BARÇA

El dia que Sandro Rosell va desaparèixer

Bartomeu s’oblida del passat i reestructura el club a la seva mida

El dia 5 d’abril, el dia que els socis van aprovar en referèndum la construcció d’un nou estadi, Sandro Rosell va desaparèixer del Barça. Va ser el punt final d’una etapa que es va dilatar més enllà de la seva dimissió, el 23 de gener. Aquell dissabte d’abril va ser la data límit que va fixar Josep Maria Bartomeu: a partir d’aquell moment, l’anterior president -i gran amic- va desaparèixer dels seus parlaments.

El seu club ideal

Sense l’ombra de Rosell, i després d’haver fet canvis profunds al club per adaptar-lo al que ell considera l’organigrama ideal, Bartomeu ha guanyat confiança. Se sent fort, segur que no hi haurà eleccions fins a l’abril o el maig del 2016 -sempre que aquest any no hi hagi una debacle esportiva-. La hipotètica imputació pel cas Neymar no el fa dubtar. El nou Bartomeu desprèn confiança, tant en la gestualitat com en les paraules. Fins al punt que acostuma a llançar un missatge rotund al seu cercle de confiança quan es parla de les desavinences internes que hi ha a la junta. “Ja els recuperarem... si volen; ara no podem aturar-nos per esperar-los”, explica Bartomeu, que té clar que abans d’abordar els problemes interns s’han d’atacar els reptes esportius i econòmics de la institució. A la tardor, expliquen al club, ja tindran temps per parlar amb les veus més crítiques de la junta, especialment Toni Freixa, la figura més dissonant, una persona molt vinculada a Rosell. Si no hi ha un punt de trobada quan s’asseguin a parlar, s’arraconaran encara més aquestes figures que remen en una direcció diferent de la que fixa Bartomeu.

També durant aquesta tardor el Barça i la FIFA reprendran les trobades per tractar la sanció pel cas Masia. El Barça vol que es canviï la normativa per fitxar menors i espera que una delegació de la FIFA viatgi a Barcelona per conèixer in situ el model de La Masia i es pugui, d’aquesta manera, modificar la normativa. El club farà arribar una sèrie de propostes per regular aquesta qüestió i preservar el model del planter, però a la vegada, seguir l’esperit de la llei. Per exemple, que un noi que aterri a La Masia no pugui ser nacionalitzat espanyol. En la trobada que van tenir a l’abril, Bartomeu li va dir a Joseph Blatter: “Ens heu de sancionar”. El club parteix d’aquesta premissa però espera que només els sancionin sense poder fitxar al mercat d’hivern.

Aquest estiu el president del Barça ha reforçat l’àrea executiva: ha donat encara més poder al director general, Antoni Rossich, i ha incorporat el gerent Ignacio Mestre i l’expolític Albert Soler, encarregat de les relacions amb la FIFA, la UEFA, la LFP i la RFEF, la parcel·la en què el búnquer blaugrana fa més autocrítica: “Ens havíem oblidat de treballar-hi”. No hi havia feina de passadissos, a les reunions només viatjava un executiu o un directiu de poc pes, incapaços de batallar pels interessos del Barça.

La reorganització ha de servir per afrontar els grans reptes d’aquests pròxims mesos: renegociar el contracte amb Nike (el Barça rep gairebé 50 milions anuals), el patrocini de la samarreta (l’estiu del 2015 s’ha de tancar el nou patrocinador per portar-ho a l’Assemblea) i els drets televisius del trienni 2016-19. Tres camps en què el Barça ha de fer un salt qualitatiu notable si no vol quedar-se enrere: “Hem perdut un any. A tots els nivells”, admeten als despatxos del Camp Nou. Per aquest motiu, acords comercials com el de la marca Beko, que aporta 40 milions en 4 anys, han sigut una bombolla d’oxigen per a una junta que ha presentat 41 milions de benefici, gràcies sobretot als ingressos extraordinaris per la venda de jugadors.

Optimisme absolut

El repte econòmic va per una banda; l’esportiu, per l’altra. El nucli dur de la junta considera que han donat a Luis Enrique un equip amb capacitat per aspirar a tot. Als despatxos del Camp Nou se’ls veu especialment radiants quan es parla de la parcel·la ofensiva. El nivell d’optimisme, almenys abans de començar la temporada, és altíssim. No hi ha límits, tot i que encara falta tancar la plantilla amb una o dues incorporacions.