresa FCBMerchandasing, l’encarregada, per exemple, de gestionar la botiga de l’esplanada del Camp Nou. Del total d’ingressos de FCBM, una part va per a Nike (la gran majoria) i una part per al Barça. El Barça assegura que ja està negociant un acord per adequar el contracte, molt allunyat del que cobrarà el Manchester United amb Adidas (més de 90 milions anuals). Tot i això, hi ha veus dins del club que no troben lògic que el Barça firmi ara, ja que després de no guanyar títols està en una situació debilitada. Una possibilitat seria ampliar el 10% de royalties, i obtenir una millora basant-se en les vendes.

9. Qui compra els drets de televisió?

El Barça té oberts dos fronts pel que fa als drets de televisió, uns ingressos que li suposen el 30% del total. Ha de tancar el contracte per a la temporada 2015-16, que negocia de manera individualitzada, i el trienni 2016-19, en què els drets televisius es negociaran col·lectivament. L’acord per a la temporada que ve estava a punt de tancar-se amb Mediapro, però a l’últim moment va aparèixer Telefónica. El club té obertes les negociacions amb totes dues plataformes, i assumeix que qualsevol de les dues “garanteix 140 milions”. A partir del 2016 els drets s’hauran de negociar col·lectivament, cosa que ha de servir per mantenir els ingressos del club, però augmentant de passada els dels clubs més modestos perquè la diferència sigui cada vegada inferior. Fonts del club asseguren que la plataforma televisiva que es quedi els drets televisius hauria de pagar més de 1.000 milions anuals, quan ara el total volta els 600 milions.

10. Les seccions deixaran de perdre 40 milions anuals?

El club busca nous mecanismes per recuperar diners amb les seccions. S’està negociant amb una marca alemanya que englobi i patrocini totes les seccions, tal com va explicar l’ARA. Una marca global, que se sumi als patrocinis de Serveto i Llet Nostra, marques que només aporten 500.000 euros, dels 132 en esponsorització que va ingressar el club l’exercici passat.